Tens 0 productes a la teua cistella
Els llibres que tenim a casa pertanyen a l’esfera privada. Procedeixen de compres, herències o regals. Fa uns dies, un canvi d’habitatge, en va decidir incorporar a la meua biblioteca els llibres dels meus pares. Durant una setmana vaig estar llegint i classificant aquells volums que malauradament el temps havia envellit. Entre tots ells em vaig fixar en un grup de textos escolars que el meu pare havia conservat al llarg de la seua vida i que sense dubte estaven destinats a satisfer les inquietuds pedagògiques dels meus avis que volien que el meu pare estudiara.
Vaig agafar un d’aquells llibres, Geometria Elemental, imprés l’any 1930 per l’editorial de les Escoles Pies. Era un llibre xicotet, d’un huité, amb definicions, moltes preguntes i exercicis pràctics; també amb dibuixos molt explícits de persones que feien treballs manuals i vestien com els obrers de l’època i homes de professions distingides que anaven vestits amb jaquetes i corbates; ni una sola il·lustració mostrava a una dona. Els textos informatius eren curts i el llistat de problemes a resoldre pels alumnes molt llarg. La coberta de cartó era d’un famós il·lustrador, l’aristòcrata d’origen grec, J. Rapsomanikis. A la pàgina de respecte del manual el meu pare va escriure el seu nom i la data del 9 de desembre de l’any 1930, just quan tenia deu anys.
Fullejar els llibres sempre m’ha agradat i el llibre escolar, a més, és un compendi de saber; ens conta, ens ensenya i sempre cal estat preparat perquè les sorpreses són freqüents. Mentre anava passant les pàgines d’aquell petit manual pensí que el meu pare, noranta anys abans, el llegiria davant dels seus companys del col·legi; repetiria una vegada i una altra els seus continguts, probablement difícils d’aprendre’ls; i també faria el possible per resoldre els seus problemes… Però el que em sedueix al fullejar un llibre vell és allò que espere trobar entre les seues pàgines. Sempre pense que els llibres guardats durant dècades als prestatges anònims d’una casa es poden trobar «secrets», que per fi, es descobreixen gràcies a les notes manuscrites amagades pels seus primers propietaris i a la paciència d’aquells que saben mirar-los perquè es revele allò que el temps ha conservat amb discreció entre les seues pàgines.
Des d’aquesta perspectiva, el llibre es pot convertir en un «fet històric» familiar. El document privat amagat entre les pàgines pot donar a conéixer aspectes o preocupacions del moment en què es va escriure. I quan tens la sort de trobar aquests retalls de memòria oblidats entre les pàgines d’un llibre, no pots deixar d’establir els nexes d’unió entre aquest i la vida de la persona que el llegia: el meu pare. Així, en la tercera de cobertes de la Geometria Elemental va deixar escrita la relació de companys que aquell llunyà 18 de maig de 1931 devien fer guàrdia a l’oratori del col·legi dels escolapis on tots assistien a classe, precisament mentre es produïen els disturbis anticlericals a Madrid, a València i altres ciutats; els cognoms estaven clarament ordenats per ordre alfabètic. En una altra pàgina, es troben signes d’admiració i d’alegria al costat dels exercicis que segurament va resoldre bé; altres vegades es troben línies o paraules subratllades; alguna pàgina apareix amb un xicotet marcador; un paperet abandonat entre les pàgines i escrit en una lletra irregular, deixava el testimoni que “el dijous per la vesprà aniré a fer herba per als animals”; una altra nota, pàgines endavant, porta la relació de l’equip de futbol del col·legi. Finalment, la paraula «FIN» assenyalada amb majúscules, escrita amb plomí d’acer mullat en tinta, mostra l’alegria d’haver finalitzat amb èxit el curs. Els dibuixos a llapis en els espais en blanc de les pàgines són altres mostres de l’esperit d’aquell infant que als deu anys els va fer en un moment d’inspiració, o solament per distraure’s.
Són xicotets tresors commovedors d’un moment de la vida d’un xiquet, però el potencial de seducció de la nota escrita i oblidada en una pàgina qualsevol d’un llibre de la infantesa es converteix en un element de gran valor sentimental per als que tenim la sort de trobar-la, especialment, si va ser escrita per ton pare.
