Trobades en la tercera fase

16/06/2020

Portem més de 90 dies caminant cap a l’anunciada “normalitat” i, ara pren forma a les terres valencianes, una norma que ens possibilita fer trobades en la tercera fase, per damunt de concepcions provincianes. La gent d’Oliva, ja pot viatjar fins a Pego, la de Sagunt, també s’acostarà sense problemes a Almenara, els de les Alcubles podran fer un tomb per Sogorb, els de Salem o Beniatjar, no tindran cap problema per visitar persones de Beniarrés, Gaianes o l’Orxa, i així tantes altres localitats veïnes, separades per aquesta ratlla política del segle XIX.

Hi ha massa pressa per recuperar “normalitat” per la via de l’economia, la restauració, els hotels i els centres comercials, sense aplicar mesures a favor de la transformació social que convé posar per davant: la crisi energètica, l’agricultura i l’alimentació o els corrents migratoris que vindran. S’han de fer reformes importants… del sistema i, no sols posar les taules de les terrasses a dos metres de distància.

Estic més que persuadit  i, no tinc cap mena de dubte, que a partir d’encetar aquesta tercera fase, convé posar en marxa el rellotge de la intel·ligència col·lectiva i recuperar les comunitats associatives després d’aquesta crisi, perquè necessitem els uns dels altres per construir un futur que, sempre ha estat un poc nostre.

Aquesta crisi sanitària, per la que encara transitem, suposa com una mena de preestrena del que convé reforçar: la sanitat, l’educació, els serveis socials, la cultura, el respecte pel medi ambient, una mobilitat arrelada… La pandèmia ha posat en valor la solidaritat i el suport mutu, per fer-nos caure que de les seues urpes no hi ha escapatòria individual. La societat sap que, només des de la solidaritat, podrem reconstruir els nostres pobles i, és per això què, necessitarem la participació de tot el capital humà.

Tenim dret a un futur millor i com que tenim dret, hem de saber gestionar el que és de tothom. Per això tenim el deure, a recuperar allò que ens pertany i posar-lo al servei de la nostra llibertat. No es tracta de sucumbir sota l’huracà destructor del consumisme voraç i de la distracció mediàtica, mentre per un altre cantó s’apliquen retallades.

Contra els que se situen del cantó de l’antiga normalitat, hem de saber actuar com diu el cantautor de Xàtiva: Diguem no! Diguem no al destrellat de la pobresa, al del consum deslligat, al de l’atac descervellat contra el medi ambient i el planeta, al de l’ús indiscriminat dels vehicles a motor, al de les portes giratòries, diguem no als qui ens amaguen la veritat, als qui s’embutxaquen diners… Aprofitem la trobada en la tercera fase, per repensar com ha de ser el futur que tot just acaba de començar.