La revista degana en valencià

A la UE no li agrada la pólvora festera

Anem observant d’uns anys ençà com de complicada va posant-se la cosa de l’ús de la pólvora en actes de gran –i no tan gran– tradició i costum local festera i també social.

D’ençà que va començar allò de la prohibició de tirar els trons de bac –que semblava una broma de mal gust i que pareix que s’ha retirat– fins a tota una garbera de mesures de seguretat, proteccions, advertiments al públic, senyalitzacions del recinte, o itinerari, on se farà el foc, distancies entre el públic i la parada pirotècnica, roba que portaran els qui estiguen allà etcètera. Hi ha municipis en els quals per tirar una traca, has de demanar permís a la Policia Local. Per entrar a la «cordà» cal fer un curs de coeter. Pare ja però encara queda més metxa.

És evident que a Brussel·les no ens entenen. Ni ens entenen, ni s’han molestat massa en conèixer que fem amb la pólvora. Doncs Festa. Fem festa. Fixeu-vos bé i veureu com sempre que sona una traca, un masclet o una carcassa, hi ha algú motiu joiós pel mig.

Centenars i centenars d’anys mamant en la mamella de la pólvora, al mateix temps que de l’altra, junt amb molts altres elements, configuren la cultura, el tarannà, o siga la forma de ser d’un poble. I no hi ha cap dubte que en l’ADN nostre, hi figuren el foc i la pólvora.

Els nostres representants a la capital de la Unió Europea, haurien d’haver deixat ben claret, qui som, com som, quines coses són negociables i quines no. O en tot cas ho poden ser però amb la nostra presencia i amb molt tacte. Ara, si resulta que els valencians no tenim ningú que ens represente i defense – vingut el cas– apanyats estem. Perquè encara que estiguérem ben representats trauríem el que trauríem, si no hi ha cap valencià eurodiputat que s’hi mulla; anem-nos a plantar cebes.

A l’Horta Sud, enguany un poble s’ha quedat sense mascletada i un altre, dos dies abans de la festa encara no sabien si obtindria el permís o no. Permís que finalment s’obtingué, gràcies -possiblement- a la presència de l’alcaldessa, del cap de la Policia Local i del Clavari Major. Amb el benentés que els clavaris, ja havien fet un fum de tràmits i ja no sabien a quin sant aclamar-se. En paraules de l’esmenta’t clavari: «Hem  passat un autèntic calvari». Sembla que a la delegació de Govern Civil, són estrictes complidors de la llei i la norma i no en deixen passar.

Caldria fer una comissió per a elaborar una queixa per al Parlament d’Europa, i mostrar, així, el malestar existent al P. V. (pel que fa a tantes complicacions per poder fer festa) i aconseguir que canvien aquesta normativa. Ajuntar el màxim de entitats i associacions valencianes: TOTS A UNA VEU!

Comissions festeres, de falles, de Moros i Cristians, Clavaries, Associacions, i tot tipus de col·lectiu com les Bandes de Música, les Fogueres de St. Joan d’Alacant i les Gaiates de Castelló.  Inclús els partits polítics que s’afegisquen aquest clam que reivindica una adaptació en l’actualitat. Cobrir la seguretat (que en molts casos era la que aconsellava  la prudència,) contractar una assegurança i tot el que calgua; però poder veure una mascletada a una distància prudencial. Que no  hagen de posar càmeres i pantalles gegants perquè el personal puga veure l’espectacle.

Ara bé, caldria, abans de res, assabentar-se ben bé, quines possibilitats dona la normativa que ens afecta i quin marge d’actuació atorga. No siga cosa que ací estem patint , i  és el missatger qui ha afegit o esborrat allà on li ha vingut de gust. Pensem que el camí (ni que siga virtual) entre la capital de la UE i qualsevol indret valencià és molt llarg i passa per moltes mans.

Caldrà llavors llegar-li la cartilla aquell qui ens està maltractant i vulnerant els nostres drets; cas que així fora.

Inscriu-te al nostre butlletí

Top