Torna-li la trompa al xic…

Entre onada i onada d’altes temperatures estiuenques –alguns parlen de canvi climàtic i a altres els la sua–, van formant-se els governs pastats entre diputats del PP i de Vox i comença a notar-se aital anomalia que, si no hi posem remei, tornarem als anys de la Batalla de València. Sembla ser que una de les primeres decisions del conseller de Cultura –que, mentre estava en l’oposició i sense estar, el govern valencià va crear l’Acadèmia Valenciana de la Llengua com a ens normatiu i a ella hem de recórrer si en qüestions sobre l’idioma surten conflictes–, i ho fem per sentència del Tribunal Suprem d’Espanya per tal d’apagar les antigues baralles. Ara, però, ens surt el nou conseller de Cultura, que amb aires de bon torero s’enfronta al bitxo suprimint –d’acord al regidor d’Incultura de Borriana– de la biblioteca municipal les subscripcions a unes revistes escrites en valencià. Torna-li la trompa al xic… Era esperable, però no deixa de sorprendre que amb decisions tan importants escarote el personal.

Posem-nos tots a remull… També el Sr. Arquebisbe en la versió valenciana que cada setmana escriu al setmanari diocesà Paraula. Entre Vox i PP, no podrien escollir persones menys conflictives? Jo el castigaria a llegir-se els sermons de sant Vicent Ferrer i a corregir-los i fer-los ben valencians. Paciència, Senyor, perquè a nosaltres també ens tocarà una part de la medecina. De moment, jo –i com jo, molts milers de persones que han passat darrerament per les escoles– es pensen que escriuen en valencià i resulta que ara ve el saberut torero i ens diu que no (que ell no el parla ni en sap). A punt de les eleccions generals del 23 de juliol, en formar-se el nou Govern de la Generalitat, només dos dels nou conseller/es varen prometre o jurar en valencià. I no és que el clero es pose a voltejar campanes; dels tres bisbes titular dels bisbats del país (i ens deixem Tortosa), dos no saben un borrall de valencià; se’n salva l’originari d’aquestes terres i el seu auxiliar.

Totes aquestes baralles que semblaven superades tornen i ens fan mal a tots. Crec que a la societat civil valenciana la sorprén desarmada després d’uns anys de tranquil·litat i ens veurem obligats a reclamar –pacíficament– els nostres drets a expressar-nos com voldrem, i dels qui manen cal esperar enteniment (seny, sentit comú, no convertir-se en incendiaris idiomàtics) i no que es dediquen a enfrontar el personal, perquè això és anticristià i gens caritatiu. Si el Sr. Conseller de Cultura vol recordar els seus anys relacionats amb la tauromàquia, que ho faça en un corral enmig del camp amb la companyia dels amics i que deixe la plaça tranquil·la.

Acabem amb una anècdota estiuenca. La «boda del segle» tenia tres preveres oficiant-la, i un d’ells era valencià, dels qui ostenten alts càrrecs. No recorde com, però se li va encendre la casulla i l’alba durant la celebració; gràcies a Déu que no passà res més important. L’ensurt es pot veure compensat en comprovar que una reneboda ha estat nomenada consellera del nou Govern de la Generalitat.