La revista degana en valencià

Records i sensacions amb motiu de la Trobada d’Escoles en valencià

“Tan de bo ens enorgullim de la diversitat del nostre poble i avancem amb optimisme en la consecució de la normalitat”

Fa més de trenta anys que Vola Topi, el llibre de text del qual és autora Carme Miquel, es va introduir a la meua escola. Jo tenia sis anys i va ser la concreció de què la meua llengua adquiria un altre estatus, o almenys feia una passa endavant. Fa més de vint anys que al IES Serra Perenxisa em van contagiar l’estima i la reivindicació que li calia al valencià. No he tornat a tindre uns professors tan compromesos i entregats com aquells. I em consta que continuen per la mateixa senda. Van ser uns anys romàntics, de cantautors, de manifestacions del 25 d’abril, del 9 d’octubre, de reunions del Bloc al Casino de Torrent, d’enganxines a la carpeta fent bandera del que portàvem al cor…

Ben prompte em vaig traure el mitjà; de joveneta, el superior. I amb els anys em vaig fer traductora, amb la qual cosa li vaig poder continuar donant al valencià eixa condició digna fora de l’ambient familiar. Encara que, tot s’ha de dir, en algunes comandes per a la TVV, em vetaven moltes coses sense raó ni explicació. Tot no era meravellós ni ha sigut un camí planer, ja ho sabem. Amb el temps, i seguint la meua vena pedagògica, em vaig fer mestra i ara porte una dècada intentant ser alè d’allò que una vegada a mi em van insuflar.

Amb tota aquesta motxilla plena d’orgull per llengua dels meus avis, enguany ha sigut un any ben especial per a mi per diverses raons. A finals del curs passat, la meua escola, elDrac, m’oferia l’oportunitat d’ensenyar valencià en l’ESO amb el clar argument de què m’ho atorgaven perquè m’estimava la llengua. Vaig començar el curs com un gran repte i no exempta de pors, tant pel que seria ensenyar a adolescents, com per la càrrega de significat que per a mi tenia aquell encàrrec.

Aquest any, a més, Torrent celebrava la Trobada, i des del principi vaig assumir la tasca d’assistir a les reunions del Guaix representant elDrac. Cada dilluns de reunió local i cada dijous de reunió comarcal han sigut per a mi un regal. He conegut la gent del Guaix, persones treballadores que contagien perquè l’estima pel valencià els surt pels porus de la pell. He retrobat Vicent Moreno, un altre incansable de la lluita, president d’Escola Valenciana i amb qui vaig fer les pràctiques de mestra a Catarroja. He tornat a compartir moments amb gent que feia temps que no veia, de Torrent, de l’institut, he conegut companys d’altres escoles… I a tots ens ha unit la mateixa causa: ajudar en l’organització de la XXXI Trobada d’Escoles en Valencià. Des que començàrem a principis de curs amb la tria del cartell, fins dissabte 19 de maig, l’agenda d’activitats ha estat repleta i ha culminat en una festa inigualable. Torrent i el Guaix han fet que l’any haja sigut un èxit: Dani Miquel, Pep el Botifarra, Pau Alabajos, Tesa, Mox, el sopar a càrrec de La Llavor, el correfocs, els tallers de les escoles i, anteriorment, les dansades, els jocs populars, la pujada a la Perenxisa, la Muixeranga de Torrent, la Setmana de la llengua, la presentació del llibre 30 anys d’ensenyament en valencià a Torrent, el sopar de primavera del Guaix, i tantes altres activitats que de segur em deixe. Hem viscut a tope un any que s’ha passat volant i que serà irrepetible.

Si d’ací uns altres vint anys la tornem a organitzar, farem una Trobada encara més grossa. Vint anys més són molts anys però, mirant-ho amb optimisme, sé que haurem avançat en la dignificació del valencià. Vull pensar que estem vivint un punt d’inflexió, de reviscolar aquell esperit reivindicatiu que d’adolescent vaig ensumar. Tan de bo ens enorgullim de la diversitat del nostre poble i que la meua tasca i la de tants altres mestres continue contribuint a “avançar amb optimisme en la consecució de la normalitat”, com deia Carme Miquel ara fa vint anys, amb ocasió de la primera Trobada a Torrent.

Si d’ací vint anys la tornem a organitzar, tan de bo jo hi estiga implicada i gaudisca de la mateixa il·lusió que m’ha envaït enguany.

 

Imatge: Escola Valenciana

Inscriu-te al nostre butlletí

Top