La revista degana en valencià

El debat del TROVAM sobre les polítiques musicals valencianes

Ja han passat uns dies per poder digerir i analitzar tot l’esdevingut en el Trovam, la Fira Valenciana de la Música. La primera conclusió que podem extraure és que en cadascuna de les seues activitats s’ha posat de manifest la necessitat de la seua existència: els debats no només s’han posat sobre la taula, sinó que també han estat analitzats per nombrosos professionals del sector musical. En la primera roda de premsa Joan Gregori Maria -director del Trovam- ja va afirmar que volia que la fira es convertira en un referent com ho és la Mostra de Teatre d’Alcoi. I ho han aconseguit.

A la primera taula redona ja es va posar de manifest el seu caràcter enriquidor. S’hi van abordar els principals problemes i les necessitats de les polítiques musicals valencianes. Es va parlar dels grans festivals i la seua insignificant aposta per músics valencians: en l’últim any els cinc grans festivals (Arenal, FIB, Festival de les Arts, la Fira de Juliol i el Low Fest) tan sols han comptat amb 11 músics valencians. Per això, es va reivindicar l’aposta per altres festivals que sí cohesionen el territori. En aquest sentit, també es va instar a optar pel municipalisme a l’hora de crear una xarxa musical, atès que els grans festivals no són sostenibles ni ambientalment ni econòmicament. I per això resulta necessària la col·laboració entre el sector públic i el privat, que no hem d’oblidar que en els darrers anys ha estat aquest qui ha donat suport als músics, creant una forta escena, quan les institucions els donaven l’esquena.

A més, es va posar de manifest la necessitat de crear un estatut de l’artista semblant al de França, en el qual els músics siguen treballadors intermitents. Sinó, continuarem amb la situació actual, en què es factura “d’aquella manera”. Al cap i a la fi, cal que els músics puguen treballar de forma legal, que puguen cotitzar i fer aflorar una activitat econòmica. Tot això sota l’atenta mirada d’Albert Bardolet (Director de l’Àrea de Música de la Generalitat de Catalunya), que va exposar en què consistia el Pla Integral de la Música de la Generalitat de Catalunya, i d’Abel Guarinos (Director de l’IVC), que va afirmar que la primera acció del govern valencià per la música va ser el 4 d’agost de 2015, quan va haver de pagar 5,4 milions d’euros per interessos de demora en el retard de pagament de la construcció de l’Auditori de Castelló. Diners que podrien haver-se destinat directament a cultura si les coses s’hagueren fet bé en el seu moment. Guarinos va destacar que per al govern valencià hi ha dos aspectes essencials: el municipalisme i la vertebració cultural del País Valencià. A més de comentar que han incrementat els ajuts destinats a dignificar les formacions musicals, va anunciar la creació d’un circuit cultural valencià i un web on es podran consultar totes les propostes culturals valencianes.

Catxés, professionalització del sector, col·laboració publico-privada, fomentar l’hàbit d’anar a concerts… Un debat en el qual encara hi ha molt a dir.