La revista degana en valencià

Toni Mayor (Hosbec): «Madrid ens té a pa i aigua»

«Qualsevol infraestructura que a Espanya es regala per a tots, a tort i a dret, ací ni les tenim»

«Després diuen des de la Meseta que el turisme és el sector estratègic d’Espanya, però a ells els servix per a arreplegar els impostos i quedar-se’ls»

 

Ja és estiu a Calp i es nota en el paisatge urbà. Isc de bon matí amb el meu cotxe cap a Benidorm, allí m’espera la persona que, potser, millor em puga informar sobre la temporada turística, la maquinària de la qual ja està quasi a ple funcionament. Agafe la N-332 per a evitar pagar el peatge, però em trobe una carretera amb només un carril i que ha de passar per enmig de la preciosa localitat d’Altea. Arribe a la capital valenciana -i espanyola- del turisme i he de donar les gràcies perquè l’entrevista es desenvolupe a l’Hotel Fiesta Park, ja que l’avinguda on es troba (la de Foietes) compta amb una ampla zona d’aparcaments gratuïts. Així i tot, encara he de pujar un poc més amunt, a les instal·lacions esportives Guillermo Amor, l’exfutbolista del Barça i del Vila-real i benidormer il·lustre, i on jugava la històrica UE Benidorm. No obstant això, tot va valdre la pena: el president de la patronal hotelera de Benidorm i la Costa Blanca (Hosbec), Antoni Mayor, no va fer botitges en cap de les meues preguntes. Eixa satisfacció compensava, de llarg, els cinquanta minuts que, aproximadament, vaig haver de tardar en la tornada a casa amb el meu vehicle.

 

EL CONSELL DEL BOTÀNIC I LES SEUES POLÍTIQUES TURÍSTIQUES

-El Govern del Botànic ja ha complit dos anys. Em podria fer balanç de les seues polítiques?

-Nosaltres ens fixem sobretot en els assumptes turístics, i el seu secretari autonòmic, Francesc Colomer, és molt bona gent i, a més, un bon coneixedor del turisme. En este sentit, té els peus en terra i sap qui té un criteri professional i de futur del sector. Des del primer dia vam sintonitzar, li vaig dir que no havia conegut cap representant de l’administració turística valenciana com ell, és el millor que ha passat per ací.

-I la promesa de Ximo Puig de portar l’administració turística de la Generalitat a Benidorm?

-Això és una xorrada, perquè els llocs no fan el càrrec ni aconseguixen l’eficiència. No cal ser més papistes que el Papa, ací ja està l’Institut Valencià de Tecnologies Turístiques (INVAT.TUR). A més, després penses en dietes, la gent que ha de vindre de València, i això encarix el pressupost anual. Tindre-ho a Benidorm ni li donaria més professionalitat ni canviaria el bon clima d’enteniment que tenim. Allò va ser una cosa de les que, de vegades, es diuen en campanya amb la millor voluntat del món.

-Entrem en matèria sobre què ha fet la Generalitat en turisme.

-El que ens passa és que estem esquilmats per l’Estat, Madrid ens té a pa i aigua, i amb este problema, el Consell què pot fer? Vicent Soler ja va dir recentment que ens deuen 22.000 milions. Estan ahí els números, les balances, els comparatius amb altres autonomies, i estem com hem estat sempre, segles de pa i aigua, però nosaltres, cantant de tant en tant les glòries a Espanya, ja estem contents.

-Quines mesures impulsades per Colomer destacaria vosté?

-El Llibre Blanc, el tema de l’hospitalitat… Ara, no ens hem embarcat en projectes grans que potser caldrien, com ocorre a Salou i la seua zona, on no paren d’organitzar coses, quan no és Ferrari és el Hard Rock café, amb milions d’inversió. La Generalitat de Catalunya sí que ha donat suport a esta classe d’infraestructures sostenibles en el temps, com ara Port Aventura, que es manté amb una capacitat de funcionament molt bona; ells han triomfat, nosaltres no. Terra Mítica és molt bonica però no hem alçat el rabo d’en terra, amb un futur incert. I és que no acaben de fer-lo funcionar com Déu mana, tan sols hem de vore les entrades que vénen uns i les que vénen altres… Port Aventura, tres o quatre milions d’entrades; Terra Mítica, sis-centes o set-centes…

-Però Aqualandia sí que ha funcionat…

-Eixe parc sí, perquè les coses mesurades, que tenen l’escala que han de tindre, sí que donen resultat. En canvi, Terra Mítica era un parc amb una escala tremenda, amb uns costos molt grans, però li sobren instal·lacions i li falten actuacions per a atraure a la gent.

