Tens 0 productes a la teua cistella
12/07/2019
Introducció
Quan em van convidar a escriure aquest article per tal de commemorar la celebració de la fundació pel rei Alfons el Magnànim de l’Arxiu del Regne de València, fa ja 600 anys, i em plantejaren que parlara del present i de com veia el futur d’aquesta gran institució arxivística, vaig pensar en tres coses: en el dia que accedí per primera vegada a l’arxiu corria l’any 2001; com es trobava aleshores i com està ara. La conclusió a què vaig arribar és que no ha canviat molt.
A hores d’ara, la major part de la població té accés a la web, a la qual accedeixen diàriament, i on esperen trobar-ho tot. Si no estàs en Internet, no existeixes. Amb aquesta certesa ens hem preguntat on està l’arxiu i en quina situació es troba.
Si no estàs en la xarxa, no existeixes. Però si hi estàs, estigues al dia
Els arxivers, des de la nostra posició coneixedora dels documents, hem de fer un esforç per acostar-los a la societat. La direcció de l’arxiu ha de ser capaç d’implicar i convéncer el seu equip de treball, la plantilla d’arxivers al seu càrrec, per explotar la riquesa dels fons que conserva l’arxiu i donar-los a conéixer en les xarxes socials als usuaris potencials.
Mentre que arxius com el de la Diputació de València, o l’Arxiu Històric Provincial de Castelló (que a hores d’ara continua sense tindre seu pròpia), l’Arxiu Municipal de Vila-real o el de Vinaròs tenen comptes en Facebook, Instagram o Twitter, l’Arxiu del Regne ni està ni s’espera, no té cap perfil en cap de les xarxes socials més utilitzades, com Instagram, Facebook, Pinterest, Snapchat, Twitter o Telegram.
Aquestes xarxes socials poden servir per tal de mantenir informats els usuaris de l’arxiu i apropar-lo als interessats en els fons que custodia l’arxiu o en les activitats que realitza…
És cert que el Sistema Arxivístic Valencià (SAVEX) té un portal online en el qual es troba l’Arxiu del Regne, com no podia ser d’una altra manera, per ser l’arxiu més important de tota la Comunitat Valenciana, pels seus fons i per la seua història. Tampoc deixa de ser veritat que l’interessat pot informar-se sobre els fons de l’arxiu, la seua història, les activitats de difusió que realitza, inclús accedir al catàleg (OPAC).[1] Tanmateix, també és veritat que tal portal presenta, sempre parlant del que concerneix l’Arxiu del Regne, algunes carències com ara la falta d’una carta de serveis o falta d’actualització.
Per difondre el patrimoni documental, l’Arxiu del Regne –pel que sé i he analitzat del portal d’arxius de la Generalitat Valenciana– ha organitzat una sèrie d’activitats que pareix, com veurem, que han anat quedant en l’oblit i ja no es realitzen.
Així, navegant pel web de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana trobem que la darrera exposició que fou visitable a l’Arxiu del Regne va ser l’organitzada per l’Arxiu Històric Provincial d’Alacant i l’Arxiu Històric de la Comunitat Valenciana, amb el títol «L’educació d’aquells xiquets», realitzada entre maig i juliol de 2016. Però, la darrera exposició que apareix com organitzada per la institució, amb el títol «Mercaders i navegants: València en el Mediterrani», es va fer entre juny i setembre de 2015. Aquest panorama ens mou a fer-nos dues preguntes: la primera, i més preocupant, és: l’arxiu no ha organitzat res propi des de 2015? I la segona és: si ha organitzat altres exposicions, la notícia no ha sigut publicada en el web d’arxius de la Generalitat?
Com passa en el cas de les exposicions, la secció «Els tresors de l’Arxiu del Regne», dedicada a destacar documents curiosos d’entre els conservats, a hores d’ara continua ancorada al juliol de 2015, amb la proposta del personal de l’arxiu d’un Llibre del Peatge de Mar de 1601. Passats quasi quatre anys, estem a mitjan 2019, pareix que els Tresors de l’Arxiu s’han esgotat.
L’Arxiu del Regne organitzava –utilitze el temps passat, puix el portal d’arxius no en dona notícia– unes visites guiades. Així, per exemple, en realitzar una visita guiada a l’arxiu els interessats podien pel maig-juny de 2016 concertar visita per a l’exposició «L’educació d’aquells xiquets». Supose i espere que així siga, que les visites continuen realitzant-se, i que allò que passa és que falta actualitzar la notícia del portal d’arxius.
L’Arxiu del Regne, com fan altres grans arxius, hauria d’organitzar –cosa que no fa– jornades, conferències, seminaris o cursos i tallers formatius, no sols amb l’objectiu de difondre i fer més visible els seu bast i ric fons documental, també amb la idea de convertir-se en un referent pels estudis d’arxivística, paleografia, diplomàtica i història.[2]
L’OPAC i les descripcions documentals
La legislació i la normativa sobre arxius hauria d’incloure l’obligació de descriure de manera clara i correcta els fons del patrimoni documental i de fer-los accessibles als usuaris potencials.
L’OPAC del portal del SAVEX no és suficientment explícit respecte de si els fons accessibles de l’Arxiu del Regne són la totalitat dels fons existents, tampoc sobre el nivell de descripció o la quantitat de documents digitalitzats. A més a més, en les descripcions de fons i documents conviuen diferents nivells i criteris d’aprofundiment i d’uniformitat. Però ens resulta molt preocupant i podríem donar llargues explicacions, com ara que encara que tenen tesaurus controlats i s’utilitzen les normes de descripció internacionals, ISAD (G), observem molta falta de normalització i de criteris unificadors.
