Tots Sants i el Dia de les Ànimes

Foto: Irina Anastasia de Pexels

29 d’octubre de 2024, estic dinant a Borriana de tornada a Alacant. Han anunciat pluges intenses, però només he trobat alguna gotellada, res fora del normal. A l’entrada del restaurant llig la primera plana del Mediterráneo, el Periódico de Castelló parlant de les fortes pluges del dia anterior i recomanant precaució als conductors. El titular avisa: “La gota fría se intensifica y lo peor llega esta tarde y de madrugada.”

Eixim després de dinar. Una bona hora per a circumval·lar València. Efectivament, el trànsit és fluït, però em preocupa una cosa, són les quatre i sembla ja a poqueta nit. Llampega i cauen les primeres gotes. El pitjor arriba quan estem passant, precisament, davant de Torrent. Plou amb força, però les he vistes de pitjors. Els senyals lluminosos demanen precaució per fortes pluges. Llavors ho veig, les rambles baixen plenes, i això ja no és normal.

Per norma general agafe la pista de Silla per anar cap a Alacant per l’Interior, però anem a Calp per a assistir a una xarrada: “Ars Moriendi: preparació per a una bona mort”, així que tirem per la costa i a les 17.30 estem davant del Penyal d’Ifac. Sabem que a l’Horta, la Ribera i la Safor plou amb ràbia, però encara no tenim constància de la tragèdia.

Amb el telèfon en silenci, en eixir de la xerrada veig que tinc trucades perdudes. Ja contestaré després, pense. Arribats a Alacant, vora les 22.00 hores, entenc les trucades. Ells sabien el que estava passant. Veig les notícies i comence a valorar la sort que hem tingut de no quedar atrapats en la carretera o…, millor no pensar-hi. Una xarrada sobre la “preparació per a una bona mort” ens ha allunyat d’un perill.

Esfereït per les imatges, els testimonis i les xifres, n’ixen les preguntes: es podia haver evitat? Un fenomen meteorològic és totalment inevitable. Masses amb una gran potència energètica que xoquen entre si i contra les muntanyes de l’interior amb un fort vent de Llevant. No sé. El cas és que des de les poblacions de l’Horta o les Riberes, la sensació que vam tindre no es corresponia amb la magnitud de la tragèdia posterior. Aquella aigua venia de l’interior. Una aigua que no van veure caure a les comarques més afectades.

¿Quan rambles i barrancs baixaven eixint-se de mare, per què no es va alertar la població de les terres planes? A les 13.00 hores el president Mazón publica un vídeo dient que la situació aniria cap a la baixa cap a les 18.00 hores, hora en què, tot just, la tragèdia anava augmentant. Un vídeo que s’han afanyat a esborrar, però el que se’n puja a la xarxa, resta a la xarxa.

¿On són les obres contra riuades previstes ja fa 15 anys als barrancs del Poio o el de la Saleta? ¿On són els sistemes d’alarma i informació eficaços o els serveis d’emergències preparats? Què ha fallat? Des dels serveis meteorològics se sabia que estàvem davant d’un gran perill, però les empreses privades i bona part de les públiques mantingueren els seus treballadors als llocs de faena. A les 20.00 hores, quan la gent es trobava ja sota el fang, arribava l’alerta de Protecció Civil. El 112 estava saturat per milers de trucades. La policia i els serveis d’emergència no donaven l’abast, alguns dels seus membres també han sigut víctimes de l’aiguadut.

M’indigna Vox fent ús de la tragèdia per a “les seues merdes”, que si els diners dels “pinganillos”, que si els pantans destruïts (zero, per cert)… Ells que demanaven que els avisos d’emergències només arriben als mòbils dels qui així ho demanen. Ells que demanaren a Mazón l’eliminació de la Unitat Valenciana d’Emergències (UVE) per considerar-la un xiringuito, i després reguen amb diners la tortura animal Ara Vox s’ho mira tot des de la Barrera i Mazón s’empassa el fangós marró.

I parlant de toros, ¿on nassos està el secretari de Seguretat i Emergències, Emilio Argüeso? Una persona que quan tot estava passant es trobava reunit amb el cap de servei d’Espectacles Públics, Activitats Recreatives i Festejos Taurins i que posteriorment han desaparegut. La riuada se l’ha endut? Espere que físicament no, però sí políticament.

La dreta i l’extrema dreta eliminaren la UVE dient que ja teníem la UME, la Unitat Militar d’Emergències. Perfecte. ¿Algú pot explicar per què s’ha trigat vora 48 hores a demanar la seua ajuda? Quan milers de persones es trobaven atrapades a casa, o sense casa. Quan milers de persones no tenen encara hui ni llum ni aigua. Quan la gent necessita menjar, aigua i productes de primera necessitat. Quan no arriben els serveis d’emergència. Quan els serveis judicials no donen l’abast a alçar els cadàvers. Quan encara es busquen desapareguts. Quan mai com ara és necessari fer presència per a generar la sensació d’aixopluc, de seguretat.

¿Per què de 28 unitats de Bombers Forestals de la Generalitat només s’han mobilitzat unes poques quan són gent preparada i equipada? ¿Per què les sis unitats helitransportades del Servei de Bombers Forestals de la Generalitat seguien ahir parades?

¿Per què Feijóo fa discursos polítics al costat dels membres del Centre de Coordinació d’Emergències de València recolzant a Mazón i criticant a Sánchez per no haver pres mesures que, en realitat són competència de la Generalitat? Per cert, han hagut d’esborrar un segon tuit del PP valencià al respecte.

Des de Madrid parlen de l’AVE, dels trens, de les autovies i carreteres tallades entre la Meseta i “la seua platja”. Alguns informen com arribar al seu “Llevant” que hui és més fanguer que Terreta. Un fang banyat per la suor i les llàgrimes dels qui han patit la tragèdia, dels que treballen per ajudar als seus veïns. Perquè si hi ha alguna cosa que m’ompli d’orgull és veure centenars de persones mobilitzades fent cues a peu portant aigua, menjar, productes de primera necessitat, amb pales i graneres per oferir la seua ajuda. Aportant, amb ells, l’escalf d’un poble. Iniciatives per a recaptar diners, punts de recollida d’aliments, roba, productes d’higiene…  Un poble en moviment. Un poble que salva el poble.

I la vida segueix. La mort es converteix en l’última fase de la vida, com ens explicaven en la xarrada a Calp, Ars Moriendi: preparació per a una bona mort. I la convivència entre la vida i la mort es fa palesa quan veiem que a pocs kilòmetres de la tragèdia, xiquets i joves ixen al carrer disfressats per a celebrar Halloween. Hui, més que mai celebrem Tots Sants, i demà el Dia dels Difunts, el Dia de les Ànimes, les d’aquelles ànimes que marxaren amb l’aiguadut.