Treballant per la llengua al Maestrat

08/11/2022

Premis Maestrat Viu de 2022 a Sant Jordi. Foto: Carlos Part

Se’m demana que parle del paper de les entitats i la societat civil que treballen per la llengua a la comarca del Maestrat. La proposta em fa recuperar l’article «El Baix Maestrat: situació sociolingüística», que vaig escriure per a Llengua Nacional al 1997, accessible a la web, i el Quadern del número 444, de gener de 2019, d’aquesta mateixa publicació, titulat «Maestrat: el país que volem», en el qual queda ben fixada la idea de comarca per la qual advoca l’associació Maestrat Viu. Que actualment siga el secretari d’aquesta associació és una circumstància que concorre en el punt de vista i les valoracions que trobareu a continuació, però que cal distingir clarament dels posicionaments que puga expressar Maestrat Viu al respecte de les qüestions que s’hi tracten.

A tothom li agradaria que les coses fossen de la manera com se les imagina que poden ser. Pel que fa al paper que les entitats culturals i la societat civil en general de la comarca han jugat i juguen amb relació a la llengua al Maestrat, passa això mateix. Seguim el patró general de l’evolució sociolingüística de l’àrea catalanoparlant com a tot arreu, avancem pel pedregós camí costerut de la normalització de l’ús social del valencià, a mercè de les bifurcacions i giragonses continuades en forma de circumstàncies històriques, a prova de les quals, pel que es veu, estem afaiçonats. Si aquest text serveix per fer una reflexió al respecte, podem donar-lo per ben escrit.

Dit de memòria, no es pot afirmar que al Maestrat haja existit un moviment de caràcter general en pro de l’ús social del valencià. Les iniciatives civils conscienciades han estat històricament circumscrites a grups concrets, sovint d’abast estrictament local, posem per cas l’associació Alambor, de Benicarló, que va marcar una època històrica des dels inicis del règim polític actual i fins al tombant de segle amb el cenacle literari benicarlando i les seues activitats i publicacions, que anys a venir havien de donar lloc a l’editorial Onada, veritable referent actual de la cultura i la llengua a les comarques nord-valencianes i a les Terres de l’Ebre. No és menor aquesta dimensió trans-senienca, sinó un tret d’identitat de l’activisme cultural i lingüístic conscient. En contrast, entitats com el Centre d’Estudis del Maestrat, plataforma de recuperació del concepte mateix del Maestrat, que compartim, han navegat sempre en un bilingüisme condicionat per les rèmores d’un historicisme espanyolista entre encarcarat i romàntic, sense que això desmeresca la tasca immensa dels desempolsegadors dels arxius més antics que posseïm, que durant un temps van trobar en el butlletí del CEM l’única plataforma on donar a conèixer els orígens del Maestrat i anar llaurant-ne el camp de la identitat. Altre tant podria dir-se dels Amics de Vinaròs, associació cultural amb una web que, a la portada, et demana que per començar a navegar-hi tries l’idioma, fet que representa tota una declaració de principis. Aquesta tendència inveterada al bilingüisme, símptoma de l’acceptació acrítica del marc mental i sociolingüístic de l’Estat de les autonomies, correspon a una pràctica cultural localista, igualment ancorada en l’immobilisme conformat.

La vida de les entitats culturals dels pobles del Maestrat, més enllà de les poblacions més grans, ha respost amb major o menor mesura als dos darrers exemples esbossats o bé s’ha anat posicionant, si no en la defensa explícita de l’ús social i del valor cultural de la llengua, sí en el conreu i el foment d’una cultura pròpia expressada en la llengua pròpia. Associacions o grups com el Centre de Cultura Pere de Balaguer (Càlig), el Grup d’Estudis 750 Aniversari (Rossell), el grup de catalogació Los Taulons (El Castell-Sant Rafel del Riu) o l’Associació Janenca de Cultura poden ser exemple d’entitats nascudes amb aquesta empremta, sense arribar als plantejaments activament polítics d’una associació com la Jaume I de Vinaròs. El temps, i específicament els anys 2020 i 2021, ha fet que l’activitat d’algunes d’aquestes associacions haja minvat. D’altres, com Lo Suabe (Canet lo Roig), Font de l’Albi (Xert), Tossal Gros (Les Coves de Vinromà), Aiguaclara (Benassal), Les Quatre Denes (Ares del Maestrat) i el Casal Popular d’Atzeneta del Maestrat mantenen un dinamisme tendent a la normalitat lingüística i cultural. Aquesta normalitat es deu sobretot a la persistència de grups concrets de persones, que han estat conscients de la continuïtat lingüística amb les Terres de l’Ebre i, en conseqüència, han resultat impermeables a les distorsions intencionades del valencianerisme folklorista, que d’altra banda impregna la cultura festiva també al Maestrat.

