Un indret antic i noble

Un indret antic i noble: d’aquesta manera qualifica Amàlia Roig la comarca del Maestrat, sobre la qual ha escrit recentment un llibre força interessant, Guia sentimental del Maestrat (Onada Edicions). Tot i ser la comarca més extensa del País Valencià, no se n’havia escrit fins ara cap guia.

L’obra és a la vegada descriptiva i reflexiva, té com a finalitat ser útil a tota classe de lectors, a aquells que simplement volen gaudir amb la lectura del llibre com a aquells que el poden tenir com a manual per viatjar i conèixer millor la comarca. La guia porta l’adjectiu sentimental perquè diu l’escriptora que «és un llibre d’autora, té voluntat d’estil i fa una mirada personal i una interpretació d’allò que veu». En efecte, Amàlia Roig fixa la seua mirada en els espais i en els temps que han passat pels llocs i les reflexions que se’n deriven. És una mirada al passat, però també al present.

L’autora, preguntant la gent, s’ha trobat que el Maestrat és un lloc bastant desconegut; n’hi ha qui li parla de Morella, que no és del Maestrat; del líder carlí, Ramon Cabrera, el Tigre del Maestrat, que no va nàixer al Maestrat; o de l’oli, que és excel·lent, però tan bo com el de les comarques veïnes del Montsià o del Baix Ebre, a la veïna Catalunya. Per aclarir conceptes, en el primer capítol ens parla dels orígens del Maestrat històric.

Tot i això, en ser una guia sentimental, l’autora s’ha permès alguna llicència, com ara incloure quatre pobles dels Ports, comarca molt vinculada al Maestrat, perquè tots el que hi vivim sentim Morella com a lloc molt proper, hi hem viatjat moltes vegades i hem gaudit de la seua història, paisatge, festes o gastronomia. També inclou la Tinença de Benifassà, un espai natural d’extraordinària bellesa, que actualment es considera subcomarca del Baix Maestrat.

El llibre està dividit en diversos capítols. En el que porta per títol «De l’Alt i el Baix Maestrat» fa una referència als pobles que haurien de conformar els dos territoris d’acord amb la seua història, però lamenta l’actual desficaci comarcal, perquè els pobles del Maestrat històric estan repartits en cinc comarques (l’Alt Maestrat, el Baix Maestrat, la Plana Alta, la Plana Baixa i l’Alcalatén).

«Mirar el Maestrat» és un altre dels capítols, on parla de «panoràmiques de postal» que es poden gaudir en aquesta comarca com Vistabella i Penyagolosa, Culla. Sant Cristòfol, el riu del Molinell. la Fontanella, Ares del Maestrat, el Mirador, el barranc dels Molins, el barranc dels Horts, Tírig, el barranc de la Valltorta, els Miradors de la Tinença, Vinaròs, el puig de la Misericòrdia, la serra d’Irta, els castells de Xivert i de Polpis, la torre Badum i uns quants més.

En l’apartat dedicat als pobles, la més extensa del llibre, fa un recorregut per vora quaranta pobles, des dels més grans fins als més xicotets, la qual cosa dona un caràcter democràtic al llibre. En el capítol següent fa un repàs a l’extens catàleg d’ermites, santuaris i romeries, alguna de tant coneguda com la del Sexenni de Vallivana a Morella.

En el capítol que porta per títol «La mirada artística i cultural» es fa referència a les manifestacions literàries, musicals i cinematogràfiques de la comarca, més abundants del que a primera vista podria semblar, i també al destacat nombre d’associacions culturals. Els següents capítols els ocupen les fires i festes, els menjars, el parlar i els camins que podem transitar per descobrir la comarca. Completen el llibre una àmplia bibliografia i un índex onomàstic.

La guia sentimental del Maestrat és un llibre escrit amb un estil clar, d’un gran alè poètic i molt sensual. Hi podem gaudir dels sons, sabors, olors i colors del territori. Com ha dit l’escriptor Manel Ollé, «és molt més que una guia. És un teixit de literatura amb una bellesa extraordinària».