The Last Picture Show

Les premiades: Omaya Malaeb, Susana Nobre i Claudia Faci

The Last Picture Show (1971) és una pel·lícula de Peter Bogdanovich que va ser estrenada entre nosaltres com L’última projecció, o si voleu amb el nom comercial en castellà de La última película. Una obra que va tindre bona acollida crítica i que conegué una seqüela, Texasville (1990), amb els mateixos actors i actrius, però vint anys després. Ve a compte aquesta referència en recordar la gala de cloenda de la recent Mostra de València-Cinema del Mediterrani celebrada a la Sala Iturbi del Palau de la Música del cap i casal del País Valencià. Ho anotem per veure si el «Conseller Torero» em posa també a la llista negra per allò del «PV».

Qui sap si aquest interessant festival que ha arribat a la 38a edició prompte serà recordat pel títol de la pel·lícula de Bogdanovich… Retirarà l’alcaldessa l’accent obert de la nostra ciutat al logo de la Mostra? O tal vegada el llevarà del tot Vox, com ha fet ja Las Provincias? Tindrem, en la propera edició, un cicle de pel·lícules de tauromàquia, amb la col·laboració de la Fundación del Toro de Lidia, que ha de rebre el proper any 300.000 euros «para la promoción y realización de actividades y festejos taurinos»? Redactaran el catàleg amb les noves normes ortogràfiques?…

Mentrestant, cal celebrar l’organització d’aquest certamen, realitzat del 19 al 29 d’octubre, que a poc a poc ha anat augmentat en prestigi i difusió en els darrers anys. Les pel·lícules s’han projectat a la Filmoteca, als cinemes Babel i La Rambleta. Enguany ha estat atractiu pel que fa a la diversitat i intensitat de les seues activitats. En la secció oficial han participat produccions d’Itàlia, Sèrbia, el Líban, Espanya, Portugal, França, el Marroc, Síria, Turquia… La guanyadora de la Palmera d’Or, màxima distinció del festival, ha sigut la libanesa Riverbed de Bassem Breche, destacada per la seua poesia visual, que també ha aconseguit els premis a la millor fotografia i a la millor banda sonora. A causa del terrible conflicte de Gaza, l’equip tècnic no va poder assistir a la gala per les dificultats en obtenir el visat del Líban; tanmateix, va recollir el guardó Omaya Malaeb, l’actriu de la pel·lícula. La Palmera de Plata se l’ha emportada la portuguesa Cidade Rabat, de la directora Susana Nobre, que tracta de la pèrdua, la soledat i la feminitat. La marroquina Deserts va obtenir el premi a la millor direcció per a Faouzi Bensaïdi i el de millor actor, ex aequo per a Fehd Benchemsi i Abdelhadi Talbi, una comèdia amb tocs místics que denuncia l’abandonament de les aldees del sud del Marroc. La pel·lícula valenciana Marina. Unplugged, dirigida i escrita per Alfonso Amador, una proposta entre la ficció i el documental que aborda una líder d’un partit d’extrema dreta, va assolir el premi a la millor actriu per a Claudia Faci. Dos actes de molt de ressò han estat el lliurament de la Palmera d’Honor per al director napolità Paolo Sorrentino i la recuperació de l’artista valenciana Helena Cortesina, nascuda al Cabanyal en 1903 i cineasta pionera amb el film Flor de España, rodada en 1921, quan tenia 18 anys. Per a l’ocasió, en la galeria del Tossal de València es va muntar una exposició al voltant de la seua trajectòria com a ballarina, cantant, actriu i directora, que va haver d’exiliar-se pel seu compromís polític durant la República. Acabarem també exiliats com Helena Cortesina els qui pensem que vivim al País Valencià?

Revista 496. Novembre 2023.