Turisme gregari i el calaix mig buit

Moltes ciutats portuàries, València i Palma són les que més conec, pateixen l’arribada massiva d’enormes creuers, amb centenars de viatgers que «visiten» tantes ciutats com dies dura el contracte. Als creuers es repeteixen les escenes cinematogràfiques més tòpiques: tiberis, balls de saló, jocs de casino i altres facècies, beure, passar el temps mirant la mar i tostant-se al Sol… i cada dia les visites de 9 hores a les ciutats programades. Ara en un bus turístic, ens passejarem per la ciutat i veurem els seus més importants monuments; ens acompanyarà una guia que anirà explicant-nos-ho tot. Qui vulga anar per lliure, que ho faça, però a les 8 tots hem d’estar aquí. Els qui prefereixen l’autobús veuen edificis i monuments al trot, tenen temps lliure per fer algunes compres, passar pels lavabos i fer un petit àpat, tot dirigit. A l’hora convinguda arriben al port el bus i els autònoms carregats amb bosses. Tots han comprat l’imant per al frigorífic, regalets per als néts, un jersei gros per al marit perquè no es refrede, la camisa eivissenca per a ella… Hola. ja estem tots? Els ha agradat? Falta ningú? Doncs, apa, cap al creuer, a sopar i a ballar amb el capità. Demà recorden que visitarem Gènova, en Itàlia…

 Si les ciutats receptores d’aquest turisme gregari pensen que poden treure cap gran profit econòmic, estic convençut que no. Que facen càlculs els ajuntaments dels diners invertits en noves infraestructures, en l’ampliació del port amb més molls d’atracament, en l’embelliment de les façanes del casc antic, en l’ordre públic, en neteja, etc. Els comerços, restaurants i bars, que calculen els guanys que tothom faça els balanços. I això que no és, perquè haurien de calcular-se      també els inconvenients causats a la població local, la contaminació que deixen als ports aquests vaixells, i a la mar oberta… Els balanços els haurien de fer els governants, en lloc d’ufanejar-se perquè cada any venen més turistes. Com diuen  que el turisme és una gran indústria que deixa molts diners i la majoria de la gent s’ho creu tot, tots muts i callosa que ve la rabosa i fan campanyes perquè en vinguen més. Tothom no està d’acord, pot ser que els hotels sí, però els petits i mitjans comerços no fan la caixa que creien i estan decebuts. A Palma és l’associació del petit i mitjà comerç (PIMECO), que veuen com els creueristes  omplin els carrers i les botigues i si gasten res ho fan en bijuteria; inclús les grans superfícies, els lavabos de les quals aprofiten els turistes que arriben, pixen i se’n van… i tothom reclama una regulació/limitació del turisme gregari,

La pregunta que ningú es fa és, què passarà quan deixen de vindre tants turistes, perquè ja no els isquen a compte els preus d’aquí i preferisquen provar més enllà? Què passarà amb les noves instal·lacions quan la gent s’avorrisca de venir i tornar? I quan ens caiguen a sobre les desgràcies que anem provocant sobre la natura, qui pagarà els desperfectes atribuïbles als excessos del turisme? El turisme és un fenomen cultural, és cert, però ha de ser més tranquil, amb més temps per a gaudir-lo, més productiu per a les persones i per a qui exploten els serveis. Quinze dies de port en port, corrent amunt i avall i contaminant, no és un viatge cultural ni de descans. Els mateixos quinze dies visitant i vivint per exemple en una gran ciutat i el seu hinterland (París, Roma, Barcelona…), o en un petit país com qualssevol de les nostres illes, o en una regió com Galícia o l’Algarve, això sí que pot ser un viatge cultural. Hi ha molta gent que s’ho planteja així i seria que ho férem més. El que no podem és continuar fent abusos.

El turisme s’ha de plantejar que s’han d’imposar algunes limitacions, que de fet ja comencen a aplicar-se, com la del  nombre de turistes que poden accedir cada dia a la ciutat de Venècia; també es limita l’accés a Pollença, a museus de tot el món i fins i tot a paisatges singulars, com algunes platges del Cantàbric i a reserves africanes, etc. I la cosa, realment no comença ara, perquè en el segle passat ja es posaren limitacions a l’accés a les Coves d’Altamira, per evitar la contaminació que aportaven els turistes a les pintures i limitacions a les visites a llocs arqueològics, com a les Piràmides d’Egipte…  Tothom, tots hem de canviar el xip actual, del turisme d’invasió, que ens porta al fracàs.

Una altra cosa és la presa de consciència dels veïns d’aquestes ciutats i llocs que, castigats per les allaus de turistes, comencen a exigir els seus drets al descans que pertorben els guiris turistes i borratxos. A Mallorca s’ha organitzat una Plataforma contra l’arribada de tants creuers, cada vegada més grans, i exigeixen que només n’arribe un cada dia. També s’exigeix que es limite l’arribada de vehicles particulars que ho col·lapsen tot. Pel que fa a l’aviació exigeixen que es limiten els vols i que es prohibisca l’arribada de jets particulars. I en general s’obri pas la idea que oficialment no s’hauria de fer cap més promoció de les illes.

A València no existeix encara aquesta preocupació, però la reflexió mallorquina s’encomanarà i de fet sí que hi ha hagut protestes en algunes barriades com Russafa, el Carme, el Cabanyal… Finalment, sols faltava l’eclosió dels pisos de lloguer turístic que facilita la vinguda de més turistes, que fan apujar els preus de lloguer de manera que els veïns no poden accedir a un lloguer normal, ni a comprar un habitatge.

Les nostres tan ufanoses i alegres autoritats haurien d’haver previngut aquest fenomen, perquè ara mateix la situació ha arribat al límit. Que els ho pregunten als joves de la península que van a treballar a qualsevol de les cinc illes balears i pitiüses, per exemple en l’ensenyament, que costa llogar res a Eivissa, a Menorca, a Mallorca. També els ho podem preguntar als mateixos joves de ses illes que no poden marxar de casa dels pares, perquè el lloguer els costa pràcticament el jornal que cobren. Eivissa i Formentera ja estan col·lapsades. Mallorca està començant i en alguns indrets ja ho està. Menorca, que es resistia, comença a sucumbir i sols faltaven les polítiques liberals dels governs PP-VOX per acabar-ho de malmetre tot.

Les autoritats sols se senten orgulloses del fenomen turístic i deleroses perquè cada any n’arriben més guiris. No pensen en res del que hem dit. Al cap i a la fi, saben que si s’ompli el món de turistes, ells guanyen més i els seus amics i votants de la «indústria turística» i de l’especulació, també. I si algun dia tot va mal, com passà amb la banca, aleshores repartiran el deute i el pagarem entre tots.

Continuarem…