Tens 0 productes a la teua cistella
Del 3 al 15 de novembre, la Secció Oficial de la 41a Mostra de València reuneix dotze propostes d’autor que esquiven els clixés de la indústria per a endinsar-se en les fenedures de la salut mental, la crisi de l’habitatge, el rodatge en temps real i les ferides de la conca mediterrània.
Oblideu-vos per un moment dels blockbusters prefabricats i de les fórmules repetitives que inunden les cartelleres comercials. Si sou dels qui busquen en el seté art eixa espurna capaç de revoltar l’estómac, fer riure amb acidesa o fer-nos qüestionar el món que habitem, teniu una cita marcada en roig a l’agenda: la 41a edició de la Mostra de València-Cinema del Mediterrani. Organitzat pel Palau de la Música i dirigit per Sara Mansanet al costat de Vicente Llimera, el certamen desplegarà entre el 3 i el 15 de novembre una Secció Oficial de dotze llargmetratges que baten les costes del Mediterrani a través de la ficció, el documental, la comèdia negra i el thriller.
Més enllà del prestigi internacional i d’un suculent palmarès encapçalat per la Palmera d’Or —dotada amb 30.000 euros de producció i 15.000 euros de distribució— i la Palmera de Plata (20.000 euros), el vertader atractiu d’enguany rau en la força d’una terna amb segell autòcton. Tres produccions valencianes han aconseguit fer-se un lloc a la Secció Oficial desafiant els codis tradicionals del llenguatge cinematogràfic.
La selecció local d’enguany demostra que el cinema valencià no sols està viu, sinó que té ganes de sacsar l’espectador sense demanar disculpes:
‘Els dies clars’ (Sandra Ferrús). La guionista i directora debuta en el llargmetratge amb una comèdia dramàtica produïda per Suica Films i rodada íntegrament en valencià entre la ciutat de València i la comarca de la Ribera Alta. Protagonitzada per un repartiment de luxe —Sandra Ferrús, Sergi Torrecilla, Pilar Martínez i Toni Misó—, la cinta trenca els estigmes sobre la salut mental a través de Vicent, un jove amb ànima de rocker diagnosticat d’esquizofrènia que posa en evidència la falta de protecció institucional.
‘La gran fiesta del cine’ (Toni Agustí i María S. Torregrosa). Si en 2021 ja van sorprendre amb l’aclamat debut La última cena, els realitzadors tornen a posar a prova els límits de la realització amb una proposta radical: un pla seqüència de 90 minuts rodat en un sol dia, en temps real i basat en la improvisació interpretativa. Produïda per Hanoi Producciones i interpretada per Marta Belenguer, Lorena López i Amparo Fernández, la pel·lícula fa una radiografia àcida i sense concessions de les tensions i falsedats de la mateixa indústria audiovisual.
‘Calle de los Ángeles’ (Silvia Rey Canudo). Després de la seua nominació als Goya pel curtmetratge Wan Xia, la cineasta murciana establida a València utilitza la seua experiència de més d’una dècada residint al barri del Cabanyal per a signar una sàtira mordaç sobre la gentrificació, l’especulació immobiliària i la crisi de l’habitatge. Produït per Limbus Filmak amb la participació de l’IVC i À Punt, el documental aborda els dilemes morals d’una jove acomodada que adquireix un pis en ruïnes enmig de les turbulències del barri.
Un viatge cinèfil de Berlin a Venècia passant pel Caire i Atenes
La Secció Oficial no es queda ací i posa a competir el talent local amb algunes de les veus més agosarades del panorama internacional, procedents de països com Turquia, Croàcia, Sèrbia, Itàlia, Algèria, França, Palestina, Egipte o Grècia.
Entre les troballes d’aquesta edició destaquen propostes avalades pels grans festivals del circuit europeu: des del debut italià d’Alberto Palmiero (Keep Me in Mind), una comèdia dramàtica sobre la incertesa generacional guardonada a Roma, fins al testimoni colpidor del cineasta palestí-sirià Abdallah Al-Khatib en Chronicles from the Siege, estrenada a la Berlinale. A ells se sumen el thriller polític francoturc A Turkish Case d’Hüseyin Aydin Gürsoy, el retorn de Banu Sivaci amb Hear the Yellow, el qüestionament ètic de la indústria de la fertilitat a At No Cost de la grega Mary Bouli, o l’energia urbana de la francesa Lila Pinell a Shana, sorgida de la Quinzena de Cineastes de Cannes.
Completen el cartell la visió rural egípcia d’Ashgan El-Hamus a Al Baraneya, la sàtira familiar croata Honey Bunny d’Igor Jelinović i la poètica claustrofòbica de Mohamed Siam a My Father’s Scent.
La 41a Mostra de València es consolida així com una finestra imprescindible per a retrobar-nos amb un cinema que no busca complaure, sinó remoure. La cita està feta; ara només falta ocupar les sales i deixar-se portar per les històries.