 

EL FINANÇAMENT DEL PAÍS VALENCIÀ

-Ha comentat que el nostre territori es troba infrafinançat. Efectivament, hem vist que, en els últims anys, la classe política, patronal i sindical ha alçat la veu sobre eixa tema, però què passa amb la gent d’a peu?

-Hem d’embarcar a la gent d’a peu en eixa iniciativa. Si eixa avantguarda de càrrecs que has esmentat no és capaç d’atraure al poble, estarem coixos. Així que el dia 3 d’octubre tot aquell que puga ha d’anar, no només els de la corbata, sinó també la resta del poble.

-I per què la ciutadania no acaba de sumar-se a esta reivindicació?

-Perquè no els arriba a través dels mitjans de comunicació, que ara domina internet.

-Però alguns diaris en paper sí que han destacat esta problemàtica.

-Sí, però després preguntes a la gent si ho ha llegit, i et contesten que no. No cregues que tanta gent llig els diaris. És cert que se’ls troben als bars, però… La televisió autonòmica hauria fet un paper molt bo en este tema, si estiguera funcionant, amb el testimoni de periodistes, sociòlegs, etcètera, perquè la gent veia Canal 9. En definitiva, s’ha de conscienciar a la ciutadania que l’infrafinançament ens afecta a tots, no només als empresaris, sinó que això repercutix en les retallades, com per exemple en educació.

 

INFRAESTRUCTURES

-La vinguda del turisme necessita de bones infraestructures, però jo he pogut comprovar venint cap ací, que es poden millorar prou.

-Qualsevol infraestructura que a Espanya es regala per a tots, a tort i a dret, ací ni les tenim. Fixa’t: ni AVE, ni tenim autovies, el gas va arribar fa quatre dies, tenim la mateixa nacional de fa cent anys, el mateix Trenet [la denominació popular de l’actual TRAM], però que fa moltes més parades que quan va començar… Mentre que les dos Marines en tot l’estiu tenen més població que la província de Castelló, hi ha zones d’Espanya, com el nord, on tindran AVE encara que hi viu poca gent. Els estudis sociològics moltes vegades no presenten dades objectives.

-Quina és la postura que té vosté respecte a les carreteres?

-El problema és que no tenim autovia, i la carretera nacional ja saps com està… Però fins i tot, sense estar feta l’autovia, haurien d’estar totes les circumval·lacions de les localitats pròximes, com ara Altea o Benissa. Així la via tindria oxigen, però ni tan sols les han fet, i més quan hi ha autovies per tot Espanya per on passen quatre cabres. El problema és eixe, coses que a la resta sí que es fan, ací no. I després diuen des de la Meseta que el turisme és el sector estratègic d’Espanya, però a ells els servix per a arreplegar els impostos i quedar-se’ls.

-I sobre el Tren de la Costa? Als valencians se’ns ha denegat, almenys de moment, però a Andalusia tindran un entre Estepona i Fuengirola…

-Tot el que siga unir en tren la costa, Dénia i Gandia, i que tinguera tot el recorregut des de l’aeroport, l’AVE, etcètera, és positiu. És cert que tenim unes comarques muntanyoses, però també es fan túnels al Pirineu que igual costen molts diners i després no servixen de res. El problema és que, fins i tot el Corredor Mediterrani, el tiren per dalt. Ja vorem en quina forma ens arriba un ramal, a vore si és per Dénia. En resum, anar contra els elements i el sentit comú és absurd.

 

UNA ALTERNATIVA VALENCIANISTA CONSERVADORA

-Tinc constància que un grup de gent està sondejant una alternativa valencianista situada a la dreta de Compromís. Com ho veu vosté?

-Ací jo crec que un partit d’eixe perfil, electorat ha de tindre segur. Jo ho tinc clar: ho veig com una opció que la gent podria votar amb molta tranquil·litat. De fet, a altres països està reiventant-se (Itàlia, França, etcètera) i ixen coses noves. Això sí, tot depén de la forma de posar-ho en òrbita, que siga una cosa creïble, uns lideratges que siguen reconeguts per la societat. Crec que és un bon moment, ja que el PP és el que tots coneixem i no ha evolucionat. Pel que fa a Ciutadans, s’ha vist que hi ha gent que són més liberals i menys antivalencianistes.

