Com ha de ser una TV pública de qualitat

Josep Lluís Gómez Mompart. Catedràtic de Periodisme i Comunicació a la Universitat de València

Prou i bé s’ha estudiat i publicat sobre aquest tema que em demana Saó, dins i fora del país, sobretot a l’Europa occidental més democràtica i amb bons mitjans audiovisuals de servei públic. L’Informe de la Comissió d’Experts en Comunicació de les Universitats Valencianes (CECUV), encarregat per les Corts Valencianes i presentat allí al novembre de 2015 és, sens dubte, el treball idoni pel seu rigor, actualitat i circumscrit al nostre espai de comunicació.

L’Informe de la CECUV ha begut de molts altres treballs seriosos, fets per investigadors reconeguts arreu d’Europa, i de la pròpia experiència i reflexió crítica dels autors de les sis universitats amb estudis específics que ho feren, per tal d’oferir als representants del poble valencià un document important i útil. En l’apartat de referències s’esmenta la completa i millor bibliografia que sobre l’assumpte s’ha publicat a Espanya i a Europa, i també se citen uns documents elaborats per col·lectius, plataformes i associacions professionals, l’abast i l’autonomia dels quals és desigual. Aquests van des de la MESAV (Mesa del Sector Audiovisual Valencià), el treball més ampli, plural, contrastat i fruit d’un difícil però profitós consens de molts mesos, a càrrec de tots els principals professionals i especialistes del ram, fins a petits estudis –de vegades, amb extractes d’altres textos no sempre citats– elaborats, amb o sense contracte o per encàrrec interessat, que hi presenten un legítim interés gremial.

Tenim, doncs, un toc d’atenció que la ciutadania del País Valencià hauria de tenir ben present: propostes pensades stricto sensu per a la ciutadania i d’altres preocupades només lato sensu per la ciutadania. Ací els noms i les preposicions sí que fan la cosa. Certes propostes, si no es torcen pel camí i pels subjectes implicats en la creació i desenvolupament dels mitjans públics, qüestió ben difícil, poden fructificar en una TV pública de qualitat, que no és res més, i Déu n’hi do, que una veritable televisió cívica. En cas contrari, tornarem a tenir una RTVV semblant a la de l’etapa de la Generalitat del PSPV-PSOE o una semblant a la de la Generalitat de PP. «Uf!, va dir ell o ella». «Així doncs, és probable que la nostra RTV no serà com la britànica, l’alemanya o l’holandesa, o com la TVE d’alguns anys o certes temporades de TV3?», van exclamar valencians no corruptes ni corromputs.

El País Valencià té una experiència audiovisual (amb alguns èxits i massa fracassos) que no tenia fa tres dècades quan es va fer RTVV. Tenim suficients professionals de l’audiovisual (alguns molt bons i honestos, i d’altres, potser bons o roïns, però proclius a fer de mercenaris), sis universitats amb facultats de Comunicació (amb professorat, estudiants i investigadors de tota mena, pelatge, ambició, implicació o no, solvència o negligència), i també tenim una nova Llei (6/2016) per al Servei Públic de RTV de la Generalitat. Un text legal bastant menys bo del que –segons diuen– es pensa Antonio Montiel, tot i la bona voluntat i ser el seu artífex impulsor; ben pentinat pel PSPV-PSOE, repentinat pel PP i C’s i amb una flaireta de Compromís. Malgrat els entrebancs polítics i certes innocentades parlamentàries, d’infotoxicadors de barraqueta, l’acompliment dels fonaments de la Llei podria afavorir una RTVV de qualitat o cívica:

1. El respecte escrupolós a l’ànima del preàmbul de la Llei («difusió de la llengua i la cultura pròpies»; «vertebració de la CV»; «mitjans públics de qualitat» –a través de la– «independència», «pluralitat» i «professionalització», etc.).

Serà possible amb responsables polítics, directius, redactors i presentadors amb poca competència del valencià, que sovint confonen la cultura pròpia amb fets antropològics mentre queden embadalits amb l’star system espanyol i ianqui?; que senten la província com la patria chica o que la seua independència tremola amb la telefonada del manaire o que la pluralitat no va més enllà dels partits parlamentaris i dels sindicats majoritaris?, i/o que la professionalització no necessita titulació universitària específica, ni experiència audiovisual ni capacitació digital, com tampoc triennis de comportament cívic?

2. La pràctica efectiva de l’article 2 («la nostra identitat com a poble, la nostra cultura i la nostra llengua valenciana (…) que serà la llengua vehicular»; «la igualtat entre dones i homes», etc.), es podrà dur a terme si els futurs professionals seleccionats pels mèrits que acabem d’apuntar (que no nominats per fidelitats) no s’interessen per la identitat valenciana com a poble i només creuen en la sacra identitat administrativa?, o si cada colp que l’autoritat competent (política o direcció professional) nomenen o proposen una persona per a un alt càrrec és home i… advocat, com el secretari autonòmic de Comunicació o el president del Consell Rector de la RTVV? Que no siguen del ram no importa gaire, però almenys que siguen homes. Serà un altre home el director general i el cap d’informatius, de programes i els dels mitjans?

3. L’observança explícita dels principis del servei públic recollits en l’article 5. Un estudi que estem fent ara amb estudiants de Periodisme de 3r de la UV sobre els informatius de TVE1, TV3, RNE i Catalunya Ràdio palesa la vulneració quotidiana d’uns o uns altres d’aquests principis, com són: la informació objectiva, veraç i imparcial; la participació plural i democràtica; les imatges igualitàries i no estereotipades; els drets dels consumidors i dels usuaris; la diferència entre informacions i opinions o entre informacions i propaganda o publicitat, etc. Tot això, els polítics i els professionals valencians ho saben, atés que així ho van acordar en la Llei i també així ho recullen tots els estudis esmentats. Aleshores, per què tantes persones de tots dos gremis potser no ho practicaran com sí que ho fan molts dels seus col·legues britànics, alemanys o holandesos?

Si tothom que hi estiga implicat actua en conseqüència, podem ser la BBC valenciana. Però, «uf!, van dir…».

Article publicat al nº420 (novembre de 2016: “Com ha de ser la nova RTVV?”). Ací pots fer-te amb un exemplar 

Imatge del Col·lectiu Melderomer