La revista degana en valencià

Quan Txarango va conquistar València

Potser el titular semble exagerat, però no ho és. Divendres passat, 30 de juny, Txarango va conquistar València. I no només Txarango: també ho van fer els grups valencians Vadebo i Pupil·les. Un concert -o millor dit, un concertàs a tres bandes- que donava el tret d’eixida a un estiu que promet molt a nivell musical, en el qual la música en la nostra llengua s’ha consolidat i trepitja fort.

Hores abans de començar el concert, el cantant d’Obrint Pas, Xavi Sarrià, ja semblava anticipar el que aquella nit passaria. En el seu compte d’Instagram penjava una foto de les proves de so i escrivia: «Al parc on ens vam criar Obrint Pas al costat del nostre institut Benlliure. Al parc on el PP ens va vetar tocar durant més de 20 anys. Concerts plens de jovent com els d’avui són també la nostra revenja». Però no, no va ser una revenja: va ser una conquesta en tota regla.

Joves i grans van omplir els jardins de Vivers. Les ganes de gaudir es veien en els ulls de la gent. Les ganes de sentir, de ballar, de dignificar, de normalitzar. Per això, no és d’estranyar que quan Txarango va pujar a l’escenari homenatjara Obrint Pas: «ells van obrir el camí de la música en català al País València. Sense ells i molts altres nosaltres no estaríem ací».

I tenien raó. Perquè com ja s’ha repetit en nombroses ocasions, la música en la nostra llengua viu un moment màgic. I ja no ens estranya que en els Concerts de Vivers compartisquen cartell Gener, Geografies, Zoo o Atupa amb Leiva, Love of Lesbian o La Oreja de Van Gogh.

Per primera vegada Txarango tocava a València en un concert organitzat per les institucions públiques. Vadebo i Pupil·les van superar les expectatives i es van fer ràpidament amb el públic; van estar magnífics. El canvi es nota. La dignificació a la nostra llengua també. I des d’ací només podem donar les gràcies a l’Ajuntament de València per apostar, i sobretot per creure, en la música en la nostra llengua. Perquè divendres vam gaudir d’un dels millors concerts de l’estiu. Però sobretot, perquè ens vam adonar que havíem guanyat una batalla més: la de la normalització. Perquè la música és el batec dels pobles.

 

//platform.twitter.com/widgets.js

//platform.twitter.com/widgets.js

//platform.twitter.com/widgets.js

//platform.twitter.com/widgets.js

//platform.twitter.com/widgets.js

Inscriu-te al nostre butlletí

Top