El pianista Néstor Calderer i l’artista sonor Edu Comelles porten al vestíbul de l’IVAM el «Concert 304558», una performance on la matèria ferida per la DANA del 29 d’octubre de 2024 es converteix en un arxiu viu de memòria, resiliència i investigació acústica.
El 29 d’octubre de 2024, entre les sis i les vuit de la vesprada, al número 18 del carrer Lepanto de Paiporta, la fúria de la riuada va entrar sense demanar permís. Dins la vivenda, un piano Schimmel de mitja cua, de 220 quilos de fusta i metall —identificat amb el número de sèrie 304558—, va ser elevat un metre del terra per la força de l’aigua. Quan la profunditat va superar els dos metres, l’instrument va tombar i va restar submergit en un remolí marró.
Setmanes després, quan la riuada es va retirar i el fang es va assecar fins a adquirir una tonalitat ocre i petrificada, el panorama semblava insalvable. Les tecles, els martells, els apagadors i els pedals del vell Schimmel de Néstor Calderer havien quedat completament bloquejats, muts, llastrats per la capa de terra sec. No obstant això, enmig d’aquella devastació material, va ocórrer un xicotet miracle acústic: el potent filferro d’acer i coure, dissenyat per a suportar dècades de tensió, havia aguantat l’embat del barranc. Les cordes, l’una al costat de l’altra, romanien afinades.
Aquell descobriment va ser el punt de partida d’una via creativa inesperada. Néstor Calderer, pianista format a València i a París, i l’artista sonor Edu Comelles van decidir enregistrar el so d’aquelles cordes supervivents. Mitjançant un procés de mostreig meticulós, van crear un instrument virtual MIDI que reprodueix amb fidelitat les qualitats sonores del piano enfangat, permetent que qualsevol creador pugui descarregar-lo i compondre amb ell.
D’aquesta manera, la ruïna es va transformar en un arxiu de memòria sonora. El projecte no pretén maquillar el trauma ni ocultar les ferides de la riuada, sinó convertir-les en matèria de creació. El piano de Paiporta no torna a la seua vida anterior per a interpretar la claredat melòdica de Chopin o la grandiloqüència de Rakhmàninov; la seua veu actual és una altra: un cant raspat, experimental i profundament humà que parla des de la fragilitat de l’objecte agredit.
Un diàleg entre la destrucció i la bellesa acústica a l’IVAM
El vestíbul de l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) acull aquest dijous, 12 de novembre, a les 20:00 hores, la presentació a València del Concert 304558. La proposta escènica s’articula com un diàleg sonor directament entre dos instruments: d’una banda, el piano Schimmel danyat per la DANA, portador del fang sec i la memòria de l’Horta Sud; d’altra, un piano acústic convencional en perfecte estat.
Tret de les línies que emergeixen de l’instrument net, tot el paisatge sonor del concert procedeix exclusivament de l’artefacte ferit. Comelles i Calderer combinen la música contemporània, el jazz, l’electrònica i el disseny de so per a construir un espai d’escolta profunda. En un context marcat per l’emergència climàtica i les seqüeles de la catàstrofe, la performance de l’IVAM posa sobre la taula preguntes fonamentals sobre la destrucció i la reconstrucció, la pèrdua i la capacitat de l’art per a fer parlar la matèria allà on semblava regnar només el silenci.
![logo-3[1]](https://revistasao.cat/wp-content/uploads/2018/02/logo-31.png)
