Tens 0 productes a la teua cistella
El 2 de juliol de 2025 Rafael Roca presentant el llibre ‘El Cant de la Carxofa’, publicació que forma part de la col•lecció ‘Memòria popular i patrimoni’ de Quaderns d’Investigació i està impulsada per l’Ajuntament d’Alaquàs i Caixa Popular.
Cada vegada resulta més evident que els orígens del Cant de la Carxofa –que actualment s’entona als municipis d’Alaquàs, Aldaia, Catarroja, Manises, Picassent, Quart de Poblet, Silla, Vila-real, Cabdet i els barris del Carme, Cabanyal-Canyamelar i Castellar-l’Oliveral de la ciutat de València– son prou anteriors a 1854, la data en què, segons la teoria més acceptada durant el segle XX, tant la lletra com la música varen ser composades per un xiquet anomenat Rigobert Cortina Gallego. Així, les darreres investigacions van deixant clar que «tant el mecanisme en forma de carxofa com la interpretació d’un motet laudatori són el resultat d’un procés de continuïtat i canvi d’un costum celebratiu molt més antic», com bé afirmà Enric Olivares d’octubre de 2023 a les pàgines de Saó.
En aquest sentit, si llegiu la crònica de mitjan segle XV denominada Dietari del capellà d’Alfons el Magnànim comprovareu que inclou una notícia en què s’esmenten dos angelets que es despenjaven des d’un entramat aeri i entonaven cants de benvinguda i lloança. Així, amb motiu de l’entrada que Joan II, rei d’Aragó i de Navarra, realitzà el 8 de febrer de 1459 «en la ciutat trihumphosa de València», Melcior Miralles –l’autor del text– explicava que «li foren fets molts actes e aparellaments e maneres de grans honors e de grans festes per les gents, desitjoses de festes e de solaços».
El monarca ingressà a la ciutat per la porta dels Serrans i circulà pel mig d’uns carrers que havien sigut engalanats amb cadafals i miradors on seien cortesans, religiosos i cavallers. «Lo senyor rei cavalcà amb una haca blanca, vestit amb una roba de mescla, amb lo pali que li portaven damunt los regidors de la ciutat». I quan arribà «al cap del pont aprés del portal, alt a les torres dels Serrans estava Déu lo pare, e devallaren dos cometes foguejants». És a dir, des de dalt del portal, on estava situada una representació de la divinitat, es llançaren focs d’artifici. Mentre que en el pont hi havia «dos entramesses, u a cascuna part, e amb taules corredices exien dos àngels […]. E los àngels, cantant molt altament e bella, digueren al senyor rei: «Lo Rei del cel / e Rei dels reis, / rei d’Aragó, tramet a tu / ceptre real, / jutjant cascú / per egüal / de furs e lleis. / Vulles totstemps / pau encercar, / que fa los pobles / aumentar, / zelant tostemps / lo bé públic, / com a bon pare / e fel amic».
I no sols això, ja que, dalt de les torres de Serrans, es veien d’altres àngels que entonaven els següents versos: «Hui València fa festa, / per venir vós novament. / La ciutat real aquesta / és al vostre manament. / Besant peus e mans és presta: / entrau gloriosament». «E cantaven moltes altres cobles», rematà el dietarista. Fins que, en darrer terme, aparegué l’Àngel Custodi, «amb vestidures reals, amb les claus de la ciutat en la mà, les quals claus donava al dit senyor rei; e meté l’àngel al dit senyor rei en la ciutat fins en la plaça dels Serrans, amb molta bella cerimònia».
Per tant, comprovem de quina manera la visita que en 1459 realitzà Joan II a la ciutat de València estigué protagonitzada per diversos àngels que li donaren la benvinguda mentre entonaven cants de lloança; i que, finalment, li lliuraren les claus de la ciutat i l’acompanyaren a l’hora d’ingressar-hi. Una representació que cal sumar a les pràcticament idèntiques que recullen els dietaris de Jeroni Sòria (1503-1559) i Pere Joan Porcar (1585-1629). I que suma nous i poderosos arguments perquè el Cant de la Carxofa siga declarat Bé d’Interés Cultural Immaterial (BIC).
Revista Saó Núm.518, pàg.10. Novembre 2025.
