«Un buit a Nova York»: Silvia Martí Marí rescata la memòria valenciana a l’altra banda de l’Atlàntic

El Centre del Carme Cultura Contemporània presenta una exposició que, a través de l’escultura, la fotografia i la instal·lació, recupera la història de centenars de valencians que emigraren als Estats Units a principis del segle XX.

Un buit a Nova York, de l’artista Silvia Martí Marí (València, 1966), naix d’una arran la pèrdua de la seua tia, Margarita Catalina Ripoll Hansen, l’última representant d’una branca familiar establida a Nova York des de 1916. D’ací parteix un projecte que explora i reivindica l’empremta valenciana a la ciutat nord-americana, i que es pot veure a la sala 1 del Centre del Carme Cultura Contemporània (CCCC).

La mostra va ser presentada el dilluns 5 d’octubre per la secretària autonòmica de Cultura, Marta Alonso, acompanyada pel director gerent del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana, Nicolás Bugeda, i per la mateixa artista.

De la memòria íntima a la col·lectiva

Alonso va remarcar que l’exposició transcendeix l’àmbit biogràfic i suposa una recuperació de la memòria col·lectiva per apropar-se a un moment poc conegut de la nostra història: els moviments migratoris cap als Estats Units i l’experiència de les comunitats valencianes establides a Nova York. Per a la secretària autonòmica, és «una oportunitat per a aprofundir en el coneixement de la nostra història, conéixer-nos millor com a societat i reconéixer les nostres arrels, dins i fora de les nostres fronteres».

El títol al·ludeix tant a eixa absència íntima com a la d’una memòria col·lectiva que a penes s’ha contat. Des d’aquesta doble absència, l’artista proposa una mirada que mantinga oberts els interrogants que encara ens hi vinculen, responent a una necessitat de reparació i al desig d’honrar eixa memòria i contribuir a sanar-la.

Lluny de plantejar una reconstrucció històrica exhaustiva, la mostra no aspira a recuperar una totalitat perduda, sinó a treballar amb les llacunes, els silencis i les discontinuïtats que tota memòria familiar conté. Per això hi té tanta rellevància la materialitat dels objectes: els records es converteixen en obres d’art, els objectes heretats adquireixen una dimensió escultòrica i els gests de cura, reparació o conservació es transformen en maneres de produir sentit.

El treball de Martí, a més, no parteix només de l’arxiu heretat, sinó també de la investigació, de l’escolta —l’artista ha contactat amb altres emigrants— i de la pròpia experiència.

«Durant la meua última estada de recerca, el 2024, vaig tornar a recórrer molts dels itineraris que havia compartit amb la meua tia Margarita. Abans de convertir-se en escultures, fotografies o instal·lacions, moltes de les obres comencen sent una experiència física en l’espai», va explicar.

Una Little Spain i una pastisseria valenciana amb Bad Bunny

La primera sala se centra en la memòria familiar de l’artista, mentre que la segona amplia l’experiència cap a una dimensió col·lectiva. Elements típics o imatges tan reconeixibles com l’skyline de Nova York hi apareixen intervinguts per la mirada i el record dels valencians, que els doten de significats nous. «Apareixen símbols com el torró, que tantes vegades va creuar l’oceà enviat pels familiars, l’obra de Guastavino o els capaços de palma: són maneres de descobrir la ciutat des d’un altre lloc», explica Martí, que afig: «Per a mi, en aquesta història són tan importants els que se’n van com els que es queden, els que tornen i els que no».

Guastavino és, precisament, un dels noms que Bugeda va destacar entre els molts artistes valencians que han deixat petja a Nova York. L’arquitecte valencià va dissenyar les voltes d’Ellis Island, l’estació d’entrada de milions d’immigrants als Estats Units, molts d’ells valencians.

Entre els descobriments de la investigació sobresurten les obres dedicades a La Nacional i a la Valencia Bakery, dos símbols nascuts en aquella època que encara perduren. La Nacional va funcionar durant dècades com a cooperativa de suport als nous emigrants vinguts d’Espanya; hui és un restaurant que continua fent de lloc de trobada. Gràcies a ella, l’exposició acosta el recent reconeixement, per part de les autoritats novaiorquesas, d’una Little Spain als voltants del carrer 14.

La Valencia Bakery, per la seua banda, és una pastisseria fundada per immigrants valencians de Tàrbena, el poble natal de l’artista. Als anys cinquanta va arribar a tindre 27 sucursals a Nova York, Nova Jersey i Puerto Rico, i es va fer popular entre la comunitat hispana, especialment la porto-riquenya. Hui continua oberta amb cinc establiments, i ha tornat a cridar l’atenció perquè les seues pastes personalitzades apareixen al videoclip de NUEVAYoL, la cançó de Bad Bunny.

Quinze mil set-cents noms

La mostra inclou també una instal·lació d’homenatge als 15.700 valencians que emigraren cap a Nord-amèrica des de totes les comarques i els noms dels quals van quedar registrats al Great Hall d’Ellis Island, on es tramitava l’entrada al país. Un cens de noms que, a més de dades, són una manera de tornar a dir en veu alta qui se’n va i d’on venia.