Trump, o dictadura imperial o destarifo

El líder de Vox, Santiago Abascal, i Donald Trump. Foto: X.

Mentre tot el món tracta d’entendre què és el que pot tenir Trump en el cap, alguns ja hem avançat la hipòtesi que al cap té bonyigos i altres, que està com una cabra boja. Mentrestant, ell va fent i amenaçant amb una tirallonga de maldats: que pressionarà tothom sense capteniment; que donarà ordres radicals d’expulsions d’immigrants sense papers; que eixamplarà el territori dels USA, emparant-se de nous i enormes territoris rics en minerals estratègics; actuant al marge de la legalitat i de tota moral; exigirà l’expulsió dels gatzerins de Gaza i la cessió d’aquell territori palestí per convertir la regió en un enorme balneari; menystindrà i menysprearà Europa; en el cas d’Ucraïna i responsabilitzarà Zelenski de la guerra que li declarà Putin mentre envaïa el país i se n’emparava d’una gran part…

I així, aquest perillós, polifacètic, ric i busca pleits ianqui, confonent les eleccions que guanyà, que no eren per a emperador de res, ni dictador. Si no per a president dels USA, intenta canviar el món al seu gust, com si fora seu, començant pels mateixos Estats Units. En conseqüència, ha parit una exuberant, confusa i immensa fantasia d’inspiració feixista, animada pel qui és la seua mà dreta, Elon Musk i per les males idees de l’estrateg Bannon i en connivència amb tots els partits i governants feixistes del món, que el tenen reconegut com el seu führer. Quin destarifo!

Entre els personatges de tot arreu pel món, un espavilat vividor que ho fou de xiringuitos populars, que intenta destacar-se, és el tronat patriota español Abascal i el seu partit Vox, que idolatren Trump. Els indígenes espanyols de Vox no tenen cap interès a defensar España, malgrat que diuen que és la missió que tenen en aquest món. Saben que Trump ens perjudicarà molt amb els aranzels, que gravaran els productes espanyols, especialment del camp, que exportem als USA. Abascal intenta confondre els seus seguidors dient que els aranzels de Trump són millor que l’impost de l’IVA europeu. La veritat, però, és que Abascal, a més de preferir Trump, és un antieuropeu de cap a peus, exactament com el seu trempat ídol.

Davant de la irrupció d’aquest nou dictador amb vocació d’emperador que és Trump, i de la gent que l’acompanya, la pregunta que se m’acut de fer és si la humanitat s’ha de preocupar molt o poc. Crec sincerament que ens hem de preocupar totalment, més que mai, perquè governants bojos sempre hi han hagut, i dictadors per tot arreu i individus que creien que eren emperadors i emperadrius, als qui aclamaven com a déus… Però l’era dels imperis ja passà i ja ningú espera que ressusciten, ni els dictadors, ni els déus…  O siga que la maniobra que es porten entre mans, entre Trump i companyia, tindrà un recorregut de llarg abast, però amb efectes que desconeixem. En aquestes circumstàncies, la humanitat sencera tenim motius per a témer una cosa molt pitjor de les que hem patit al llarg de la història. Perquè ara, sorprenentment o no, hi ha una novedosa aproximació de Trump a l’altre emperador frustat, Putin, amb el qual Trump té molta sintonia. També ara hi ha el perill dels maletins dels botons nuclears que estan en mans descontrolades o poc de fiar (Trump i Putin) i, per tant, la humanitat sencera ens hem de posar a la feina de controlar i d’exigir la destrucció d’aquestes armes.

Es fa inevitable, per tant, i urgent que els governs, partits i ideòlegs demòcrates de tot el món concórreguen a una campanya mundial contra el trumpisme i el putinisme, que és el seu possible aliat; cap país del món lliure pot fer cap concessió als USA de Trump ni a la Rússia de Putin, mentre aquests no s’avinguen a comportaments democràtics i, en aquestes condicions, s’han d’il·legalitzar els partits que es declaren trumpistes i putinistes, així de clar. I, fins i tot, pense que s’hauria d’optar per l’aïllament dels seus pseudoimperis, boicotejant els seus productes. És possible aïllar aquestes potències? Els USA, per exemple han demostrat que sí, aïllant Cuba durant tants anys.

I amb qui hauríem d’aliar-nos els europeus per a comprar i vendre? Si és possible convèncer els xinesos, millor; a fi de comptes, és l’enorme país que tenim més al costat els europeus. La part més negativa d’aquesta proposta és que la patirien els nord-americans antitrumpistes i els russos antiputinistes, però aquest problema l’hauran de resoldre ells. Els republicans nord-americans s’han d’alliberar del feixisme, com, per altra banda, han de fer-ho els russos. En qualsevol cas es tracta de retornar tot el protagonisme a la democràcia i de solucionar els conflictes únicament per mitjans democràtics.

Finalment i com tots hem de pensar, especialment el president Trump, al qual pràcticament he dedicat tot l’article, vull deixar-li tres pensaments, de tres clàssics, perquè se’ls rumie. Crec que li aniran bé. El primer és de Sèneca i és que “Imperare sibi maximum imperium est” o siga que “dominar-se un mateix és el més alt dels dominis”. Com Trump és tan impulsiu i arrabassador i té molt fàcil perdre l’oremus, crec que li vindria bé tranquil·litzar-se i pensar més les coses abans d’obrir la boca i no hauria d’acabar tragant-se els seus despropòsits, com li passa amb Canadà i amb Groenlàndia… De pas també ens vindrien bé als seus acòlits i aliats i, sobretot, ens vindrien bé a tots.

El segon pensament són uns versos satírics d’Horaci, en els quals critica els que critiquen els altres i no suporten que els critiquen a ells: “Aliena vitia in oculis habemus, a tergo nostra sunt” en català “tenim davant dels ulls els vicis dels altres, els nostres a l’esquena”; crec que no calen més explicacions. I per acabar un pensament d’Epicur que va que ni pintat per als molt ambiciosos, perquè repensen un poc i se asserenen: “Is minimo eget mortalis, qui mínimum cupit”, que diu que: “qui menys necessita, és qui menys desitja”.