El comiat de la vida

Alfred Ramos. Membre del Consell de Redacció

El títol de Truman, el darrer film de Cesc Gay, no fa cap homenatge a l’autor de Desdejuni a can Tiffany ni fa cap referència al 33é president dels Estats Units; és tan sols el nom del gos de Julián (un bullmastiff), el personatge interpretat per Ricardo Darín. Un pretext, un mcguffin que en diria Hitchcock, per desenvolupar la relació entre Julián, un actor argentí malalt d’un càncer terminal, i el seu millor amic Tomás (Javier Cámara), que des del Canadà s’ha desplaçat a Madrid per visitar-lo i tractar de convéncer-lo perquè no abandone la medicació. Els quatre dies que tots dos passaran junts és el temps en què s’emmarca la pel·lícula de Cesc Gay.

El director barcelonés ha escrit, amb Tomás Aragay, un ajustat i auster guió. Desplega un gran domini en els diversos aspectes de la vida quotidiana, íntima, del dia a dia, i ho fa amb precisió de rellotger suís, introduint en dosis calculades els personatge secundaris de la trama (la cosina, el fill o l’exparella de Julián) per tal de desvetlar el que hi ha darrere d’aquesta relació, plena de misteris i ombres. Julián, de professió actor ―el veiem interpretar al teatre Les amistats perilloses de Choderlos de Laclos―, exhibeix en cada seqüència de la cinta el paper del seu trist i amarg comiat, l’adéu del món ―li queden pocs mesos de vida―, el domini del seu ofici, i, sobretot, de la necessitat de comptar amb un públic atent; en aquest cas, allò mateix que exigeix al bon amic Tomás, sempre obedient, sempre pres i sol·lícit a les seues exigències, sense gosar contradir-lo. Això sí, Julián evidencia, per contra, un contrastat orgull i una gran dignitat amb una normalitat farcida de coratge i valentia com si estiguera actuant en el millor escenari del teatre, el gran plató del món. Definit per ell mateix com un primer galant, és un bon vivant, simpàtic canalla i un xic egoista que s’ha rigut sempre del món, sense preocupar-se dels altres, i ara arriba al final del camí quasi arruïnat i sense els necessaris suports familiars. Ben al contrari, Tomás ofereix la seua amistat sense esperar contrapartides ni demanar factures, amb una generositat a mans plenes, imbatible en els conceptes de l’amistat i de la lleialtat, con si fóra un xec en blanc, respectuós amb les decisions de Julián, encara que no les comparteix, i sempre amb la por de trencar l’harmonia que els uneix.

Els diàlegs construïts pel director de Truman estan atapeïts d’abundants silencis, de pauses significatives dotades d’una gran economia gestual i d’unes suggeridores i expressives mirades que deixen entreveure el ric món interior dels personatges. Un gran duel interpretatiu, a gran altura, sostingut per aquests grans actors: Ricardo Darín, més exuberant i extravertit pel seu paper de comiat, i Javier Cámara, més temorós i vigilant pel que li toca en aquesta baixada del teló, que ha estat reconegut amb la Concha de Plata, per a tots dos, en el recent Festival de Sant Sebastià.

En aquesta reflexió sobre el final de la vida, sobre el dolor i la mort, Cesc Gay evita caure en el sentimentalisme fàcil i lacrimogen emprant el recurs de dotar algunes escenes d’un aire de comèdia, amb tocs humorístics, que mantenen el to i equilibri necessaris. Remarcable és l’aparició, en una breu escena, d’Eduard Fernández, icona del director barcelonés, i en els títols de crèdits de la saludable música de Toti Soler.

Article publicat al nº 411, corresponent a gener de 2016. Ací pots fer-te amb un exemplar