Un món literalment tòxic

FITXA BIBLIOGRÀFICA

Títol: Entre verins. Crims i càstigs des de l’edat mitjana fins al present

Autors: José Ramón Bertomeu i Carmel Ferragud

Editorial: Bromera

Any: 2023

Entre les estranyeses que ens caracteritzen com a humans, n’hi ha una que a mi, personalment, no deixa de resultar-me sorprenent, per no dir preocupant: sentim una certa atracció morbosa pel mal. No vull dir amb això que els humans siguem dolents per naturalesa —n’hi ha de tot a la vinya del senyor i vull pensar, de fet, que la majoria de nosaltres tendim a la bondat—, però em reconeixereu que ens sol captivar tot allò que pugui estar relacionat amb la mort, especialment si és violenta. I entre els assassinats, els que tenen a veure amb els enverinaments encara ens agraden més, probablement perquè ens venen a la ment tota una sèrie de tòpics, reals o ficticis, que s’associen a lluites de poder, enganys, ocultacions, secrets, intrigues… Si no em creieu, feu una ullada a la literatura en qualsevol llengua i de qualsevol època i veureu la multitud d’escenes en què el verí hi és present. I no estic parlant necessàriament del gènere negre.

M’haureu d’acceptar, doncs, que un títol com Entre verins. Crims i càstigs des de l’edat mitjana fins al present desperta les ganes de ser llegit. Els autors, José Ramón Bertomeu i Carmel Ferragud, són professors del Departament d’Història de la Ciència de la Universitat de València i membres de l’Institut Interuniversitari López Piñero, i el llibre va quedar finalista del XXVIII Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General, convocat per Universitat de València i l’Ajuntament d’Alzira en col·laboració amb Edicions Bromera.

El que se’ns planteja és l’estudi de sis episodis d’enverinaments des de l’edat mitjana fins al segle XX que s’esdevenen en territoris de parla catalana, tret d’un que té lloc a Madrid. El primer cas es remunta al 1385 a Lleida i es tracta d’un enverinament amb baladre amb unes presumptives infidelitats com a mòbil del crim: un marit mort en estranyes circumstàncies, una esposa embarassada, un possible amant, la sogra del finat —les sogres, un clàssic—, els apotecaris i la venda poc controlada de substàncies potencialment letals, els metges que col·laboren amb els jutges… En fi, tots els ingredients necessaris per a elaborar una bona novel·la negra.

El darrer cas és de 1935, té un procés judicial que s’allarga més enllà de la Guerra Civil espanyola i acaba amb la reclusió durant més de vint anys de les condemnades: una mare i una filla de la Granja d’Escarp, al Segrià. La substància que causa les morts en una família de llauradors és l’arsènic, durant segles el rei dels verins per la facilitat d’ús i la possibilitat que es confongui amb productes habituals en qualsevol cuina, com ara el sucre, la sal o la farina. A més a més, s’hi remarca l’alarma social que el cas va provocar, potenciada per la cobertura mediàtica per part d’una premsa que, llavors com ara, tendeix massa sovint a assenyalar les persones sospitoses i condemnar-les abans que els jutges facin la seva feina.

Cal dir que, gairebé de manera transversal, Bertomeu i Ferragud centren l’objectiu a estudiar en el conjunt dels casos analitzats aspectes que poden semblar col·laterals però que acaben resultant nuclears: els usos medicinals i alhora tòxics de determinades substàncies; la frontera entre el desequilibri mental i el fet delictiu; la sempre complicada relació entre la salut dels treballadors o de la població en general i els guanys empresarials que de vegades fa que legalment s’acceptin productes o procediments de producció amb una toxicitat científicament demostrada; l’evolució de la criminologia, els sistemes de detecció dels verins i la legislació generada…

Tot i que és un llibre de divulgació científica, el component narratiu hi juga un paper important. No dic pas que es pugui llegir com una novel·la o com un conjunt de contes, però la veritat és que els casos que se’ns presenten estan molt ben treballats i els podríem qualificar, en certa manera, de relats literaris, amb una trama que parteix d’una o diverses morts amb el verí com a protagonista i l’explicació de les investigacions que es duen a terme des de l’àmbit judicial amb suport del forense representat pels professionals que en diferents moments de la història han treballat per tal de donar llum a situacions que sempre han resultat complexes, sobretot perquè la majoria de morts causades per verins es poden confondre amb algunes malalties, atesa la coincidència dels símptomes que s’hi manifesten. Els autors incideixen, d’altra banda, a mostrar-nos les evidències científiques que han fet que, al llarg de la història, s’hagin donat tant casos de crims sense resoldre com de falsos positius i, per tant, de condemnes injustes.

Entre verins es completa amb un capítol de conclusions i un altre que ens dona les claus científiques i històriques que ens permeten entendre millor la connexió entre els verins i les malalties. Hi ha també una bibliografia no gaire extensa però suficient i un sempre útil índex analític. En conjunt, ens trobem davant una obra que pot satisfer tant la curiositat del científic que coneix molts dels fenòmens que s’hi tracten com del lector llec en la matèria que pugui mostrar un interès més pròxim als elements diguem-ne literaris.

 

Revista número 503, pàgs. 56-57. Juny 2024.