La revista degana en valencià

Un poyo rojo, al MIM de Sueca.

Inaudit. Sorprenent. Divertit. Una interessant mescla de teatre, dansa, esport y amor és “Un poyo rojo”. La destresa corporal i les possibilitats que oferix la dansa, el cos i el gest per a transmetre una història és el que Luciano Rosso i Alfonso Barón (Argentina) fan dalt d’un escenari amb este espectacle que, dimecres 19 i dijous 20 de setembre, s’ha tingut l’oportunitat de veure al Teatre Bernat i Baldoví, dintre de la intensa Mostra Internacional de Mim de Sueca.

L’espectacle, fou creat a l’any 2008 i porta 10 anys d’èxit ininterromput per tot arreu del món. Al llarg d’una hora, “Un poyo rojo” investiga la relació entre el moviment, el cos, l’acrobàcia i la comicitat per a contar-nos una història sexual entre dos homes que provoquen l’empatia, la comunicació i el somriure sord entre el públic. En escena, el silenci s’alterna amb el so gutural que provoca algun dels moviments corporals que fan i el pati de butaques respon amb un somriure i, en ocasions, amb un esglai. I van contant-te la història de dos en una mena d’espai escènic on es troba un banc per a seure, una taquilla i una ràdio. Els moviments, en ocasions, recorden els d’algun pollastre o una oca de corral: es busquen, es planten cara, es colpegen… però sempre amb un puntet de tendresa.

Cal fer menció especial a un dels recursos protagonistes: una ràdio, mitjançant la qual interactuen buscant en el directe de les ones radiofòniques notícies i música que provoquen gestos i moviments improvisats.

Així que, un any més, assistir al MIM de Sueca ha estat un plaer. No sols per veure bons i arriscats espectacles, sinó per tindre l’oportunitat de compartir el teu temps amb bones amistats i millors persones. Coincidir amb Joan Santacreu, director de la Mostra i creador imparable, Loles, Vicent, Paco, Inma, Pilar, Geles, Benja, Jessi, Josep…i molts altres companys i companyes de la gestió de la Cultura és un goig i provoca gran benestar per començar cada nova temporada escènica.

Ah! Luciano, li regala al públic una delirant interpretació de “Pollito pio” (que vos recomane que, al menys, la busqueu en youtube).

Inscriu-te al nostre butlletí

Top