M’explique: navegant per l’OPAC i fent algunes cerques simples, he obtingut resultats interessants per a un arxiver. Exemples el terme «síndic» apareix de diferents maneres: Síndico (en castellà), síndic (en valencià i com hauria d’escriure’s), sindic, sindich, síndich. El càrrec de lloctinent el podem trobar escrit com: Lugarteniente, Lochtinent o Llochtinent. Els topònims Vinaròs, Traiguera, Peníscola o Montesa hi apareixen com Vinaroz, Vinaros i Vinaròs; Traiguera o Trayguera; Montesa o Muntesa; Peñíscola o Penischola. Mostrant uns pocs exemples es pot qüestionar la falta de criteris en l’ús dels topònims normativitzats i la falta de revisió d’allò que s’ha descrit. Mireu la imatge:
Seguint encara amb les descripcions, també note una falta de cura de l’arxiver en la confecció dels títols dels documents. Vull recordar que el títol d’un document no és el títol d’un llibre.[3] Consignar en una descripció documental un títol requereix una tasca intel·lectual; no sols és copiar allò que posa en la portada o allò anotat en un inventari del segle XVIII o XIX fet per l’arxiver de torn.
Veieu de nou la imatge aportada: els títols han sigut o bé copiats d’un inventari antic (si és així, haurien d’anar entre cometes o en cursiva avisant l’investigador) o bé del títol que se li donà en el moment de formació del document als segles passats.
Tenim uns exemples: «Proces del procurador de Theresa Alís, y de Museros, muller de Pere Museros, dotor en medicina de Benicarló, contra lo dotor Frances Prunyoonosa»; «Proces de visita de les rendes y propis de la vila de Benicarló, y dels officiales de aquella que les han regides y administrades…»; «El clero de Benicarló, contra lo dotor Museros, en cert nom».
Sense voler furgar en la ferida que em causa veure açò, em pregunte: en quin idioma està la descripció? En valencià normatiu actual, no. L’únic que tinc clar és que, si la idea és copiar inventaris antics, bolcar fitxes antigues o copiar els títols dels documents sense el treball d’un arxiver professional, no són necessaris facultatius a l’Arxiu del Regne; amb personal amb escassa formació o sense ella que sols executen i no pensen ja s’hi val, cosa no és veritat: es necessiten arxivers professionals molt i bons.
Mal favor fan aquestes descripcions a la institució que hauria de ser l’Arxiu del Regne de València. ¿Com volem reclamar més llocs de treball si el resultat dels treballadors (noteu que no he utilitzat el terme arxivers) que realitzen les descripcions és aquest?
No tractaré el tema de la digitalització dels documents de l’arxiu i les imatges que pot veure i descarregar-se l’investigador interessat, puix com en el cas de les descripcions requereix un temps i un espai del qual ara no dispose.
Des de l’humil punt de mira d’un arxiver, m’agradaria concloure amb un seguit de suggeriments a la direcció del Sistema Arxivístic Valencià. Som al 2019 i les xarxes socials i el portal d’arxius del Sistema Arxivístic Valencià hauríem d’augmentar la visibilitat de l’Arxiu del Regne de València i la dels seus rics i únics fons documentals. És el moment d’actualitzar-se i de proposar exposicions virtuals amb els documents, mapes i plànols, fotografies històriques… que conserva l’arxiu. És l’hora de proposar recursos didàctics online per a estudiants i docents. L’OPAC ha de convertir-se en una completa sala de consulta virtual[4] (encara que seria recomanable que abans es milloraren les descripcions, amb criteris ferms, i que passen un filtre i una revisió crítica).
Han passat 600 anys des de la fundació i és el moment que l’Arxiu del Regne de València assalte la xarxa i es posicione com cal, puix conserva un dels fons documentals més rics no sols d’Espanya sinó també d’Europa, per tal de ser un referent i interoperar amb altres portals, com ara el Portal Europeu d’Arxius i Europeana.
[1]Ens resulta curiós el nom que dona accés als fons arxivístics: OPAC. Aquestes sigles responen a les utilitzades en les biblioteques per a accedir als seus catàlegs automatitzats, cosa que no passa en altres portals d’arxius, com ara PARES, DARA, etc., en referència als seus catàlegs de documents.
[2]Es troba a faltar la presència dels facultatius de l’Arxiu del Regne de València, que fa anys eren referents en publicacions especialitzades sobre arxius i arxivística en congressos, conferències, etc. Tan sols el director del centre presenta i publica els resultats dels seus treballs en revistes d’arxius i en congressos.
[3]Encara que aquest no es lloc per tal de recordar als polítics valencians que les biblioteques i els arxius no són el mateix, en veig en l’obligació de fer-ho, puix crec que copiar el títol d’un document d’arxiu com si fos el títol d’un llibre es deu a que les oposicions a arxius i biblioteques són conjuntes. Per això poden acabar, com passa, treballant a l’Arxiu del Regne de València persones que han desenvolupat tasques al llarg de molt temps en una biblioteca i aplicant criteris bibliotecaris al tractament de documents d’arxiu.
[4] Perpinyà Morera, R y Cid-Leal, P., “Los portales de archivos españoles: transparencia, interoperabilidad y orientación a los usuarios” en Revista Española de Documentación Científica, 41 (3), julio-septiembre 2018, pp. 1-15. ISSN-L: 0210-6144. https://doi.org/10.3989/redc.2018.3.1507.
Article publicat al quadern del número de juny 449
