Un temporal a Mallorca

17/06/2020

Si una cosa bona podem trobar en el temporal Glòria, que ha destrossat bona part de la costa de tot el país i s’ha emportat unes quantes vides humanes, és que ens permet reflexionar sobre la nostra realitat ambiental quotidiana. Una realitat que tenim tan integrada, que trobam tan normal, que no pensam mai que en dos dies pugui desaparèixer. Al País Valencià s’ha obert el debat sobre si reconstruir el passejos marítims, a Catalunya s’ha parlat de la precària situació del Delta de l’Ebre i a Balears sobre la nostra absoluta dependència exterior en tot.

El temporal Glòria ens va deixar imatges de supermercats amb prestatges de fruita, verdura i carn ben buits, sense res. La fotografia de la periodista Martina Ramis en un supermercat d’origen valencià ubicat a Palma es va fer viral. No hi quedava pràcticament res, el temporal encara no havia acabat i els vaixells de Barcelona no podien venir.

Arran d’això varen començar a sortir xifres, com que per exemple només un 15 % del menjar que consumim els mallorquins està fet a l’illa. En altres paraules, importam el 85 % d’allò que menjam cada dia. Una altra xifra que va sortir és que amb un temporal de sis dies, Mallorca quedaria sense reserves de menjar. Són dues dades que posen de manifest la gran temeritat en què vivim. Qualsevol petit moviment econòmic, social, agrari o marítim ens pot condemnar a la fam. I no perquè visquem en un territori que no ens pot aportar allò que necessitam, sinó per la nostra estupidesa. Hem cedit les terres per a fer hotels (o blocs de pisos), en lloc de sembrar-les o fer-hi pasturar animals. Però no només és culpa de l’avarícia individual d’aquell que té un tros de terra; també ho és de les administracions que no han tengut cap interès de cuidar la terra. Les grans superfícies importen menjar de l’altra punta de món i aquests productes són, en molts casos, més barats que els locals. Com s’explica? O, tot i no ser més barats, els capitalistes no permeten la introducció de productes locals als seus supermercats, més enllà de qualque cosa puntual. En alguna cadena de supermercats és missió impossible comprar-hi productes mallorquins.

Glòria ha posat de manifest que hem de començar a revertir aquesta situació, perquè en uns mesos o l’any que ve tornarem tenir un temporal de les mateixes característiques. Els científics ja ho avisen, igual que fa anys que avisaven de les desastroses conseqüències del canvi climàtic que ara començam a notar amb aquests episodis. I és que revertint la situació alimentària no ens bastarà per a sobreviure, ja que de cada any la terra produirà menys. Hem de revertir el nostre model de vida, potser eliminar determinades comoditats, les quals ens estan matant lentament. Tornar a una vida més dura, però més sana. I els governs han d’actuar perquè així sigui. I s’ha de dir que la Conselleria de Medi Ambient balear fa anys que treballa per canviar la situació a les Illes. El 2020 començava amb la notícia que la central des Murterar (Alcúdia) havia tancat la meitat dels seus motors, concretament els més contaminants. Això suposa un 10 % de les emissions de diòxid de carboni que es generaven a les Illes Balears. L’any que ve se’n tancarà una altra part i, després, ja se’n farà el tancament definitiu. O el tancament de la fàbrica de ciment Cemex (Lloseta), la qual el 2021 serà una planta d’hidrogen que donarà energia neta. Una planta pionera a l’Estat. Aquesta energia arribarà a polígons industrials, cotxes de lloguer ecològics o als busos de Palma, que aviat seran tots ecològics. L’objectiu del govern, marcat en la Llei del canvi climàtic, és que l’any 2050 tota l’energia que es generi a les Illes sigui neta.

Mesures com aquestes, que potser s’haurien d’haver pres abans i potser també s’haurien d’executar amb més celeritat, poden ajudar a no patir més episodis com el de Glòria. Esperem que les diferents administracions d’arreu del món, cadascuna amb la seva força, prenguin una mica d’exemple del Govern Balear, a veure si així no ens morim de fam.