Un nou curs polític decisiu

10/10/2022

Arriba el setembre i, amb ell, el tret de sortida del nou curs polític, que serà decisiu. Les conteses electorals que viurem el 2023 seran, o bé les que consoliden l’essència del Botànic al llarg i ample del territori, o bé les que marquen un canvi de cicle i el trencament de l’hegemonia progressista al País Valencià.

El 2023 ens espera amb eleccions autonòmiques i municipals. Com sabeu, en el 2019 havien de coincidir, però Ximo Puig va decidir avançar les autonòmiques i fer-les coincidir amb les estatals i el famós efecte Sánchez sense pactar-ho internament amb els socis de govern, fet que va erosionar molt les relacions. Així que va ser Puig i el seu equip qui va tenir més en compte la tàctica i la mirada curta per aquella contesa electoral, que no l’estratègia a mitjà i llarg termini, ja que no es va pensar massa que quatre anys després potser aquella aposta no els aniria tan bé. O sí; encara no ho sabem.

La història política recent ens evidencia que la ciutadania no és ignorant, i que és capaç d’exercir un vot dual. És a dir: el mateix dia, en el mateix col·legi electoral, votar un partit en una urna i un altre en l’altra. Ho vam veure el 28 d’abril de 2019 en les eleccions estatals i autonòmiques, i el 26 de maig del mateix any en les municipals i europees. Per tant, si el proper 28 de maig hagueren coincidit municipals i autonòmiques, res podria assegurar que els resultats serien similars.

Ara bé, hem de ser conscients del que representen unes eleccions autonòmiques en relació a l’impacte comunicatiu, i més ara tenint uns mitjans de comunicació públics valencians. L’agenda mediàtica posa en primera línia informativa els temes a tractar, visibilitza candidats, partits, accions comunicatives… I, segurament, el més important: mobilitza l’electorat molt més que si hi ha un buit comunicatiu. És justament aquesta crida a votar i aquesta tendència de consum d’informació política la que podria repercutir positivament sobre les eleccions municipals, i alhora sobre l’electorat progressista, que segons indiquen les enquestes està prou desmobilitzat.

Fer les eleccions separades té un altre risc o benefici –segons com es mire–, i és que els partits estatals poden aprofitar la tendència de creixement o de bona reputació de marca. És el que sembla que li passarà al PP valencià, que si les eleccions autonòmiques es feren ara es veuria molt beneficiat per l’efecte Feijóo, per la pràctica desaparició de Ciudadanos i pel progressiu desinflament de l’extrema dreta. Segurament trauria molt bons resultats tot i Mazón. Recalque el «tot i» perquè el candidat popular valencià no acaba de funcionar, no sʼenlaira com s’esperava més enllà d’Alacant, i, encara que té un curs per davant, les taxes de notorietat són molt baixes.

Una altra conseqüència de fer les eleccions en dies diferents és, sens dubte, l’efecte dòmino que puga crear. Si ens posem en el pitjor dels escenaris i la dreta acaba sumant més que l’esquerra, pot envalentir-se molt de cara a les municipals, i alhora crear un clima de decepció i de desmobilització entre el votant progressista.

Tots aquests factors s’haurien de tenir en compte des del Gabinet del President no sols a l’hora d’anunciar eleccions anticipades i calcular-ne bé la data, sinó també tot el govern del Botànic a l’hora de governar aquest darrer curs, gestionar les desavinences internes i comunicar i projectar a la ciutadania la seua millor versió. L’escenari no és el més optimista del món, però hi ha partida.