La revista degana en valencià

Un Dostoievski necessari

10/03/2022

FITXA BIBLIOGRÀFICA

Títol: El doble

Autor: Fiódor Dostoievski

Editorial: Quid Pro Quo

Any: 2021

El proppassat 11 de novembre de 2021 es va complir una efemèride de data redona, d’aquelles que tant ens agraden: exactament dos segles abans (però marcada en el calendari julià vigent a Rússia com a 30 d’octubre) naixia a Moscou Fiódor Mikhàilovitx Dostoievski, possiblement el novel·lista més influent en tots els àmbits (filosofia, psicologia, etc.) de la història de la narrativa moderna. En aquest sentit, de fet, es pot qualificar Dostoievski com el primer gran escriptor del segle XX, tot i que no va arribar a veure’l, ja que va morir seixanta anys després, en 1881.

Amb aquesta carta de presentació, què podríem dir de Dostoievski que no se n’haja dit ja? Doncs, certament, res. O gairebé res, si ens posem a fer el milhòmens. Així doncs –després de demanar disculpes de bestreta per les reiteracions o les obvietats que tot seguit formularem–, ens centrarem a explicar les raons per les quals aquesta edició d’El doble al segell mallorquí Quid Pro Quo (de la casa d’El Gall Editor) no s’ha de deixar passar de cap de les maneres.

I la primera amb la qual ens hem d’enfrontar no és, però, la més gratificant: es tracta del debut en llengua catalana d’aquesta novel·la de Dostoievski, la segona en la seua trajectòria. No hauria d’haver estat així, ja que una figura de la talla del geni rus hauria hagut d’haver justificat una edició de les obres completes en la nostra llengua en algun moment recent de la nostra història, tot i les dificultats històriques que hem arrossegat i arrosseguem. Andreu Nin va ser un llampec pioner, però fugaç, i la fita que va assolir la llengua catalana en ser la primera no eslava a la qual es va traslladar de manera íntegra Crim i càstig no ha tingut una continuïtat sòlida, tot i el molt bon planter de traductors del rus amb què hem comptat i comptem.

En aquest sentit, d’aquesta versió d’El doble s’encarrega Xènia Dyakonova, nascuda a Sant Petersburg (llavors Leningrad) en 1985 i que és una garantia de qualitat, com ja hem pogut comprovar en una altra cimera de la literatura russa que també ha vist la llum recentment en la nostra llengua (tot i que aquest títol sí que disposava d’una versió anterior, però): El Mestre i Margarita de Mikhaïl Bulgàkov, publicada per Proa. Dyakonova compta, al mateix temps, amb una incipient –però sòlida– obra poètica i de crítica literària, de la qual podem destacar Dos viatges (Edicions del Buc, 2020) o Apunts de literatura russa i un afegit polonès (Cal·lígraf, 2020). Que la traducció siga inversa (traduir de la llengua materna i no a la llengua materna) fa que encara tinga molt més mèrit aquest currículum.

D’una altra banda, pel que fa al llibre com a objecte i a l’edició com a artesania o directament art, tenim que aquest El doble es publica –com ja hem apuntat– en el segell Quid Pro Quo, una proposta ben jove (es posava en marxa en 2018), però que tracta cada títol amb la màxima exigència: un catàleg ambiciós que barreja clàssics moderns i contemporanis, amb una coherència exquisida i una tria en la traducció encertadíssima, com és el cas del qual ara parlem o el de Correus de Charles Bukowski per part de Martí Sales, per citar el títol anterior de la col·lecció, però que és, tanmateix, un altre molt bon exemple d’allò que volem ressaltar. En definitiva, apostant per qualsevol proposta que tinga la marca Quid Pro Quo, no fallareu.

Fet i fet, una gran notícia que ja teníem ganes de celebrar: la incorporació a la llengua catalana d’aquest doble dostoievskià, que ja prefigura Kafka (en la lluita de l’individu contra el Leviatan burocràtic) i que és radicalment modern des del moment que es configura més com a indagació en la profunditat de la ment humana que no com a simple recreació del tòpic literari.

Inscriu-te al nostre butlletí

Top