Terror a la rereguarda

30/11/2021

La violència subministrada a diari pels telediaris, xarxes socials i d’altres programes de televisió en horaris de màxima audiència ens han conduït a una mena de banalització del mal, en expressió de Hannah Arendt. Trobem normal i natural, amb certa morbositat, la contemplació de la mort, els crims, les accions violentes o els cadàvers amuntegats en una platja. Aquesta cascada d’imatges de la mort com a espectacle, servides fins i tot en directe, recorden en aquest sentit la deshumanització present en les pel·lícules Network (1976) de Sidney Lumet o La mort en directe (1980) de Bertrand Tavernier. Ens han narcotitzat les nostres respostes emocionals, i modificat i manipulat els nostres criteris morals. Per què l’atemptat en l’aeroport de Kabul és un acte terrorista i el bombardeig d’una població civil no ho és?

El documental Refugi 4. Perill de bombardeig que m’ha enviat aquests dies el seu director Josep Casanovas, historiador, investigador del cinema valencià i professor de la Universitat de Vic, recupera la memòria de totes les víctimes dels bombardejos de la Guerra Civil. És una mostra més del terror efectuat per l’aviació feixista sobre una població civil, com la que va patir la capital de la comarca d’Osona. Terrorisme o simplement efectes col·laterals d’una guerra, que molts volen oblidar. Bombardejos que encara ara són efectuats criminalment sobre una desprotegida població civil en molts conflictes del món.

Produïda per l’Ajuntament de Vic i estrenada en aquest any 2021, Refugi 4. Perill de bombardeig és un documental de sols 13 minuts de durada que mostra com a nucli narratiu del relat el refugi antiaeri número 4 de Vic, l’element patrimonial més destacat que es conserva en la ciutat vigatana des dels anys de la Guerra Civil. I, sobretot, posa en relleu de manera valuosa el testimoni de cinc persones que van viure i patir els bombardejos a la ciutat de Vic, els quals ens desgranen els seus records, farcits de por i angoixa per la contemplació de les víctimes. Segons la regidora de Cultura, Susagna Roura, té un «caràcter pedagògic» i «centra la seva temàtica en els refugis antiaeris, donant a conèixer la història de la rereguarda catalana durant la Guerra Civil».

Tot i la curta durada, el documental excel·leix en els diversos elements emprats que contribueixen a enriquir l’objectiu de recuperar, protegir i difondre el patrimoni memorial. A més de l’acurada direcció de Josep Casanovas i de la solvent realització i muntatge d’Albert Bagué, l’equip es completa amb el model planimètric del refugi d’Adrià Mas; el didàctic disseny gràfic i visualització del model 3D de La Farinera, el Centre d’Arts Visuals de Vic; l’animació d’Arkham Studio; la locució de Lena Casanoves i la música de Nazari Giol. Cal destacar el material original procedent de la Filmoteca de Catalunya, l’Arxiu Municipal de Vic, l’Institut Cartogràfic i Geogràfic de Catalunya i l’Arxiu Històric de l’Exèrcit de l’Aire, entre d’altres.

Documentals com aquests són els que necessitem per recuperar la nostra història recent i incitar la capacitat d’entendre i analitzar l’estratègia del poder i dels seus còmplices.