Tens 0 productes a la teua cistella
Invers tornen amb un videoclip que parla de la pèrdua, la fragilitat i l’esperança. “Enmig d’un mar immens de dubtes i laments, navegue sense rumb, busque algun estel, no sé on és el nord”. Així comença T’escapes, el nou senzill del grup valencià Invers, un viatge musical que explora el dolor de l’absència i la sensació de perdre’s enmig del caos. La banda de la Safor presenta el videoclip d’aquesta cançó, un treball carregat de simbolisme visual que acompanya la intensitat de la lletra.
Amb T’escapes, la formació liderada per les veus de Pilar i Judith desplega la seua versió més fosca i alhora més vulnerable, sense perdre la contundència que caracteritza la seua proposta musical. La cançó parla de les inseguretats, de la realitat fictícia que de vegades ens fabriquem, i de com descobrir-la ens trenca: “Tantes inseguretats i menjades de cap, em cree una realitat, no té res real, descobrir-ho em trenca”. El videoclip, produït per d’Matinada Estudi, juga amb el reflex del dolor i la fragilitat que travessa tot el tema.
Aquesta nova etapa d’Invers arriba el 7 d’octubre amb l’EP Rebrot, un treball que vol transmetre la idea de renàixer després de cada ferida. La raó és que la música d’Invers parteix d’aquest concepte: convertir el dolor en cançó, l’ombra en força col·lectiva. Amb referents que van des de System of a Down a Billie Eilish, passant per Måneskin i Mafalda, el grup juga amb un so que barreja pop-rock, metal i balades fosques, i que connecta amb una generació que busca emoció i autenticitat.
El 8 de desembre de 2020, Invers van publicar el seu primer disc, No hi haurà cel que et perdone, una carta de presentació autoeditada i gravada a Todo Records amb Andreu Todolí. Aquell treball ja deixava clares les seues intencions: cançons que reivindiquen el dret a l’expressió lliure, la defensa de la música en valencià i un compromís amb la visibilització del paper de la dona en gèneres com el rock i el metal. No és casualitat que l’àlbum s’òbriga amb el poema musicat d’Estellés “Assumiràs la veu d’un poble”.
En aquesta ocasió, T’escapes culmina amb un crit que ressona molt més enllà de la cançó: “Voldria abraçar-te i no tornar a soltar-te mai, però tu t’escapes dels meus dits”. Una confessió que tots i totes hem sentit alguna vegada i que, en mans d’Invers, es transforma en un himne generacional.
