Tens 0 productes a la teua cistella
La setmana passada vaig assistir als actes que Litterarum, la fira d’espectacles literaris i del llibre, va organitzar a Morella per segon any consecutiu. Es tracta d’una mostra d’activitats lúdiques i de novetats editorials d’autors dels territoris de l’Ebre, els Ports, el Matarranya i el Camp de Tarragona. En la trobada morellana, Marta Tena, de la Sénia, hi va presentar Somnis de sal i de cendra; Fèlix Edo, de Vilafranca, El món exterior; Josep Santesmases, Servir de què; Vicent Torrent, Sobirania musical; Vicent Boscà, els tres darrers números de la revista Saó, i Vicent Sanz l’últim de la revista Empelt. L’acte, organitzat pel Centre d’Estudis dels Ports i per Maestrat Viu, va finalitzar amb un breu recital de cançons de Vicent Torrent, cantades per ell mateix i algunes més per ell i la seua neta Anna, acompanyats a la guitarra per Toni Porcar.
Móra d’Ebre és la seu central de Litterarum, la fira que uneix Aragó, Catalunya i el País Valencià, i que ja va per la dinovena edició. El seu dinàmic director, Lluís-Xavier Flores, ha aconseguit expandir-la a altres subseus com la mencionada Morella, Calaceit, Reus, Tortosa i Tivenys, per tal de fomentar la cultura pròpia en poblacions excloses dels circuits promocionals habituals. El públic assistent pot adquirir els llibres dels autors en el mateix acte.
Quan Fèlix Edo Tena va presentar El món exterior, la seua última novel·la, Lluís Meseguer em va ponderar a l’orella la qualitat de l’autor, a qui jo no coneixia, i en especial la seua primera obra, El guardià de les trufes, apareguda fa deu anys. Vaig tindre ocasió de comprar-la allí mateix, me la va dedicar amablement i l’he llegida en un parell de dies. Així com va fer el meu amic Meseguer, també jo els la recomane, sobretot perquè és literatura de qualitat d’un bon escriptor castellonenc.
Edo escriu bé, sap organitzar una trama interessant i contar-la amb paraules precises i amb arguments apropiats. Té gust per la descripció, caracteritza bé els personatges, controla la mesura del temps, la geografia dels llocs, i té recursos per a sorprendre el lector, deixant-hi pistes perquè intuïsca connexions satisfactòries.
La novel·la consta de quatre capítols que tenen el nom de les quatre estacions de l’any. Cada capítol centra l’atenció en un protagonista d’una mateixa família de masovers del mas de Forès de Benassal, hui en dia abandonat. La vida d’aquelles persones que conta Edo és la que ha conegut perquè li l’han contada. Hi destaca la simbiosi entre els masovers i la natura, que aquelles persones havien arribat a domesticar a base de comprendre-la i estimar-la. Era el seu medi natural, l’únic món que coneixien, en el qual havien de sobreviure i transmetre a les generacions següents els coneixements necessaris per a subsistir.
I, entremig de la vida, la mort inesperada, fortuïta, inútil. Els masovers, savis en el seu territori, no entenien què passava més enllà del seu reduït hàbitat, el perquè de la guerra, la inútil resistència dels maquis, la venjança repressiva i abusiva dels guàrdies civils de l’època. Enmig d’una civilització monolingüe valencianoparlant, personatges que s’expressen només en castellà: el retor, el mestre, els guàrdies. I els xiquets, necessaris per al treball infantil, forçats a tindre compte de la rabera de cabres i altres quefers domèstics. Els dies que podien anar a escola havien de caminar sols per sendes i tarteres fins a arribar a l’escola on devien aprendre a llegir i a escriure en castellà, i les quatre regles.
Quin món, que ja no existeix, ha desaparegut davant dels nostres ulls! Devia ser una vida molt dura, inclement, que guardava segles de saviesa, inhabitable quan l’atractiu de la civilització urbana va soscavar els fonaments d’aquella forma de vida tan sacrificada.
Edo l’ha recuperada plenament i pot sentir-se’n satisfet, perquè ha actuat, ell mateix, com aquell guardià de les trufes que ensenyava a la gossa a marcar-les i al net com extraure-les del ventre de la terra, d’on ha sentit les veus atàviques que li han dictat una novel·la memorable.
FITXA BIBLIOGRÀFICA
Títol: El guardià de les trufes
Autors: Fèlix Edo Tena
Editorial: Fundació Carulla – Barcino
Any: 2016
