Tens 0 productes a la teua cistella
Estic convençut que els anys que s’estiga el senyor Trump al front dels Estats Units, quedaran marcats molt negativament en la història no sols dels ianquis, que són els qui l’han votat i els qui se l’han de tragar, sinó del món sencer, especialment dels qui no tenim res a veure en la seua elecció. Aquest senyor, que no ens representa en absolut, se sent com un imperator romà, o siga el centre del món i, com si ens haguera conquistat a la força, el nostre amo i això és un greu error, perquè no és amo de nosaltres, pot ser-ho dels ianquis i encara els passarà poc. Però, molt lamentablement, els USA són una gran potència, la més gran del món occidental, en el qual estem enganxats, velis nolis, la qual cosa els hauria de fer anar amb compte i sense arrogància i demanant les coses per favor, com fem les persones ben educades, però, ni ell, ni ells, ho són això de ben educats.
En realitat són els matons dels westerns, o de les pel·lícules de gàngsters, i se sent i se senten autoritzats a imposar les seues voluntats, incomplint lleis, imposant els seus criteris als qui en tenim uns altres, fins i tot imposant la seua pobra moral… A Europa això no ho havíem vist des de la II Guerra Mundial, la caiguda del mur de Berlín i del teló d’acer.
Créiem que havíem acabat amb el feixisme i el comunisme d’estat i que estàvem en el rovell de l’ou de la democràcia, però ens ha caigut a sobre Trump i el seu equip d’energúmens supermilionaris, que creuen que estan per sobre de tots, per la miserable raó que els diners, que ells idolatren, els surten sense parar per tots els forats del cos possibles: boca, nas, orelles, ulls, cul, melic, fins i tot pels porus i han arribat a l’extrem que descaradament els fabriquen ells mateixos amb moneda pròpia (bitcoins) i cada dia en tenen més. Trump i la seua colla són com Midas i tot el que toquen es converteix en or i com Midas acabara morint-se de fam, com li passà al rei grec que no podia menjar-se ni una poma, perquè només tocar-la, plaf, es convertia en or.
No ens han tret a la tele cap imatge de Trump en un sopar d’etiqueta, però em jugue el que siga que ell no sap ni manejar els coberts. Ni sap vestir-se com marca l’etiqueta, de negre i amb corbata negra si va a un funeral del papa. I com parla! Ningú l’ha ensenyat a parlar movent la boca, la llengua, tot l’aparell de la fonació, vocalitzant i modulant la veu? Concretament, Trump parla com els monjos tibetans, fent tirallongues de mots monocords. La seua oratòria és com la dels vells i avorrits canonges de les seus, que no se sap si resen o grunyen. I quan balla? Trump creu que li farà gràcia a ningú, llevat dels seus llepaculs, veure’l movent els braços com un os de circ?
Però, anant al fons dels seus discursos, quin és el missatge que llança? Concretament Trump, han dit, s’aixeca cada dia i escriu el que ha somiat i ho difon per internet, sense consultar, sense revisar si el que diu avui és el mateix que anit. La lògica de Trump i dels seus corifeus i seguidors i servidors és molt simple: jo dic el que em dona la gana, perquè sóc l’amo i qui diga que no, és un enemic que s’ha d’eliminar. Amèrica first vol dir primer Trump.
No és cap sorpresa veure que Trump té els seus seguidors, no vull dir els seus entusiastes votants ianquis, que els té i que són més que els demòcrates. Em referisc, si ell és el Gran Capità, als petits comandants o imitadors, que han sorgit per tot arreu del món, com una plaga de males herbes que no hi ha herbicides per a combatre-les. Em referisc als comandants de segona classe, com el Milei de l’Argentina, o com el reincident Bolsonaro del Brasil, l’Orban d’Hongria, Netanyahu d’Israel… Podríem afegir Putin. Evidentment, aquests són uns aprenents, que no li arriben a la sola de les sabates al gran bruixot que és Trump. Trump és el paradigma, l’insuperable, l’indispensable, la resta són còpies made in Xina. En aquest rànquing, de moment no tenim cap personatge local, encara que per no desil·lusionar ningú podríem incloure quatre figurins ibers: Feixóo, l’Ayuso, Mazon i Abascal, que traslladats a l’escalafó militar no passarien de sergents xusqueros.
Sense els grans somnis de Trump, ni els seus serveis d’intel·ligència, ni una Cia, ni res de tot això, tinc la sort de rebre un noticiari diari de la marxa del món: Resumen Latinoamericà, l’altra cara de les notícies d’Amèrica i del Tercer Món que dirigeix el professor i periodista Carlos Aznàrez, amb una basta relació de corresponsals. O siga que cada matí puc rebre més de 50-60 notícies i articles de pensament crític, que són l’altra cara del que informen normalment els noticiaris i la premsa lliure. Amb açò, que em prenc com un complement vitamínic i sense moure’m de casa, puc saber cada dia quines activitats són trumpistes i quines no, i fins i tot quin marge de subsistència els queda als trumpistes.
La impressió general que tinc, amb tot el que sé, és que Trump i el trumpisme s’han fet amb la pitxa un lio i que no guanyaran la batalla final, encara que ens faran patir moltíssim i que al seu torn els comandants locals que hem citat i altres que podran anar apareixent, també aniran perdent les respectives batalles i batalletes.
* Sobre els bonyigos, ja sé que bonyiga és un castellanisme, i que com a paraula catalana tenim buina. Jo en aquest cas em negue a seguir la disciplina, malgrat que normalment m’hi sotmet, però en el cas del cap de Trump no queda igual dir que el té ple de buines que de bonyigos, aquest mot és rotundament més rodó i sonor i el mantinc en el context d’aquest article i, encara el propose a l’IEC i a l’AVL.
Com Trump se sent Superman.
Pensa el que vol i ordena que facin
Els bàrbars que mana, les barbaritats
Que se li ocorren, siguin legals o no.
Ignora el que digui la Constitució,
La bona educació, ni el sentit comú,
Com ell no hi ha ningú
Que arribe a l’alçada de les sabates.
Els aranzels els pagarà tothom
I qui vulga que li’ls rebaixi un poc
Que vinga a llepar-me el cul.
