«Un bon bisbe s’encarna en la terra on va»

19/01/2023

Aquestes van ser les paraules del nou bisbe de Solsona, l’il·licità Francesc Conesa, en l’entrevista a Catalunya Religió el 8 de juny, tres mesos després de la seua entrada en aquesta diòcesi que té més de 400 anys d’història.

Bisbe de Menorca durant cinc anys, el papa Francesc va nomenar Francesc Conesa bisbe de Solsona el passat 3 de gener. El seu nomenament va ser acollit amb recel pels sectors més progressistes del bisbat, però ara, sis mesos després de la seua entrada a Solsona, el bisbe Francesc s’ha guanyat la confiança dels qui el van rebre amb suspicàcies, quan va ser qualificat de conservador. Home proper, senzill i dialogant, el bisbe Conesa aposta d’una manera ferma pel laïcat en les comunitats cristianes, a més de remarcar que «la missió de l’Església és promoure el diàleg i la reconciliació».

El que m’agradaria subratllar de l’entrevista al valencià Francesc Conesa és quan diu: «Crec que l’Església ha d’encarnar-se en un territori, en la cultura d’un poble». És el mateix que va fer el bisbe Vicent Enrique i Tarancon quan arribà a Solsona el 1946. El bisbe Francesc Conesa, amb molt bon criteri i sentit comú, afegia encara: «L’Església ha d’assumir aquesta cultura per anunciar l’Evangeli», que és el contrari del que fan els bisbes valencians i la majoria dels preveres del País Valencià.

El valencià i bisbe de Solsona deia també: «És bo que l’Església i el bisbe coneguen la cultura del poble on està. Quan he estat a Menorca, he intentat fer-me un menorquí més. Això és fonamental per poder anunciar Jesucrist». I l’entrevista afegia encara: «Els bisbes hem de fer-ho, encarnar l’Evangeli en la cultura. Jesucrist es va fer home, es va inculturar», i per això acabava l’entrevista dient: «Crec que l’Església de Catalunya està encarnada en aquest poble».

I l’Església del País Valencià? Evidentment, no. Els bisbes valencians, amb l’excepció del bisbe de Tortosa, continuen menyspreant, marginant i excloent la nostra llengua de la litúrgia, la catequesi i els estudis als seminaris. Són bisbes que ni coneixen la nostra cultura, ni tenen cap sensibilitat pel valencià, ni fan possible l’encarnació de la nostra Església en la cultura del nostre poble. Són bisbes castellanistes i castellanitzadors que, a diferència del bisbe de Solsona (i també dels bisbes valencians de Tortosa, Lleida i Sant Feliu), ni coneixen la cultura del poble que els acull, ni encarnen l’Evangeli en la nostra cultura, ni tampoc s’han fet valencians amb els valencians, a diferència del bisbe Francesc Conesa, que es va fer menorquí a Menorca i ara s’ha fet català a Catalunya.