Un 2% ‘made in’ València

Gràfic d’Eurostat, Oficina d’Estadística de la Unió Europea.

S’estandarditza la demanda que es dedique almenys un 2 % dels pressupostos autonòmics a la política cultural. Una idea que va eixir de València.

Fins abans del Procés a Catalunya, el percentatge més popular era el 3 %. Quasi 20 anys després, el percentatge que més es repeteix en les darreres eleccions autonòmiques era el 2 %, però les seues referències i orígens són molt distintes. Tant el PSC com ERC prometen en els programes electorals que si arriben al govern destinaran eixe percentatge del pressupost total a la cultura.

Però això no és un fenomen exclusivament català, sinó que el Pacte per la Cultura d’Aragó de 2023, firmat per l’anterior govern de Lambán, preveia millorar el finançament públic de la cultura amb l’horitzó del 2 % del Pressupost General de la comunitat autònoma en 2030. El mateix que les promeses d’Armengol per a tots els nivells territorials (autonòmic, capítol i municipis) abans de perdre el govern balear. Finalment Canàries, en la seua innovadora Llei del sistema públic de cultura, aprovada per unanimitat de l’espectre polític del parlament canari, atorgava a la xifra fetitxe un rang de llei: «Per garantir l’acompliment dels objectius establits en la present llei, els recursos pressupostaris destinats a les activitats i serveis culturals, així com al desenvolupament de la funció cultural per part del Govern de Canàries, no seran inferiors al 2 % del Pressupost General de la Comunitat Autònoma de Canàries», i en la disposició transitòria s’estableix el 2030 com a data límit per a assolir eixe nivell.

Però, d’on ve eixa xifra? Per què el 2 % i no un 1,7 % o un 4,3 %? Alguns fan referència a recomanacions de documents europeus, però ningú sap precisar quins són eixos documents. La confusió sobre les recomanacions europees prové d’un text publicat en l’informe sobre L’ESTAT DE LA CULTURA A ESPANYA 2016, de la Fundación Alternativas que expressava: «Si acceptem, com indiquen les recomanacions de la Unió Europea o altres organismes internacionals, la rellevància dels sectors culturals i creatius en els models de desenvolupament regional i el seu impacte local, resultaria recomanable que els pressupostos en cultura dels governs regionals se situen almenys al voltant del 2 % del pressupost global, i en l’àmbit local eixe percentatge se situe com a mínim entre el 5 % i el 10 %». A allò a què es refereix la Unió Europea és a la rellevància de la cultura en els processos de desenvolupament. Les recomanacions són de l’autor, Pau Rausell, fundador i director d’Econcult.

La xifra concreta del 2 % no té cap suport que puguem definir com a científic. Del que tenim constància científica és que les variacions dels pressupostos per davall del 2 % no mostren cap relació constatable amb variables tan rellevants com la proporció d’ocupats en els sectors culturals i creatius. Fins ara podem considerar que les polítiques culturals autonòmiques són meres ferramentes de comunicació. Les dosis en què estem administrant de política cultural, fins ara, són homeopàtiques. Per damunt del 2 % ens situem en territori desconegut, però intuïm que pot significar un llindar crític raonable perquè les polítiques culturals tinguen alguna capacitat transformadora.

A vegades, algunes vegades, idees de les perifèries es colen, discretament, als espais centrals.