-En el seu moment va existir un partit, Unió Valenciana (UV), que va es definir com a dreta valencianista.

-Este partit era una cosa populista. També va ocórrer que va tindre davant a Eduardo Zaplana, que era un liberal ben vist, i es va trobar amb els moments de glòria del PP, cosa que va provocar que fora fagocitada. El problema que tenia UV és que li agradava molt cantar el nuevas glorias a España, i això és el que decanta la balança cap a un costat o l’altre. Eixa és la diferència i, per al meu criteri, este nou partit hauria de ser tot el contrari.

 

EL REFERÈNDUM CATALÀ

-Bé, l’actualitat mana. I uns dels seus assumptes és el referèndum català, convocat per a l’1 d’octubre.

-Que els catalans voten és el que jo crec que s’ha de fer, no que els extremenys voten el que volen que siguen els catalans. Ahí estem parlant de democràcia autèntica, genuïna. L’estat s’ha tancat d’una forma incomprensible, el nacionalisme l’ha creat Rajoy, que es tanca en banda i no atén a raons, i no s’asseu a una taula a discutir les coses d’una forma democràtica, occidental. La democràcia està per damunt de la llei, la llei ajuda la democràcia, però no fa la democràcia. És esta la que mana de la llei, perquè si no, estem perduts.

-Vindria més turisme madrileny a les nostres costes si Catalunya s’independitzara?

-No. De fet, el turisme és tan permeable que la gent venia durant la dictadura de Francisco Franco, i ara va a la Xina comunista. El turisme passa de tot, va a divertir-se i no es clava en històries. A més, jo conec a gent del sector turístic de Salou, que em va comentar que havien baixat en les visites dels espanyols, i que era per la independència, però no és així. I és que també han baixat a Andalusia, ací, i a molts llocs. Per què han baixat? Perquè la planta hotelera ha pujat de qualificació, i d’esta manera estem expulsant a un sector, un nínxol de mercat d’entre un 10 i un 15% de famílies que no poden arribar. Ara la planta s’ha anat reformant, ha millorat, això fa que cobrem un poquet més, i això fa que les visites estatals hagen minvat. En resum, és cert que hi haurà algú que no voldrà anar-hi, però el turisme està per damunt de tot. També ells tenen la locomotora de Barcelona, que arrossega una barbaritat.

 

NOUS FENÒMENS TURÍSTICS

-Internet ha fet possible grans novetats en el mercat turístic. Quina és la seua opinió sobre estes?

-Estes novetats s’han de regular, que almenys que paguen el mateix que paguem la resta en impostos. En un mercat determinat, si apareix una economia submergida, es deixa que funcione, i Hisenda no es preocupa d’ells, es carreguen el sector, siga el turístic o qualsevol altre. T’imagines que pogueres comprar uns cotxes per internet, que no pagaren IVA ni tampoc IRPF? És una intromissió en un sector reglat, el que passa és que el tema tecnològic va tan ràpid, és com un tsunami, que ha agafat a les administracions amb el pas canviat i els ha superat. Ara van a remolc, cadascú va a la seua (Barcelona, Madrid, etcètera). Jo crec que això acabarà sent reglat i lliure, jo no vull acabar amb estes novetats, però sí que tinguen un control i que treballen amb les mateixes normes que nosaltres.

 

LES REIVINDICACIONS DE LES CAMBRERES D’HOTEL

-Un bon grapat de les persones que viuen a Benidorm es dedica a la professió de cambrera d’hotel, coneguda popularment com a kelly. Últimament han protestat per les seues condicions laborals.

-Principalment es queixen pel tema de l’externalització. Madrid fa una llei que les empreses poden contractar a altres els seus servicis, nosaltres ens hem acollit a la llei, però ho hem canviat ara, amb el conveni les empreses externalitzades de servicis dels hotels cobraran el mateix que marca el conveni. Açò, fins ara es podia fer i no era delicte. En la qüestió de les cambreres d’hotel ocorre que després arriben a casa i han de netejar-la, fer la bugada i el dinar. Així, no és que treballen vuit hores, és que ho fan setze, eixe gremi té una pressió de faena familiar important, el matrimoni hauria d’ajudar amb tot això. A més, ara incorporem equipament amb rodes, de components que fan més fàcil la faena, la tecnologia ens ajuda a que siga una faena més digna, estem en el procés de fer les coses millor cada dia.

