Un cel de dones: les dones prenen la veu i la paraula

Autora: Conxa Delgado Amo
Títol: Un cel de dones
Edició: Pasión por los Libros. CEL l’Eliana
Any: 2023

«No volem incorporar senzillament les dones a un cos existent d’històries: volem canviar la forma com les històries havien de ser contades», defensa Joan W. Scott en La fantasia de la història feminista (IAM, 2018). I les històries que Conxa Delgado Amo (Güin) ens relata en Un cel de dones compleixen literalment aquesta doble demanda: és un llibre diferent, escrit per una dona, protagonitzat per dones, que es basa únicament en fonts orals i que li permet contar la història de l’Eliana, introduint les seues peculiars i personals aportacions.

Les trenta dones de l’Eliana que ens relaten les seues històries són anònimes, «veus baixes» que en diria Manolo Rivas, eixes que normalment no s’escolten perquè no criden, però que tenen veu i la fan sentir. Dones que, al llarg de la història, en estar marginades de l’accés a l’alfabetització i condemnades per la tradició a no parlar en públic, han fet ús de la paraula com a instrument de comunicació entre elles i, quan s’atreviren a alçar-la, amb la resta de la societat.

L’oralitat és, en bona mesura, femenina. És per això que remarquem l’originalitat de les fonts: entrevistes de ràdio, difoses per Ràdio Túria. Veus i paraules de dones que es fan sentir i ser escoltades dins de les cases i en espais públics. Fonts orals que es van traduir en articles publicats en la revista Celobert i que, ara, han estat recollits en aquest primorós volum que inclou unes excel·lents fotografies; en posar-los rostre, ens apropen encara més a unes imatges de dones que transmeten força, serenitat, alegria, valentia, gosadia, intel·ligència…

Veus i paraules d’una diversitat de dones, memòria viva, individual i col·lectiva d’un poble. Entre elles en trobem algunes, les més visibles, que s’han fet sentir en els fòrums públics: mestres, polítiques, festeres, científiques, músiques, falleres, esportistes…; d’altres en espais més tancats i propers: cuineres, llibreteres, costureres, botigueres… Dones que han estat l’ordit i la trama del teixit social del poble; una societat que, sense elles, sense les seues veus i sense les seues històries, estaria incompleta.

Güin, mestra, sindicalista, ecologista, renovadora pedagògica, membre del grup Dissonants, sap la importància de fer sentir totes les veus de dones, tant les melodioses com les dissonants, i sap harmonitzar-les, com si es tractara d’un cor, i acostar-nos a una història local, la de l’Eliana, que recupera una mirada i unes històries diferents, sense caure en el parany del localisme, de la mirada curta, perquè la varietat de testimonis, de procedències i de vivències, la insereix en una historia global que construïm entre tots i totes.

Gràcies a Güin i al Centre d’Estudis Locals de l’Eliana (CEL) per recuperar-les i facilitar-nos-hi l’accés en una obra que, des de la coberta fins la seua acurada maquetació, ens mostra l’estima amb què ha estat fet. Que gaudiu d’aquestes veus, ara en format escrit, que no han perdut en cap moment ni força ni sentiment.