La revista degana en valencià

Testosterona

24/09/2020

La realitat, per molt que ens hi entestem, no la podem triar. Però sí les reaccions davant d’ella. Amb la COVID-19 no deixen de sorprendre’m les postures de confrontació i bloqueig que s’han generalitzat per part dels poders econòmics. Des que es va iniciar el confinament, qualsevol opinió, reflexió o simple comentari que convide a pensar sobre l’estructura productiva valenciana s’ha trobat amb una allau de crítiques sense cap argument sustentador. Pura postura ideològica i d’obstrucció per defensar interessos particulars. Dir que el model turístic valencià és una activitat de baixa productivitat i que té febleses estructurals, més en el moment actual, és una obvietat. Dir que la precarietat laboral és una constant en la nostra economia també és una obvietat. Però tots aquests comentaris, obvis, més que iniciar una reflexió, han rebut una crítica salvatge i virulenta.

Molts dels problemes que estem patint i que patirem ja estaven presents tant en la crisi de 2008 com en la seua eixida. Aquesta reiteració hauria de convidar a raonar serenament sobre el futur de l’economia valenciana, a pensar què en podem millorar i si poden fer les coses d’una forma més sostenible i que ens permeta consolidar una posició econòmica menys vulnerable. Però les postures que manifesten els sector econòmics dominants no conviden a l’esperança per obrir aquest procés de reflexió. Les diferents organitzacions empresarials fins ara no han fet sinó marcar línies roges: més ajudes econòmiques, no reforma laboral, no reforma fiscal, més turisme de masses, més construcció. De canvis substancials, ni parlar-ne.

Predomina la idea que la situació actual és transitòria. Pot ser que així siga, o pot ser que no, però, en qualsevol cas, en un futur proper el món ja no serà igual que abans de la COVID-19. Així ho estan entenent els governs de països com Alemanya o França, pensant en propostes a llarg termini per tal de reubicar-se en una economia que difícilment tornarà a ser com era. En el nostre cas, les declaracions dels representants empresarials i d’alguns polítics mostren absència de visió global, incapacitat per a anar més enllà dels problemes concrets de la seua empresa o del sector, i una brega contínua perquè tot torne a ser com abans, cosa bastant improbable. Estem en una situació molt complexa i les decisions que es prenguen ara marcaran el futur durant molt de temps. La crisis del 2008 ja fou una oportunitat perduda per a canviar. Ara, plou sobre banyat i cal molta reflexió, serenitat en el debat i altura de mires. Si no rebaixem testosterona i supèrbia i pensem en canvis estructurals, la davallada econòmica i social serà espectacular.