Un futur sense seny

En el poc temps que porta el nou govern valencià, la regressió social, cultural i lingüística és ben evident. Però, més enllà de les polèmiques que han aparegut en la premsa, hi ha una sèrie de declaracions, tant del President com de part de consellers i conselleres, que no deixen cap dubte sobre les orientacions econòmiques, de les prioritats polítiques i de quina visió es té del futur model econòmic valencià.

A més de les controvèrsies lingüístiques i del desgavell en l’assignació de professorat a l’inici de curs, el que ha fet ja el nou Consell és eliminar l’Impost de Successions i Donacions. Un impost que precisament té una clara funció redistributiva, ja que afecta les rendes més altes, i que representa una pèrdua d’ingressos estimada entre 350 i 400 milions d’euros. Una quantitat que pot semblar reduïda, però que supera el pressupost que tenien algunes conselleries. En definitiva, menys ingressos i impostos més regressius.

També Carlos Mazón s’ha compromés a impulsar el turisme, en quantitat i qualitat. Res nou en l’economia valenciana. El turisme ha sigut, és i, pel que es veu, serà un puntal bàsic del model de creixement. Aquesta promesa ha anat acompanyada de la supressió de la taxa turística (que mai va arribar a aplicar-se, que era voluntària i que comportava una quantitat insignificant). El rerefons de l’anunci confia en un creixement il·limitat i en el fet que el turisme no té restriccions ambientals, ni de recursos hídrics, ni de saturació, ni de cap tipus. Al cap i a la fi, creixem tot el que puguem i més endavant ja veurem.

La tercera qüestió que ja es perfila clarament és la reprivatització de la sanitat i l’expansió de l’educació concertada. La retirada d’allò públic per a donar espai a l’empresa privada no és nova, i precisament perquè no és nou hi ha bastant evidència dels problemes que ha generat aquest model, especialment en la sanitat, on el descontrol de la despesa i la mala qualitat del servei en són la tònica.

En definitiva, el futur que s’apunta no deixa massa lloc a la sorpresa. És molt preocupant que s’insisteix en un model fracassat i no es preveuen gens els principals problemes a què s’enfronten les economies occidentals, i, òbviament, també la valenciana. Una posició que és la conseqüència de posicionaments ideològics i pressions de determinades estructures de poder econòmic. No reconéixer la incapacitat de les polítiques proposades i desentendre’s dels efectes negatius que provoquen és, precisament, una mostra clara de manca de seny.