Turquia, Europa?

12/07/2021

Ha estat d’actualitat; de màxima actualitat, podríem dir sense exagerar. La cosa no era per a menys. I és que el posat dels representats i càrrecs polítics, dins d’allò que en diuen protocol, l’aparença també importa. I la imatge de la reunió del dimarts 6 a Ankara entre els líders de Turquia i la UE era eloqüent. El president turc Erdogan entra a la sala amb el cap del Consell Europeu, Charles Michel, i els dos s’asseuen en dues butaques per presidir la reunió. Darrere d’ella hi ha la presidenta de la comissió, Ursula von der Leyen, que es mostrà molesta i incòmoda i només pot verbalitzar un “ehmmm” veient que no hi ha cap seient al mateix nivell que Michel per a ella i que s’ha de conformar amb el sofà. El tracte rebut a Ursula von der Leyen, que té el mateix rang, que la seua companya, la presidenta del Consell, ha provocat irritació al seu equip, que ha rebut l’encàrrec del president de contactar amb els responsables d’aquest protocol per llegir-los la cartilla i assegurar-se que aquesta situació no torne a ocórrer mai més.

L’escena incòmoda va arribar abans d’una reunió d’unes tres hores, durant la qual es va discutir, entre altres temes, la sortida de Turquia del Conveni d’Istanbul, un tractat per combatre la violència masclista. Després de la reunió, Von der Leyen no es va desentendre de l’afer. “Creiem que la retirada no és el gest correcte en aquest moment”, va dir l’alemany en la roda de premsa posterior a la reunió. “És un tema en el qual mai no ens cansarem d’insistir, perquè dificulta el progrés, i volem una actitud diferent. No hem estat capaços de convèncer, però instem Turquia a reconsiderar la seva posició”, ha afegit. Fonts presidencials turques van afirmar dimecres a la tarda: “Es va seguir el protocol estàndard durant la visita. El president de la Comissió Europea no va ser tractat de manera diferent”. La delegació de la UE tampoc va sol·licitar un acord diferent.

Després d’aquesta darrera acció, sumada a la que encapçala aquest comentari, convindrem que Turquia és un altre món, una altra cultura. També un altre continent. Per molt pròxim que estiga al nostre no el fa coincidir ni culturalment, ni històricament ni econòmicament.

Així que, costa de pair el gran interés que sempre ha mostrat la U E, perquè aquest país alié, siga part d’ella. Interessos de caràcter logístic, altres de semblants i altres no èxplicits, deuen ser allò tan important, que ha mogut la UE des de fa molts anys per aconseguir que aquest gran país –que ja estem mirant quina disposició té de cara a la dona en general– siga part d’un conjunt de països, amb els quals poques semblances té.

Ni tan sols, de les petjades que de l’Imperi Otomà romanen per Europa, podríem extraure alguna justificació. Tot i els molts segles de la seua presència.

Aleshores, d’on o com justificar que el país del Bòsfor haja de fer camí amb la Unió Europea?