Tens 0 productes a la teua cistella
La vaga educativa valenciana entra en una nova fase marcada per una paradoxa evident: mentre les negociacions entre la Conselleria d’Educació i els sindicats han registrat alguns avanços en qüestions com les ràtios, les plantilles o la burocràcia, la qüestió del valencià continua pràcticament congelada. I això, per a una part important del professorat i de la comunitat educativa, és una línia roja que manté el conflicte lluny d’una resolució definitiva.
Després de setmanes de mobilitzacions, concentracions, acampades i una vaga indefinida iniciada l’11 de maig, la Conselleria dirigida per Carmen Ortí va presentar el passat 5 de juny una proposta que qualificava de “definitiva”. Però el document, lluny de tancar ferides, ha deixat una sensació agredolça: s’han produït concessions i moviments en diversos àmbits, però els elements que van encendre bona part del malestar inicial continuen sense resposta clara.
Segons l’anàlisi feta pública per STEPV, la negociació ha aconseguit avanços evidents. La reducció progressiva de ràtios s’acosta a les propostes estatals, s’han incorporat millores en substitucions, reforços en alguns àmbits de plantilla i mesures per reduir càrregues burocràtiques que han estat ben rebudes pel professorat. El mateix sindicat reconeix que la mobilització sostinguda ha servit per modificar substancialment una proposta inicial molt més limitada.
Tanmateix, hi ha un punt que destaca per damunt de la resta: el valencià. L’STEPV ha estat contundent a l’hora de definir-lo com “el tema més estancat de la negociació”. De fet, el sindicat considera que ni tan sols s’han produït avanços respecte als primers plantejaments formulats el 14 de maig. La Conselleria manté les seues propostes dins del “marc de la legislació vigent”, una expressió que, per als sectors crítics, equival a assumir sense matisos les línies polítiques impulsades per l’actual govern valencià.
També Plataforma per la Llengua ha advertit que la situació lingüística continua sense cap canvi significatiu. L’entitat assegura que “el conflicte educatiu seguirà obert mentre no s’incorporen garanties reals per defensar i promoure el valencià a les aules”. Una afirmació que connecta amb allò que s’ha vist als carrers durant aquestes setmanes: les reivindicacions laborals conviuen amb una preocupació creixent pel paper de la llengua dins del sistema educatiu.
No és casualitat que les samarretes verdes de la campanya La llengua no es toca s’hagen convertit en un dels símbols més visibles de les protestes. Perquè darrere de la vaga no hi ha només una discussió sobre sous, hores lectives o plantilles: hi ha també una disputa sobre quin model educatiu i cultural es vol construir.
Les crítiques s’han intensificat especialment després que la Generalitat haja mantingut subvencions a entitats com Lo Rat Penat o la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana mentre el debat lingüístic continua absent de les negociacions. Al mateix temps, Plataforma per la Llengua denuncia situacions que considera simptomàtiques: correccions de proves distribuïdes únicament en castellà, errades lingüístiques en materials oficials o la pèrdua progressiva del caràcter vehicular del valencià.
En paral·lel, les mostres de suport continuen multiplicant-se. L’última ha arribat des del món cultural. Diverses associacions professionals d’arts escèniques valencianes han fet públic un manifest de suport explícit al professorat, on reivindiquen la relació indestriable entre cultura i educació i alerten que “si es retalla en educació, es retalla en futur”.
No és un suport menor. Actors, dramaturgs, companyies, gestors culturals o professionals de la dansa recorden que comparteixen amb el professorat una realitat sovint marcada per la precarietat i reivindiquen l’educació i la cultura com a espais de construcció crítica i democràtica.
Mentrestant, la comunitat educativa continua mobilitzada. Les acampades, les manifestacions i les accions descentralitzades mantenen viu un conflicte que ja fa setmanes que ha superat l’àmbit estrictament laboral.
Potser la pregunta ja no és si hi haurà acord, sinó quin preu polític i social tindrà arribar-hi sense abordar alguns dels temes que han alimentat la protesta des del primer dia. I, sobretot, si és possible tancar una crisi educativa sense parlar del lloc que ha d’ocupar la llengua pròpia dins de l’escola valenciana.
