Un estudi pioner de teoria i ciència política revela els elements clau per a detectar casos de dominació lingüística

Sergi Morales, investigador del Departament de Dret Constitucional, Ciència Política i de l’Administració de la Universitat de València.

Un estudi de Sergi Morales, investigador de la Universitat de València, defineix amb detall per primera vegada des de la teoria i la ciència política la dominació lingüística, situació que es dona quan una persona o grup interfereix en la llibertat per a triar una llengua, i analitza els elements que la determinen. Aquests són, d’una banda, la situació socioeconòmica,  demogràfica i cultural de les persones o grups involucrats, i, de l’altra, el valor que la societat atorga a un idioma.

“Tenir l’opció de parlar la teua pròpia llengua […] és important per a permetre’t protegir certs interessos […] (comunicació, participació social, mobilitat, respecte a un mateix, accés al propi món vital valorat)”, afirma Sergi Morales, que també destaca que la dominació lingüística “existeix precisament quan s’interfereix arbitràriament en aquesta llibertat d’utilitzar la llengua pròpia, fent que una persona o grup estiga directament sotmesa a una altra”.

L’investigador del Departament de Dret Constitucional, Ciència Política i de l’Administració defineix dos tipus de dominació lingüística al seu article en la revista Philosophy&Social Criticism. L’horitzontal, analitzada en profunditat en l’estudi, es dona entre persones o grups. La vertical, per un altre costat, es caracteritza per la imposició o restricció d’una llengua des de les institucions, una situació com és ara la del valencià, amb l’actual Llei de llibertat lingüística que pot reduir l’ús del valencià a les aules.

Per a entendre el funcionament de la dominació lingüística horitzontal, en concret, cal atendre dos elements independents però interconnectats. El primer, que Sergi Morales anomena “la condició de la llengua marcada”, parla del valor que es dona a un idioma segons com aquesta és percebuda dins la societat. Per exemple, una persona valencianoparlant que acudeix a una entrevista de treball de determinada empresa pot decidir no utilitzar la seua llengua i fer servir el castellà per a evitar qualsevol classe de judici cultural, ideològic, etc., i així assegurar-se l’èxit laboral.

“La condició merament discrecional”, en segon lloc, es refereix a la capacitat de dominació d’una persona o grup atés el seu context socioeconòmic, demogràfic i cultural. No és el mateix una persona que 27 anys després de viure a Barcelona exigeix als altres que li parlen castellà en comptes de català, sense que això li supose cap cost, quan ha tingut l’oportunitat d’aprendre’l i desenvolupar-se en la cultura local, que un estranger anglòfon que demana que li parlen en anglés perquè només passarà 6 mesos allà i perquè les dures condicions laborals que pateix li fan impossible dedicar temps a aprendre l’idioma. En el primer cas, sí que hi ha dominació.

Aquesta investigació és innovadora en teoria i ciència política perquè altres estudis tracten conceptes com la dominació o la justícia lingüística de manera independent, però aquest és el primer que se centra a crear una teoria general sobre la dominació lingüística i els elements clau que la generen.

Per a Sergi Morales, aquest primer acostament ha de servir de font teòrica per a futures investigacions que estudien empíricament casos de dominació lingüística, amb l’objectiu final d’elaborar principis normatius capaços de detectar-la i corregir-la. “Ara, la pregunta és quines mesures es podrien prendre per abordar la injustícia de la dominació lingüística”, conclou l’autor.

Referència de l’article: Morales-Gálvez, S. (2024). Linguistic domination: A republican approach to linguistic justice. Philosophy&Social Criticism(0). https://doi.org/10.1177/01914537241239093