Tot és salut mental i res és salut mental

Podem començar definint què és la salut mental per a l’Organització Mundial de la Salut (OMS): “estat de benestar en el qual l’individu és conscient de les seues pròpies capacitats, pot afrontar les tensions normals de la vida, pot treballar de manera productiva i fructífera i és capaç de fer una contribució a la seua comunitat”.

Estàs d’acord amb aquesta definició?

Des de la pandèmia per covid-19 que vam viure en el 2020, la societat, i especialment la persona individual, és més conscient de la seua salut mental, o de com es troba en els diversos aspectes de la seua vida. Abans de l’arribada de l’estat d’alarma, les i els professionals de la psicologia informàvem que la nostra societat estava carregant-se d’un nivell de malestar psicològic elevat. I durant el confinament, i especialment després, l’experiència viscuda va servir per a posar en valor això d’atendre i autocuidar la salut mental.

Diàriament veiem en diferents mitjans (premsa, televisió, especialment en xarxes socials…), què hem de fer per a cuidar la nostra salut mental. Per exemple: “si vols tindre una bona salut mental, desdejuna’t dues peces de fruita riques en fibra”, “si vols tindre una bona salut mental, ix a córrer o a fer exercici almenys entre 15 i 30 minuts cada dia”, “si vols tindre una bona salut mental, busca una ocupació on treballes 37,5 hores com a màxim per a compatibilitzar-la amb la teua vida personal”, “si vols tindre una bona salut mental, envolta’t de gent afí a tu i amb qui et sentes en confiança”, “si vols tindre una bona salut mental, dedica’t temps a no fer absolutament res”, “si vols tindre una bona salut mental, viatja, coneix llocs diferents”… i la llista podria seguir amb tot allò que et proposes.

Què tenen en comú tots aquests exemples? Que tots van dirigits al benestar. En psicologia, especialment els que ens dediquem a l’àmbit de la salut i social, treballem des de l’anomenat enfocament biopsicosocial. I això què és? Veure la persona des de tres dimensions: la biològica (com està el cos pel que fa a salut/malaltia), la psicològica (com està la ment a nivell emocional, cognitiu, conductual…) i la social (com està la persona en relació amb el seu entorn). Les propostes que hem llegit més amunt van totes en aquesta línia: cadascuna atén una de les tres dimensions.

Llavors, fer tot això farà que tinga salut mental? Efectivament. Cuidar el nostre cos, les nostres relacions socials i les nostres emocions i pensaments afavoreix que estiguem bé. Tanmateix… això no és suficient. Per què? Perquè tot és salut mental i res és salut mental.

Posem-ne un exemple. Pensem en algú que porta diversos mesos amb un estat de tristesa quasi diari… No hi ha un motiu que justifique estar així: el treball va bé, les seues relacions familiars i socials estan bé, no hi ha cap mena de malaltia o dolor permanent en el seu cos (excepte el cansament del dia a dia), té els diners necessaris per poder pagar allò bàsic i, de tant en tant, permetre’s algun capritx… “Què et passa, doncs?”, preguntaria una amistat. “No ho sé…”, respondria la nostra persona fictícia.

Mirant xarxes socials, escoltant amistats i potser algun professional, la nostra persona fictícia s’apuntarà al gimnàs (generarà plaer a través de la dopamina, la serotonina i l’endorfina); cuidarà la seua dieta amb aliments com ara avena, cítrics, quefir, verdures, plàtan… per a generar també hormones del plaer i reforç; potser fins i tot coneixerà noves amistats a través de grups. Durant un temps estarà millor d’ànim, no hi ha dubte d’això. Està cuidant el seu cos, l’alimentació, l’entorn, descansa millor… Està enfocant la seua energia a fer una cosa diferent.

No obstant això, la nostra persona fictícia acaba adonant-se que no és feliç en el treball tot i tindre’l; fa temps que no veu la seua família tant com voldria perquè va haver d’anar-se’n a un altre lloc a treballar; les amistats que té on viu no connecten com li agradaria; no li agrada sentir aquest cansament diari malgrat ser normal, i li agradaria poder viatjar més i donar-se més capritxos.

És llavors quan l’enfocament se centra en què pot fer per a trobar-se millor en tots aquells aspectes que fan que no siga feliç. I és ací quan reprenem la definició de l’OMS de salut mental: “estat de benestar en el qual l’individu és conscient de les seues pròpies capacitats, pot afrontar les tensions normals de la vida, pot treballar de manera productiva i fructífera i és capaç de fer una contribució a la seua comunitat”. És a dir: sentir-se realitzada o realitzat.

Per això titule aquest article com que tot és salut mental i res no és salut mental. Perquè tot el que ens envolta influeix en el nostre estat d’ànim, i el nostre estat d’ànim influeix en tot el que ens envolta. No aniré al gimnàs si no estic d’humor, però no estaré de millor humor si no vaig al gimnàs… Al final, és tot un fluir constant. Les persones cerquem l’equilibri en el dia i a dia i per a la nostra vida. Hi haurà ocasions en què sentiràs que la majoria d’aspectes van bé, i uns altres no tant. Dies en què t’alçaràs de mal humor i et ficaràs al llit de bon humor, i al revés.

Per això, t’anime que pugues parar-te un moment i preguntar-te: què em fa bé? Hi ha alguna cosa que puga canviar? I si és així, no dubtes a fer-ho. Una cosa diferent ocorrerà, de segur. I molt probablement va enfocat en la direcció cap a on vols anar. Perquè, com va dir el Premi Nobel de Literatura George Bernard Shaw: “la gent a qui li va bé la vida és la gent que va a la recerca de les circumstàncies que vol i, si no, les troba”.

Jorge Perpiñá González. Doctor en Psicologia Clínica i de la Salut.