Un any després…

Si una ciutadana obri la cartellera d’arts escèniques d’arreu del nostre territori ara, a la tardor- hivern del 2025, pot tindre la impressió que tot funciona amb la normalitat habitual; però si aquest ciutadà rasca un poc i s’informa de la realitat per la qual està passant el sector i la cultura valenciana en general des que els nous responsables ens governen, i sobretot després de la maleïda dana d’ara fa un any i la nefasta i indigna resposta del govern valencià, s’adonarà que res està funcionant com caldria, que estem ben lluny de la normalitat habitual.

És cert que les companyies afectades directament han pogut anar treballant (el que sempre ha sigut el seu desig, poder continuar treballant), tot i que en casos de crisi la Cultura no és mai un sector prioritari. El Micalet ha reposat Ballant, ballant 30 anys i porta de gira L’oroneta; l’Horta Teatre ha reobert la sala amb la programació escolar inclosa, ha estrenat Postals i porta diversos espectacles de gira; Albena ha reestrenat L’aneguet lleig amb motiu del 40 aniversari del Centre Escalante i porta de gira Regala’m esta nit; PotdePlom/Xavi Castillo ha estrenat Veriueu-ho Especial El Ventorro, una espècie de teràpia humorística que fins i tot ha portat al Teatro del Barrio de Madrid, però hi confessa que el local de la companyia està mot lluny d’estar recuperat… L’esforç de totes les companyies per poder arribar al nivell de treball esmentat ha estat titànic i amb ajudes imprescindibles: en el cas d’Albena, tot el vestuari i l’escenografia de L’aneguet se’ls havia emportats el fang, i han hagut de refer-ho amb l’ajut d’Escalante/Diputació de València, i aquest en seria només un exemple.

Respecte de les sales afectades, la majoria han anat obrint i algunes tardaran encara moltíssim, tot i que es troben ja en períodes de licitació de projectes de restauració algunes, però a la lentitud habitual de l’administració cal afegir que hi ha altres prioritats. Són els casos de Paiporta, Massanassa, Catarroja, Picanya. Tant de bo dins d’un any puguem anunciar-ne la programació! Tant les companyies com les sales anomenades en són només un exemple, ja que en són moltes més les afectades pel fang.

I arribem a l’obstacle més gran que la cultura valenciana té per a la recuperació arran de la riuada i per al seu desenvolupament: els nostres governants, tant l’innominable i poc honorable com els dos consellers de Cultura que hem patit. Hem parlat ja en aquestes pàgines de com s’ha modificat, fins a desvirtuar-lo totalment, el Circuit Cultural Valencià, però podríem parlar igualment de les ajudes a les arts escèniques, les retallades a la nostra llengua, el desmantellament i l’atac que, a poc a poc, sibil·linament, s’està fent contra tot allò que tants anys havia costat construir. A hores d’ara podem parlar ja sense cap dubte d’involució, d’un retrocés que ens costarà molt reconduir i reconstruir. Els nostres menuts i menudes sabran molt de com caçar i podran veure moltes corregudes de bous a la nostra tele, que els parlarà en castellà i amagarà esdeveniments tan importants com una manifestació de milers i milers de valencianes i valencians.

Acomiadem l’article de manera diferent a l’habitual d’aquesta pàgina: amb el desig que, quan arribe a les teues mans, l’innominable ja no estiga al Palau sinó camí del jutjat o d’una investigació i amb un rotund NI OBLIT NI PERDÓ.

Revista Saó Núm.518, pàg.52. Novembre 2025.