 

TURISME DE BORRATXERA?

-Seguim amb el tema turístic. Què li diria vosté a aquells que pensen que Benidorm es caracteritza pel turisme de borratxera?

-Turisme de borratxera hi ha a Barcelona, a Copenhaguen, a Londres, a tots els llocs. On hi ha més? On hi ha gent jove, i on està la gent jove? A Magaluf, a Eivissa, etcètera. Hi ha fullets especials, per a gent d’entre 18 i 30 anys, allò que en diuen twenties, gent jove que va a destinacions concretes. Entre eixes opcions, no estem nosaltres, el que passa és que a una ciutat de la capacitat de Benidorm també poden vindre. Jo vaig estar a Copenhaguen fa un parell d’anys, i hi havia una despedida de suecs, i van armar un cacau; a Barcelona fa uns dies el president de Lituània estava a un restaurant sopant, van començar nou anglesos a tirar-se cadires i la seguretat va haver d’intervindre. Benidorm és més de famílies, de gent major. No obstant això, també tenim gent d’eixes característiques, clar, però els hotels ens els hem tret de damunt d’alguna forma: rebutgem eixes despedides de tres dies, i han mutat als apartaments col·laboratius.

 

BENIDORM NO ÉS CONSIDERAT MUNICIPI TURÍSTIC

-Com és possible que Benidorm no estiga considerat com a municipi turístic?

-Açò és a causa de la concepció que té l’estat del turisme. Quan manava el PSOE li ho proposava el PP, i després va ocórrer al contrari. És de pel·lícula de Berlanga, no té nom. A nosaltres ens interessa el discurs del finançament just dels municipis turístics, entre el 12 i el 14% del pressupost municipal ens el posa Madrid, mentre que a la resta de municipis és entre el 30 i el 40%. A Benidorm es té en compte la gent que s’empadrona, que són 70.000, però servim a més de 300.000 persones, i tenim més policies que Granada, Jaén, Pamplona… Esta última ciutat té 300 milions de pressupost, mentre que nosaltres en tenim 100. Ahí està el desquadrament, i la falta de consideració de l’estat amb els municipis turístics.

 

L’ORIGEN DEL BOOM TURÍSTIC

-Quin va ser l’origen del boom turístic de Benidorm? Ho va incentivar el desarrollismo franquista?

Ací van donar suport els turoperadors anglesos i alemanys, principalment. Va haver una eclosió del turisme en els països desenvolupats europeus, són els que van vindre i van portar als hotelers de Mallorca i de Catalunya per a fer hotels a Benidorm amb diners d’ells, juntament amb els d’ací. Ells eixien guanyant, s’asseguraven els llits i que els avions que portaven anaren servits. Els britànics i els alemanys van ser el banc del turisme en els anys seixanta, portaven els clients i els diners.

 

NOUS DIRIGENTS DEL PP VALENCIÀ

-Un dels bastions que li ha quedat al PP valencià és l’Ajuntament de Benidorm. Quin és el seu parer sobre el nou alcalde, Toni Pérez?

-És un home que podria estar en un partit nacionalista com el que hem comentat abans. Toca la xirimita, té el tema clar, parla valencià, és una persona del poble, normal i de classe mitjana. Fa el que pot, està fent coses amb els pressupostos que hi ha, amb els diners que té ha fet unes avingudes. No pots demanar-li grans invents, que sí que haurien de fer les grans administracions, com ara el Ministeri i la Generalitat, que ens deuen eixes inversions.

-I què li pareix César Sánchez, el nou president de la Diputació d’Alacant?

-És una persona assèptica, tampoc no el conec tant, però de tant en tant, derrapa, com ara en coses com la llengua o el plurilingüisme. Portem segles de retard i damunt volen posar-li fre, el que passa és que de vegades es mescla la política amb les conviccions profundes, i haurien de primar les segones. Crec que, com tenen poc poder, fan política amb coses que no hi haurien.

Inscriu-te al nostre butlletí

Top