També al valencianisme lingüístic li ha costat arribar a tenir presència i ressò social al Maestrat. La primera Festa per la Llengua amb continuïtat, després d’una edició escadussera a Vinaròs el 2009, va fer-se a les Coves de Vinromà el 2012. Entremig, Escola Valenciana va treballar per disposar d’una organització de referència al territori, que va concretar-se en Maestrat Viu, associació federada, activa des de 2011. Així doncs, al cap d’un quart de segle d’aparèixer, les trobades escolars per la llengua comencen a caminar al Maestrat. El treball per la llengua a la comarca respon a uns altres paràmetres del de la resta del País Valencià. La manca de penetració institucional valenciana i, en defecte seu, la referencialitat provincial i espanyola podrien explicar aquest retard, sense excloure que la modernització general de les formes de vida i cultural pren impuls al Maestrat en aquell primer decenni de segle.

El treball per la llengua a la comarca ha trobat en Maestrat Viu una plataforma apropiada per a l’extensió social i la modernització cultural. Nodrida com a associació sobretot per docents i intel·lectuals que viuen dins i fora del seu territori, Maestrat Viu va nàixer com un projecte imaginatiu que ha anat creixent al recer de la Festa per la Llengua, la Trobada Excursionista del Maestrat (2013-2019), els Premis Maestrat Viu (des de 2014), l’Estiu Literari al Maestrat (des de 2017) i el festival Conta’M (des de 2019), i gràcies al suport des del primer dia de la Fundació Carles Salvador, de Benassal, en el patronat de la qual hi ha l’Institut d’Estudis Catalans i l’Ajuntament de Benassal. L’estratègia de l’associació ha estat fer itinerants tots aquests actes, de manera que cada edició ha tingut lloc en un poble diferent. S’ha mirat d’anar incorporant pobles a aquests itineraris alhora que s’ha treballat perquè els municipis s’impliquen econòmicament en el suport als actes i al manteniment de l’associació. Cal dir que des de l’associació no s’ha tingut en compte el signe polític que a cada moment hi pot haver en un determinat Ajuntament i és molt possible que aquest fet haja contribuït a la penetració de la normalització lingüística i la modernització cultural de llocs determinats i també del conjunt. Això no trau que no hi haja institucions municipals indiferents i fins reticents a col·laborar, també sense que el signe polític siga determinant. De l’Estiu Literari va nàixer Empelt. Revista de lletres i humanitats del Maestrat, amb el suport inicial de l’Institut Ramon Muntaner i la Fundació Càtedra Enric Soler i Godes, al qual s’han sumat altres institucions d’interès lingüístic i cultural. Així, l’associació ha transitat el camí cap als estudis d’àmbit comarcal.

Com es veu, totes aquestes iniciatives s’han fet a partir d’aportacions de municipis, institucions i Administracions culturals de l’àmbit catalanoparlant, més per via de subvenció com més gran ha esdevingut l’abast de cada iniciativa. Esmentem-hi la Conselleria d’Educació i Cultura de la Generalitat Valenciana, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, la Institució de les Lletres Catalanes i la Diputació de Castelló en ordre ascendent. Evidentment, aquest finançament sona per a un debat sobre les relacions entre les Administracions culturals, les polítiques lingüístiques i culturals que fan i les relacions que hi estableixen les associacions culturals i la societat civil en general. No estic convençut que siga el model més poc roïn, però si s’han de portar a la pràctica projectes d’envergadura que servisquen per incidir en les dinàmiques socioculturals i en la consideració per la llengua que la societat comarcal té, s’hi ha de recórrer sense prejudicis, una mica com en el cas dels municipis.

Específicament, el 14 d’abril de 2021, Maestrat Viu va donar a conèixer el Manifest sobre el plurilingüisme a l’educació valenciana i política lingüística, arran de la implantació de la Llei 4/2018que regula i promou el plurilingüisme al sistema educatiu valencià. Amb l’aplicació d’aquesta llei, marcada per la imposició de percentatges mínims de l’ús de les llengües en l’àmbit escolar, el Maestrat retrocedirà significativament quant a la implantació de l’escola valenciana que interromp la trajectòria que ve dels primers anys de l’autonomia. És més gros del que pareix i en pagarem les conseqüències a llarg termini.

Festival Conta’M de 2021, a Canet lo Roig. Marató popular de contes, interpretada en llengua de signes. Foto: Vicent Sanz

Estiu literari al Maestrat 2021. Ruta literària de Joaquim Garcia Girona, a Ares i a la Vall, a càrrec d’Òscar Pérez Silvestre.