La revista degana en valencià

TORNAR A L’ESCOLA?

25/05/2020

Arran de què sembla –quin remei![1]– que es van alleugerint les condicions de la “cinquantena” que estem patint, se senten veus que es pregunten si, independentment de la tornada normalitzada a l’escola –llegiu centres educatius, universitat inclosa-, com a la resta d’activitats “socialitzades”, passat l’estiu; no caldria “assajar” abans algunes propostes…? Noooo! Contesten alguns, a l’instant: I la seguretat? I les garanties per evitar nous contagis? Si ni tan sols tenim vacuna… Cert, però això és veritat per a tot tipus de convocatòries i trobades –religioses, comercials, professionals, veïnals, polítiques… no només per a l’ensenyament. No? Cert que amb les criatures –i no tan criatures, com els universitaris?- s’ha d’anar més amb compte… En altres tipus de convocatòries –que incloguen també criatures-, però, fora de l’ensenyament, no?

El cas és que col·lectius i associacions de pares i mares, demanen que s’estudie prendre la decisió de reobrir l’escola, d’alguna manera. És veritat que per conciliar –eufemisme, per no dir “descarregar-los”- la vida familiar i laboral, sobretot. Però no són només les famílies: pediatres, psicòlegs, pedagogs, assistents socials… defensen que un “retorn” –parcial, esglaonat, gradual…- a l’activitat escolar pot resultar –si es fa bé- beneficiós –i molt-, no només per als estudiants –de qualsevol edat- sinó per al conjunt de la societat i el mateix professorat, que, de segur, que té criteri i preparació suficient com per a fer-ho i fer-ho bé. Com tampoc seria cap despropòsit, dedicar al tema , alguna sessió d’intercanvi i debat, en els propis centres, amb la participació d’experts i la coordinació de la Inspecció Educativa, atenent a:

-Com accedir a la “nova” socialització, harmonitzant seguretat i relació, en l’ocupació d’espais i el diàleg fluid…

-Com restablir l’“ordre” en horaris, puntualitat, assistència, maneig de material –propi i compartit-, treball personal i cooperatiu…

-Com recuperar els hàbits i tècniques d’estudi, reflexió, recerca, expressió i pràctica d’allò après…

-Com reordenar l’oci i l’activitat lúdica participada…

-Com expressar els sentiments i les emocions d’allò viscut en el “confinament” –especialment però no únicament- en les situacions més dramàtiques que s’han pogut donar..

Tot això i els suggeriments que cal esperar de les famílies i altres col·lectius interessats, que no seran pocs i del tractament dels quals resultaran beneficiats, no només els alumnes, sinó els propis professors, l’administració educativa, els pares i les mares i el conjunt de la ciutadania. Tot això abans que l’estiu “deteriore” encara més, aquells hàbits –intel·lectuals, relacionals, d’ordre, de diàleg, de participació, de treball socialitzat, etc. I desdibuixe, desfigure i dilate perillosament, el “perfil” d’una normalitat escolar desitjable, que asseguraria un “retorn” –parcial, esglaonat, gradual, controlat…- de l’activitat escolar, més que passar del “no res” al “tot”, quan la cosa tindria un difícil encaix i uns –alumnat- i altres –professorat- es trobarien –a bon segur- desbordats.

Però quina podria ser la fórmula…-màgica, pot ser?… doncs no, “fórmula” cap: una taula i que responsables polítics, sindicals, professionals, experts, pares i mares, alumnes –per què no?- i algun/a “observador/a” es posen al voltant, a pensar, proposar, debatre i acordar continguts i modalitats i alternatives del “retorn”: els nostres veïns francesos parlen d’assistència voluntària per als alumnes –amb el concurs de la família, clar-. Hi ha qui apunta “agrupar-los” –als alumnes, tots-, en terços i distribuir les sessions –matí i vesprada- de la setmana, entre cada terç de la classe. O si la seguretat sanitària ho aconsella, meitat i meitat de la matrícula… Hi ha qui aconsella que les sessions del matí es dediquen a recuperar els curricula i les vesprades -voluntàries- a activitats més lliures i socialitzadores…O agrupar els alumnes per etapes –Infantil i Primària O ESO, batxillerats i mòduls de FP-, per alternar la seua presència a l’edifici escolar… O atendre -preferentment que no exclusivament- als grups de “recuperació”, amb major flexibilitat per als altres…

La qüestió, doncs, està a afrontar el tema -solidàriament i participada- i pactar alternatives possibilistes, que faciliten el retorn a la normalitat, també a l’escola. Que tot no és “salvar” l’economia. O millor dit l’economia no se salvarà, sense assegurar la recuperació de la vida –i dinàmica- escolar –i altres, clar-.

[1] La situació ha esdevingut insostenible i per a mostra les “llibertats” –amb multa al canto (!?)- que s’han pres algunes famílies en ocupar els espais públics amb el fills, el primer dia del “desconfinament”, sense “respectar” les estrictes mesures de la nova manera de trobar-se al carrer amb la gent, que costarà i no poc.

Inscriu-te al nostre butlletí

Top