La revista degana en valencià

Un confinament per al botànic?

16/12/2020

Estem vivint uns mesos molt durs. Estem aprenent a viure en la nova situació provocada per aquest virus, que sembla expandir-se sense fre i potser ho contamine tot. Escoltem, com mai no ho havíem fet, les rodes de premsa de les autoritats sanitàries nacionals i autonòmiques, etc., etc. Som ja sabedors que la realitat supera la ficció.

Ningú no estava preparat per a aquesta pandèmia, tal vegada perquè ens sentíem superiors a qualsevol realitat que s’acostara, ni que fora mínimament, al que ara ens està tocant viure. Més encara: ací, al País Valencià, potser ens sentíem doblement protegits per la no excessiva virulència de la pandèmia a casa nostra –comparada amb la que campava per altres comunitats autònomes– i pel trellat i pols segur i ferm a què estàvem acostumats a percebre en general i a valorar en les decisions i actuacions del nostre govern autonòmic: del nostre «Botànic». I això que tampoc cap polític, com en la resta de l’Estat, hi estava preparat. Cosa que explicaria, d’altra banda i fins a cert punt, que no hi haja hagut una coordinació com cal entre autoritats nacionals i autonòmiques. Però això no obsta perquè es puga fer una crítica sobre decisions que s’han adoptat de forma unilateral, sobretot per part d’algunes comunitats autònomes. Els ciutadans estem, en massa ocasions, marejats per aquestes decisions que continuen sorprenent-nos.

Com és, per exemple, que al segle XXI les comunitats autònomes no informen els caps de setmana? És que tanquen fins a dilluns? Un territori té uns indicadors més o menys homologats, i altres fan –o diuen que faran, en raó del seu lliure albir– tests massius a la població. Uns tanquen els bars i restaurants. Altres no. Uns diuen que sí…, i altres diuen que no. Mentrimentres, les persones d’edat més avançada moren a les residències, i en coneixem les xifres diàries amb una mena d’acceptació fatalista de la realitat. Com no pensar, doncs, que hi ha moltes coses que, de segur, no ens estant contant?

Entre elles –sembla que hi ha algun que altre toc de campanes d’avís–, l’estat de salut política mateix del nostre esponerós Botànic. No ajuden precisament a pensar que tot va de meravella, com solíem. O és que diferències internes –normalment habituals–entre els partits en el govern es poden airejar fins provocar o afavorir la incertesa o el sotsobre entre els votants? Se n’eixirà de mare, l’aigua?

Esperem que no. I esperem, sobretot, que el desori, la descoordinació i la por de governar amb mà ferma provocades per la pandèmia no contaminen el nostre Botànic. En previsió, i com deia un antic dirigent polític, potser caldria que els membres de nostre Govern s’assegueren confinats en conclave i no n’isquera ningú abans d’aclarir les coses. Per què no fer-ho així en compte de marejar la perdiu a les xarxes socials i afavorir l’enfrontament? Són tantes coses les que estan en joc que, a la dreta valenciana, no se li pot donar motiu perquè estiga més contenta que unes postisses. Per favor, trellat, molt de trellat.

Inscriu-te al nostre butlletí

Top