Un llibre de Joan Francesc Mira

Fitxa

Joan Francesc Mira

El cercle màgic. Assaigs sobre cultures, pobles i nacions

Institució Alfons el Magnànim

2018

El cercle màgic és un llibre d’antropologia de Joan Francesc Mira. Algú es deu preguntar, sorprés: també escriu sobre aquest tema, Mira? Doncs sí, i amb molta punteria. Molta gent no sap que el nostre autor es va dedicar llargs anys a l’antropologia, i aquest llibre és un recull de les seues observacions des del 1973 fins al 2008. De fet, va ser ell el fundador del Museu d’Antropologia que podem visitar als bells edificis de l’antiga Beneficència.

El llibre El cercle màgic. Assaigs sobre cultures, pobles i nacions és un volum de 400 pàgines, de lletra no massa gran, que es presenta com un recull de 25 articles i conferències de l’autor entre les dates citades i ha estat preparat per Beatriz Santamarina i Teresa Vicente, que fan, per cert, una introducció excel·lent.

En El cercle màgic trobaran els antropòlegs i amants d’aquesta matèria boníssimes i variades reflexions de Mira, però igualment el fruiran els amants d’aquesta terra i els qui reflexionen sobre els nacionalismes. No hi quedaran insatisfets els qui estudien la literatura ni el teatre, ni els estudiosos de la història, perquè tots podran triar tranquil·lament algun dels textos que formen part de les quatre seccions del llibre: 1. Cultura. 2. Mediterrani. 3. Nacionalisme, identitat i territori. 4. Literatura i antropologia.

Clar que cal llegir-lo tranquil·lament, escollint els articles que en cada moment interessen i no com he hagut de fer jo, que l’he llegit d’una tirada per culpa de Saó, que em demanava aquesta ressenya. Però, malgrat tota la pressa, he gaudit de la seua lectura perquè les reflexions de l’autor, el seu pregon coneixement dels clàssics, el seu estil literari i la seua erudició mostren la capacitat de Mira. Efectivament, avui quasi tots els coneixements estan repartits en els especialistes de cada tema i ja queden pocs d’aquells erudits, savis, que ho contemplaven tot, tal com Maians, Feijoo o Fuster.

Doncs bé. Joan Francesc Mira és un d’eixos savis que, mogut per la seua intensa curiositat humanista, la seua animosa personalitat i basant-se en una sòlida formació intel·lectual, romanen entre nosaltres. El lector no ha de mirar més que l’ultima pàgina d’aquest llibre, editat per la Institució Alfons el Magnànim, en què es troba una relació dels premis i distincions de Mira per a adonar-se del que dic.

I ara una anècdota. Quan estava acabant d’escriure aquest comentari pensava que darrere d’un home tan savi hi hauria una dona molt gran. Vaig eixir al carrer amb la sort de trobar-me eixe mateix dia amb Joan Francesc Mira acompanyat per la seua muller, a la qual vaig tindre el plaer de saludar.