Un diari de guerra valencià recuperat

El Museu del Tèxtil d’Ontinyent ha acollit la presentació de Guerra i amor, esperança i frustració, una nova publicació impulsada per la delegació de Memòria Democràtica de la Diputació de València que recupera el diari i la correspondència del valencià Ricardo Camallonga, un empleat de banca que va viure la Guerra Civil entre 1935 i 1939 mentre treballava a Aragó.

El volum, que forma part del programa La Memòria a les Biblioteques, arribarà a 137 municipis i s’inscriu dins una línia de treball que busca acostar la memòria històrica a la ciutadania des de fonts personals, quotidianes i sovint invisibilitzades pels grans relats oficials.

La publicació presenta un material de gran valor documental: quaderns amb mapes militars, anotacions cronològiques, retalls de premsa, efemèrides del bàndol franquista i un ampli epistolari familiar. Entre aquests textos, escrits en un context de guerra i separació, emergeix una veu íntima que alterna la fredor amb què descriu l’actualitat del conflicte amb la tendresa amb què s’adreça a la seua família, especialment al seu fill Ricardín.

El relat de Camallonga —natural de Benimarfull i resident a Benissoda— mostra també la complexitat biogràfica d’un temps convuls. Tal com recull la vicepresidenta de la Diputació, Natàlia Enguix, el valor d’aquestes memòries no resideix en una lectura simplificadora del passat, sinó en la seua capacitat per a “descendir a les necessitats, anhels i motivacions de la gent” i enriquir el coneixement històric des de l’experiència individual.

En aquest sentit, Enguix defensa que el llibre “no és apologia d’un defensor convençut del bàndol colpista, sinó matèria primera per al coneixement científic del passat”, i subratlla que moltes de les persones que van viure la guerra ho feren des d’una prioritat compartida: la protecció de la família per damunt de les ideologies.

El cas de Camallonga, un home profundament religiós que acabà alineant-se amb el bàndol franquista en un context marcat per l’anticlericalisme, obri també interrogants sobre la construcció de les identitats polítiques en temps de guerra. Els seus escrits, tal com s’ha destacat en la presentació, reflecteixen una dualitat colpidora: d’una banda, la retòrica pròpia del conflicte; de l’altra, la delicadesa amb què narra la vida domèstica i les absències.

La presentació del volum, editat pel seu net Carlos Tormo Camallonga, s’ha celebrat en paral·lel a una exposició dedicada a Luis Vidal Corella i ha comptat amb la participació de representants institucionals i especialistes en memòria democràtica. El projecte s’inscriu en un conjunt més ampli de publicacions amb què la Diputació de València desplega una política de recuperació de testimonis personals de la Guerra Civil.

Des de la historiografia, s’ha insistit també en el valor d’aquest tipus de fonts. El professor Carlos Tormo, de la Universitat de València, ha remarcat la necessitat d’incorporar als estudis sobre la guerra no sols els grans relats polítics i militars, sinó també els dietaris, cartes i testimonis personals que completen —i sovint tensionen— la narració oficial. En aquest sentit, la transmissió intergeneracional d’aquests materials obri el que alguns autors han anomenat la “postmemòria”, on les experiències viscudes es mantenen vives a través dels descendents.

En última instància, Guerra i amor, esperança i frustració no només recupera un document històric, sinó que planteja una reflexió més àmplia sobre la manera com construïm la memòria col·lectiva: des de les institucions, sí, però també des de les veus particulars que, entre la intimitat i la història, ens recorden que la guerra va ser —abans que res— una experiència humana.