Tens 0 productes a la teua cistella
Tinc un record remot: Loriguilla, una nit molt fosca: un dels meus oncles parlant-me dels estels i de les constel·lacions. Fa 40 anys podíem veure la Via Làctia a 16 quilòmetres de València: hui cal anar a més de 50 km per poder observar-la. Això és el que em diuen els meus companys Enric Marco, Joaquín Baixeras i Ángel Morales, membres del grup Salvem la Nit, dedicat a l’estudi de la contaminació lumínica. Vaig reunir-me amb ells a la cafeteria del Parc Científic de la Universitat de València; els tres es varen interessar per aquest tema de forma indirecta, per interferències amb el seu treball, amb les seues aficions…
–Enric. Jo sóc l’encarregat de l’Aula d’Astronomia del Campus de Burjassot. Fa anys, amb els seus telescopis, miràvem galàxies i fins i tot nebuloses, però, des de fa un temps, això és impossible. Fins i tot a l’Observatori d’Aras de los Olmos no podem estudiar la part inferior sud-est del cel per causa de la contaminació lumínica de l’àrea metropolitana de València.
–Joaquín. Els entomòlegs detectàrem la interferència dels llums urbans en la dècada dels 90, quan hi hagué un creixement de les zones urbanes i una proliferació de lluminàries. Zones on jo havia recol·lectat insectes de jove, com la serra Calderona o el Saler, varen ser invadides per la llum, i amb les trampes de llum ja no n’arreplegàvem tants.
–Ángel. Jo era membre de la Junta Rectora del Parc Natural del Túria. Enric em va enviar llavors una foto de l’àrea metropolitana de València vista des de l’Estació Espacial Internacional: hi apareixia el parc natural i vaig anar identificant les zones més il·luminades. Vaig anar amb Enric a fotografiar eixos punts, adquirírem un instrument per a mesurar la contaminació lumínica i començàrem a prendre dades.
Els tres formen el grup Salvem la Nit, que està integrat en la Xarxa Espanyola d’Estudis sobre Contaminació Lumínica liderada per Jaime Zamorano, de la Universidad Complutense de Madrid. El problema d’aquest tipus de contaminació va més enllà d’arreplegar insectes i de fer observacions astronòmiques.
–Enric. Pensem en el consum energètic: tenim un excés de lluminàries. L’objectiu de la il·luminació nocturna no és llegir als carrers a la nit. A més, tenim fanals com els de bola que envien una part important de la llum al cel. I eixe consum energètic el paguem.
El grup, a més de fer xarrades divulgatives, està muntant una xicoteta xarxa de lectors de contaminació lumínica. Tenen aparells a l’Observatori d’Aras de los Olmos, a Riba-roja, al Palau de Cerveró (a la ciutat de València), a Tavernes de la Valldigna, a Otos i, prompte, al Saler.
–Joaquín. Un dels nostres objectius és persuadir l’administració perquè instal·le a cada parc natural un lector de contaminació lumínica, i també que incloguen la llum entre els paràmetres a considerar des del punt de vista ambiental…
–Ángel. A Galícia tenen una xarxa pionera, en la qual els lectors estan integrats en les estacions meteorològiques de MeteoGalicia i es pot accedir en línia a les dades.
La seua activitat ha estat present recentment als mitjans de comunicació per la seua crítica al pla de la Diputació de València per a introduir bombetes LED en la il·luminació de pobles i ciutats.
–Enric. No s’estan substituint les lluminàries; únicament les bombetes! Pesen molt més que les anteriors i, per això, es despengen els suports. A més, emeten una llum blavosa que és més contaminant des del punt de vista lumínic que la llum groga de les bombetes de vapor de sodi.
–Joaquín. Un aspecte important és que eixa component blava de la llum altera el cicle de la melatonina dels humans. I s’ha comprovat que això provoca alteracions del son i pot estar lligat fins i tot a un augment de la incidència de certs tipus de càncer. És més un tema de contaminació en interiors, del qual cal informar.
–Ángel. Ens diuen que són menys contaminants centrant-se en l’aspecte energètic, però contenen diversos elements químics perillosos: poden considerar-se com xicotetes bombes químiques, i cal un sistema de recollida selectiva i de reciclatge per evitar la dispersió d’eixos elements al medi.
Acabàrem la conversa raonant sobre la situació de la investigació. Em comenten que, atés que és un tema emergent, poc estructurat i poc propens a generar articles en revistes de molt d’impacte, no és considerat prioritari. De fet, a la Xarxa es va generar un projecte al qual s’ha denegat finançament. En altres llocs, la investigació és un motor de progrés: ací sembla que és a soles una qüestió de prestigi…
Més informació:
- Salvem la nit
- Xarxa Espanyola d’Estudis sobre Contaminació Lumínica
- Associació contra la Contaminació Lumínica Cel Fosc
Fernando Sapiña. Professor de Química a la UV, investigador i divulgador
Article publicat al nº 403, corresponent a abril de 2015
