La revista degana en valencià

‘Pop’ en augment

«Tres formacions que busquen un espai –Tremp, Gin Lemon’s i Nuc– i que podem col·locar en l’estela d’altres epicentres pop»

El que passa a la Safor i a la Marina Alta és probablement una qüestió d’estadística o de conjuntura generacional. També ho és el fet d’escriure sobre grups de dues comarques amb excelsa tradició musical i on l’ús i el coneixement del valencià sol liderar les enquestes que realitza la Generalitat. El cas és que bona part de la nova fornada del pop i del rock en valencià està sorgint als dos costats del riu Molinell. De moment encara se situen en un segon pla, però espenten i intenten fer forat en l’escena musical valenciana. Està per veure si hi obriran bretxa.

En aquest número de Saó posem la lupa en tres formacions que busquen aquest espai –Tremp, Gin Lemon’s i Nuc– i que podem col·locar en l’estela d’altres epicentres pop que encapçalen grups o solistes de diferent recorregut, però tots ells consolidats: l’àrea de la Ribera Alta-la Costera (Ona Nua, L’Emperador, Òscar Briz, L’Home Brut i Gem, per citar-ne alguns), l’àrea de l’Alcoià-el Comtat (amb Júlia i Arthur Caravan al capdavant) i València (amb bandes com Tardor, Gener, Geografies o Mai Mai). Cadascun dels grups amb els seus matisos i, clar està, no hi són tots.

A la Marina i a la Safor, viure del pop-rock o de l’indie no és fàcil. Són dues comarques acostumades al regnat de bandes històriques de Pego, Xaló i Gandia que a més a més han manat o manen en els escenaris de tot el país: La Gossa Sorda, Aspencat, Smoking Souls i Zoo. Cap d’elles va optar pel pop en les respectives trajectòries, així que la presència d’aquesta generació de bandes recents té el valor afegit de marcar una altra tendència. I això, si més no, és enriquidor. I no serà perquè no hi ha o no hi ha hagut fils musicals interessants, com els oberts fa pocs anys per Matís, Deliri i King Kong Boy (a llegir en propers números).

«La presència d’aquesta generació de bandes recents té el valor afegit de marcar una altra tendència»

Però anem al tall: Tremp i Gin Lemon’s són grups a penes separats geogràficament per cinc quilòmetres, la distància que trobem entre Gata de Gorgos i Pedreguer. Els primers són de Gata (5.800 habitants) i els segons de Pedreguer (7.400 habitants). Tremp compta ja amb dos discos i cueja encara Zaindu, que van rodar l’any passat, després de la seua edició en la segona meitat de 2016. L’arquitecte de les cançons és Paco Sirerol. Poesia de desamors, d’existencialisme, de principis i finals i d’un interés per explicar bé les històries («Jo vull», «Zaindu», «Poeta morta», «Retrovisor»…) interessants, editat per Mésdemil i amb la marca personal de Mark Dasousa en la producció (Atomic Studio. Ondara).

 

Gin Lemon’s naix a Pedreguer, un dels pobles més importants del País Valencià pel que fa a la música en directe. Del mateix municipi són –poca broma– els Mox Nox  (amb treballs com Damnatio Memoriae –Premi Ovidi Montllor de rock en 2013–, Or i baladre i el fantàstic EP de 2017 Cova Ampla).  Doncs bé, els Gin Lemon’s debutaren amb Irreflexions (2016. Autoeditat), un treball notable produït pel denier Joel Gilabert (Meteor) als Soundskeys Studios del Verger. Cançons farcides d’optimisme i ritme. Ells diuen que «volen parar de pensar», deixar-se portar per les melodies i «viure el moment». El cas és que el vídeo «París» (el segon tall del disc) és una reivindicació d’allò que et demana el cor, un relat sobre una relació amorosa amb final feliç. En Irreflexions hi ha temes que ens indiquen què volen ser Gin Lemon’s a curt i mitjà termini: base rítmica repetitiva i sintetitzadors per esclatar en tornades corregudes com en «Identitat distorsionada», «La màgia de l’instant» o «Tornar a començar». Caldrà veure’n l’evolució.

 

El darrer grup d’aquest mes a Saó és Nuc (Premi Ovidi Montllor al grup revelació de 2017). La formació de la Safor (amb el mateix nom que una banda de Figueres) ha aparegut fruit de la unió de diferents músics assaonats en altres projectes. Veu tendra i mesurada (la de Deo) per a una proposta guitarrera i melòdica que s’ubica en el mateix camí estilístic obert pels Smokings Souls, amb qui comparteixen productor (de nou, Mark Dasousa). El disc de presentació Arran del mar ens convida a imaginar que tindran una trajectòria sòlida. Records de la infantesa, reivindicació de l’amistat, de la solidaritat, de les dones i del medi ambient… Cançons ben construïdes com «Viatgera de l’espai», «Mai», «Pluja de cendra», «Forta» o «Salitre». Tot ben lligat i amarrat. Són Nuc. L’oferta musical s’amplia des de les comarques centrals valencianes.

Inscriu-te al nostre butlletí

Top