Un Impuls que vertebra

Per parlar d’Impuls a la Dansa cal fer referència al Festival Dansa València i al Circuit Cultural Valencià, les dues entitats que donen vida a aquesta proposta d’innovació en els programes culturals de municipis i institucions. L’autoria del projecte correspon a María José Mora, directora del Festival Dansa València, coreògrafa, ballarina i gestora cultural.

Coneixedora de la necessitat d’acostament i de retroalimentació que tenim els municipis envers les arts escèniques i envers els creadors i creadores del nostre temps i viceversa, va plantejar la proposta l’any passat. Va tindre l’encert, a més, de delegar una part molt important del projecte en una professional de la gestió cultural que coneix bé les característiques de les sales i de les polítiques culturals dels sis llocs on s’està duent a terme el projecte: Elba Torres, que s’ha convertit en el braç executor d’aquest primer Impuls. A l’equip es va sumar també des del principi Sara Esteller, periodista especialitzada en dansa i coneixedora, com poques persones, de l’actualitat coreogràfica del nostre país. A la proposta ens sumem cinc municipis integrats en el Circuit Cultural Valencià: Aldaia, Silla, Tavernes de la Valldigna, el Puig i Villena. També forma part del projecte pilot la Universitat Jaume I de Castelló, entitat integrada en la Xarxa Cultural Valenciana.

El projecte va ser definit per la seua autora de la següent manera: «un conjunt d’accions de formació i acompanyament amb mediadors per a programadors municipals del territori valencià i en unes Estades als espais municipals per a companyies i/o projectes de dansa i/o unes mediacions entre col·lectius i/o escoles de dansa local i companyies de dansa professional».

La motivació per a tot aquest projecte pilot sorgeix a partir de necessitats existents. Els informes anuals de resultats que realitza el CCV aporten xifres molt evidents de l’absència de contractacions d’espectacles de dansa als municipis que integren aquesta xarxa. Segons es desprén del document, les contractacions de companyies de dansa a penes arriba al 15 % del total d’espectacles programats l’any 2020 en el CCV; mentre que el nombre i la qualitat de professionals i companyies de dansa valencians és dels més alts de l’Estat, la contractació d’espectacles és molt baixa: les ballarines i els ballarins no són reconeguts en la seua pròpia terra.

Partint d’aquesta realitat es va gestar el projecte Impuls a la Dansa, que tenia com a destinació final la realització de sis estades de diferents fases de la creació als municipis esmentats i a la Universitat de Castelló. Una vegada acabat el Festival Dansa València, l’equip del projecte pilot Impuls a la Dansa es va disposar a preparar la convocatòria pública perquè les companyies presentaren els seus projectes de residències artístiques en els sis llocs que formaven part del projecte: «Per tal de cobrir aquestes estades i mediacions, Dansa València obri la present convocatòria per a la selecció de 6 projectes coreogràfics i/o de mediació que seran implantats en experiència pilot en espais públics municipals amb la participació del Circuit Cultural Valencià i els ajuntaments implicats. Aquesta convocatòria va dirigida a artistes i companyies que treballen en les àrees de la dansa i les arts del moviment i que desenvolupen propostes de creació i mediació. Els projectes seleccionats es duran a terme al llarg del 2022, vinculats amb el festival Dansa València 2022, fomentant així un altre eix per al suport a la creació i la difusió dels projectes artístics en el territori valencià».

Les estades artístiques es distribuïen de la següent manera: dues estades de creació, investigació i/o assaig, a dur a terme al Puig i a Villena; una estada tècnica per a facilitar la implantació en escenari de projectes en últimes fases de producció, a dur a terme al Paranimf de l’UJI; tres estades de mediació per al desenvolupament d’accions artístiques amb col·lectius, escoles i/o públic del municipi, a Aldaia, Tavernes de la Valldigna i Silla. La convocatòria va tindre un gran suport i sʼhi van presentar un total de trenta-set propostes, de les quals es van seleccionar les sis que comprén el projecte pilot.

Tinc la convicció que aquesta proposta d’acostament a la dansa contemporània, iniciada a través del Festival Dansa València, donarà fruits i beneficiarà de manera directa el Circuit Cultural Valencià, i no perquè les sales participants obtinguen una mica més de diners per a programar; el benefici es troba en l’obertura d’un nínxol de treball que connecta realitats: creació-investigació, mediació, presentació-públic. Impuls a la Dansa obri els horitzons de la xarxa cultural pública valenciana, centrada fins ara exclusivament en l’exhibició d’espectacles, sense més complicitat que la de la seducció al públic, que no és poc, però no resulta suficient en els temps que vivim.

Entenc aquest projecte com un treball de corresponsabilitat entre administracions i creadors, en el qual tots eixim guanyant: la convivència dels creadors amb els gestors i amb el públic, la transversalitat del projecte, la formació dels gestors, la convivència i la configuració d’equips de treball. L’Institut Valencià de Cultura hauria de prendre bona nota d’aquesta experiència i destinar fons específics per a les estades artístiques.

No és l’únic pas que hem de fer per tal dʼaconseguir una vertebració òptima dels recursos i les iniciatives culturals a la Comunitat Valenciana. Queda molt per fer i no sempre es preveu la descentralització cultural com a missió prioritària en les comeses de la Conselleria de Cultura. Però, com ben bé expressa la dita popular, tota pedra fa paret.