Torre Pacheco 1609

Amb la perspectiva que sempre sol donar el decurs del temps i, ara que els mitjans de comunicació de masses han deixat de posar el focus sobre el problema de racisme i de xenofòbia atiat a aquesta vila murciana, convindria fer una anàlisi de la situació, encara que siga amb perspectiva subjectiva.

S’ha de dir que aquest indret, és un enclau on el meló s’havia menjat la ultradreta, per la gran quantitat de llocs de treball existents i on la mà d’obra de primer esglaó, podia fonamentar les seues aspiracions vitals, mal que bé i malgrat el sou a la baixa i fora conveni que perceben.

Clar, la ultradreta, seguint el seu líder nacional, s’havia instal·lat en un tercer esglaó i assumia amb molta facilitat allò de “que treballe Rita la cantadora” mentre ells solien fer d’intermediaris i ocupaven el lloc dels cacics de sempre, encara que a base de la dictadura del proletariat.

Però clar, quan han observat que els de baix començaven a disposar d’una vida més folgada, s’ha encés l’espurna de la discriminació i de l’atac al diferent. La nostra raça, sempre ha actuat així des de fa anys i panys.

De fet, a principis del segle XVII, els “de dalt” van obligar a marxar els moriscos per sentir-se més poderosos, d’igual manera que ara s’ha provocat a l’indret murcià, amb la diferència que, aleshores va ser una ordre reial i, ara, han estat les xarxes socials les encarregades d’amplificar el problema.

Sempre s’ha dit que la informació és poder, però amb aquests actes de racisme s’ha comprovat com el que està donant poder als de dalt, no és una altra cosa que la desinformació provocada i ampliada per la xarxa de xarxes i el seu braç mercenari: la intel·ligència artificial.

Se sap que, qui disposa d’una informació concreta, manté el poder; però quan la informació sembla accessible amb un sol clic, quan tot és susceptible de ser filtrat i el “compartir” és la consigna, el poder ja no es troba sobre la informació i aleshores, el nou relat esdevé en un autèntic confusionari, un brou espés on els relats inventats ocupen la veritat, mentre que la realitat passa desapercebuda.

Allò de Torre Pacheco s’ha vist ampliat pels relats interessats d’una ultradreta que vol fer fora huit milions de persones d’igual manera que volia desfer-se dels descendents de la II República o imposar el seu pensament carrincló, antic i “cutre” per tornar a fer de les terres peninsulars un indret sota la ideologia ultramuntana de tornar al concepte de l’eslògan de les casernes dels actuals sometents uniformats: “una, grande y liebre”. “Arriba España”.