Un nou Montini

09/03/2022

De vegades, les notícies es produeixen amb tanta celeritat que resulta difícil captar el sentit i la repercussió que poden tindre en la vida de l’Església. En pocs mesos hem passat de televisar una missa de diumenge en valencià celebrada en la Parròquia de l’Assumpció de Torrent per Jesús Corbí, vicari episcopal, a la supressió, a la campanya per tornar-la a emetre, la resposta positiva a eixa demanda i una nova supressió al cap d’uns mesos. Vaig participar personalment en la campanya per recuperar la transmissió i em vaig alegrar pel retorn; era una celebració ben preparada i celebrada, amb participació dels cristians que hi anaven i amb una predicació entenedora i clara. En aquesta segona supressió no he fet res, i em direu per què. Ja en la primera supressió vaig fer una pregunta que crec que justifica la meua actitud, i és la següent: qui ordena o permet l’emissió i qui la prohibeix? No m’imagine un vicari episcopal actuant al seu albir. Qui pot autoritzar o prohibir? Quan tinga una resposta a aquesta pregunta podré demanar la reposició o no de la retransmissió; ja preguntava aleshores si hi havia un permís de la Conferència Episcopal autoritzant l´ús d’uns textos (leccionaris, cants i textos eucològics), un permís demanat pels quatre bisbes (tres i una part del bisbat de Tortosa, partida en dos), als quals arriba la possible audiència. Per tot això –desconeixement de la persona responsable a qui dirigir-me demanant o exigint un dret o una gràcia– no demane res: quan els bisbes de la Província Eclesiàstica ens mostren uns textos autoritzats en podrem parlar. De moment, allò més legal és callar.

Va en augment la quantitat de bisbes que, arribada l’edat de jubilació, retornen a viure entre nosaltres; a Esteban Escudero se li ha acceptat la renúncia al càrrec de bisbe auxiliar de València; a Josep Vilaplana també el tenim entre nosaltres després d’acabar el seu episcopat a Huelva; en total, en tenim quatre jubilats i tres auxiliars a l’espera de la jubilació de l’arquebisbe, del bisbe d’Oriola-Alacant i dels bisbes de Lleida i Sant Feliu. Sempre demanem que el Senyor els done llarga vida («Dóminus conservet eos et vivíficet eos…»). Parlant de bisbes, s’acaba de trencar la cadena de valencians que han passat per Eivissa com un primer bisbat per a trencar la mà, com se sol dir, a preparar-se per a futurs càrrecs més importants. Després de 50 anys de bisbes originaris de València, fins a Vicente Juan Segura, el papa ha nomenat un originari de l’illa, Vicent Ribas Prats, que des del 2020 n’era administrador diocesà. Si aquest nomenament trenca un costum i pot servir de precedent, ens n’alegrarem.

Parlant del papa Francesc, ha provocat un ensurt en l’extrema dreta política acompanyada d’alguns bisbes amb un espanyolisme i monarquisme recalcitrant. En un article d’E. Juliana podem llegir: «Els ha excitat molt (a la dreta espanyola) la recent nota pontifícia que demana perdó pels abusos de l’Església catòlica durant la conquesta de Mèxic. Però encara els ha agradat menys la declaració del papa a favor del diàleg sobre Catalunya. Tot just començat el curs, entrevistat per la cadena Cope, propietat de l’episcopat espanyol, Jorge Bergoglio va dir el següent: “La clau en un país amb aquesta mena de problemes és preguntar-se si s’ha reconciliat amb la seua pròpia història. Jo no sé si Espanya està totalment reconciliada amb la seua pròpia història, sobretot amb la història del segle passat. Si no ho està hauria d’entrar en un procés de diàleg i reconciliació”. Amb aquests antecedents (es refereix al papa Montini), no és estrany que Francesc siga qualificat d’antiespanyol en haver demanat diàleg sobre Catalunya i per haver buscat una complicitat més gran del catolicisme amb les bases populars d’origen indígena a Mèxic i en altres països llatinoamericans, davant l’avanç imparable en aquest continent de les esglésies evangèliques propulsades des dels Estat Units». (Enric Juliana en La Vanguardia del 10 octubre de 2021). El cardenal de Milà i més tard papa Montini va demanar al govern franquista la no-execució de la pena capital imposada a diversos presos polítics.