Tolere malament el que està passant

25/02/2022

El primer que vull deixar clar, abans que no avance aquest article opinatiu, és que “no m’agraden les notícies del cor” ni les que hi ha a les revistes de paper coutxé, ni a les televisions que fan programació fem, ni a les ràdios que deixen de pensar amb les audiències assenyades i es llancen cap a la recerca d’oients als quals sols els interessa quimeres i carrinclonades.

Però a més d’això, tampoc tolere bé els comportaments que sols es regeixen pel cor i pels sentiments fàcils (tots a una veu…, visca…,la…) o amb un percentatge baix de raciocini, a les plataformes socials virtuals. És més, si alguna vegada haguera de tornar a responsabilitzar-me de la programació de qualsevol mitjà de comunicació audiovisual, estigues segur que cap d’aquesta mena de continguts no tindrien cabuda, com mai ho va tenir la “sang i fetge” als rotatius en què he estat implicat.
Vinc a dir això, perquè trobe que els mitjans de comunicació a l’ús, no s’adonen que ja no ens interessa la vida privada de la baixa noblesa (aquella que després d’haver-se emplenat les butxaques, ara ven la seua vida a les revistes i les televisions) ni dels falsos ídols de la faràndula, aquells que viuen de la farsa i de la mentida contínues.

És per això que, qualsevol indici de mostrar-se nu –interiorment o intel·lectual- sense que hi haja interés pel que es mostra, ho considere pornografia barata; tanta pornografia, com la que ha destil·lat el col·lectiu de persones que portaven endavant un partit conservador des de la capital de l’altiplà.

Però no ho dic per l’espectacle que han muntat per desfer-se l’una de l’un i l’altre del següent de baix, sinó perquè, una vegada més, ens han tingut entretingudes a totes les persones interessades amb el món de la política, mentre ells sabien des de bon començament, com havia d’acabar aquest fulletó.

Ens tenen entretinguts i entretingudes amb el fulletó del partit que més persones imputades per “mangoneig” hi ha al conjunt de les terres peninsulars, quan del que s’hauria de parlar és de l’escletxa salarial entre gèneres, la diferència de pensions i pensionistes, la manca de benestar social als nostres pobles, la superació de la dependència del carbó i de les energies fòssils, la necessitat de fer patis inclusius, la potenciació de la cultura en temps de pandèmia, la regulació d’horaris comercials més dignes, la potenciació del transport públic i la seua acomodació a les butxaques de les persones que l’utilitzen, la desjudicialització de la vida pública, el respecte dels funcionaris de l’estat cap a les llengües territorials, la humanització de la salut pública, la posició radical contra la guerra… en definitiva, una vella reivindicació: més escoles i menys policia.

Per què, ¿no els sembla pornografia política el fet que aplaudiren amb ovació tancada, un líder que sabien d’avantmà que Bruto (millor dit, “Bruta”) se l’havia menjat amb creïlles fregides? Senyores i senyors, fins ací hem arribat, perquè tolere molt malament el que ens estan fent passar.